Retour au formulaire


*allonger le *toupin : alongar lo topin, apondre lo topin
-et coups de poings pleuvoir! : e tustaus d'anar
[COUT ALES 12ème s. corpus juridique]

Puy Laurens /pe_lawr'eù/
Se n'es pas riche, almensos es brave
a bota(t) davant_darrièrs
a cada comba se trob(a) un piòch
a cadun, lo siu es pas trò(p)
a de ben que fa tremblar
a fa[ch] un bon rebilhatge
a fa[ch] un bon trempièr
a fa[ch] un missant recontre
a l'aurelha redde fina
a la casa de Peironèla/cadun i a son escudèla
a la tèsta mau ceuclada
a quò de Vicent
a solelh colc/coc
a tot laissa[t] a ravalhon
a'n aquel moment, veiretz pas jamai de tregirier ambe de mulas sus camin
abocar de vin dins un veire
abocatz aquel sa[c] dins aqueste
acalar la calhada
acheter le bétail a l'oeil, ] l'estime: crompar a bèl eime
aclapar de peiras
aclapar lo blat
aclapar lo fen
acorchar una rauba
acotar las ròdas
adiu siátz
adobar las afars
adobar los afars
afin de +IF : an de /ande/.[control_BUT/FINALITE] PREP¨_finalité]
afranquir una bota
agenolhar un gavel
ah! paure!
ai agravat [Carmaux]+corpus archive sonore 3GZ CARMAUX
ai agu[t] una bona culida
ai cujat a càire
ai cujat li donar d'argent
ai dos trinfle[s]
ai encara un mes a tirar
ai las mans pecas
ai lo braç tot endolentit
ai manjat mon rempliment
ai pres un prefa[ch]
ai quitat ma clau
ai una tropelada d'afars
ai vis[t] un tau, me soi pas avisa[t] de son fraire
aicels losquals aimi
al mai parla, al mens l'escoti
alisar la paret
alisar lo linge
aller … la selle, aller à *selle : escampar d'aiga.[bande_verbale GMF]
allez-vous-en: anatz-vo[s]'n /anab_b'u[]n/
amagar un efant
amai fasem
amaisar un efant
ambe aquò /amb[]_ak'o/ame_[]k'O/
ambe ièu /amb_j'ew/ [PrCoP]
ami(c) de cadun/ami(c) de degun
an trepi[t] aquel fe[n]
anar a cluquet
anhèl darreirenc
apelar lo chin
apréner lo biai[s]
aquel biòu dorda
aquel blat paneja redde
aquel capèl l'esta pas be[n]
aquel efant sembla son paure paire
aquel gojat sembla lo trelutz/es rotge coma un trelutz!
aquel gos es fòl que giscla
aquel lie[ch] es engrana[t] de punaisas
aquel pa[n] qu'es tot treboli[t]
aquel paure bedigàs!
aquel paure vielh es tot abasanit/ablasigat
aquel òli recòi
aquel òme fa tot a revés/al revés
aquela camisa comença a se trevelir
aquela color tira/retrai sus lo jaune
aquela cramba es enfecida
aquela tela tira tant de pans
aquela truèia sort de jacina
aquelas rabas me repròchan
aquet gran tòcho n'a un tòc!
aqui n'i a per dos cobles
aquo m'a trebolat
aquo me tafura
aquo's un grafus
aquèl es fach a revés
aquèla boria es be[n] en cabau
aquò es pa[s] aquò /ak'O_[]s pa:[]k'o/ [coefficient_syncope/euphonie]
aquò es pas de vosta vacacion
aquò fai una granda tira-longa
aquò li pot pas caupre
aquò m'agrada
aquò me fai sofratge
aquò me fasiá trelimar /me fazj'e trelim'a/
aquò pren un bon biai[s]
aquò se coneis al palp
aquò son pa(s que de fatrasariés
aquò son pas que de trassas!
aquò son pas que gens de tròca-peluda!
aquò vos vai coma lo bas(t) a l'ase
aquò's a mon agrat
aquò's d'aiga trebola
aquò's de linçous de crénher
aquò's fa[ch] a la piòla
aquò's fa[ch] a revés
aquò's la sansònha
aquò's lo pic
aquò's lo pièitz
aquò's pa[s] que de tirantèina
aquò's pa[s] que de tronada!]
aquò's pas qu'una nivolada
aquò's pas que de roubils
aquò's pas que de tronada
aquò's pas que trebolina
aquò's pas sa vacacion/a cadun sa vacacion/
aquò's pla fa[ch]
aquò's pro clar
aquò's son biai[s]
aquò's son paire tot pastat
aquò's son òme.[coefficient_syncope/aphérèse]
aquò's to[t] mon cabau
aquò's un bedigàs!
aquò's un mau de crénher
aquò's un pecat/aquò's mon pecat/aquò son mons pecats /ak'O su mus pek'as/ [coefficient_hiatus/aphérèse/syncope]
aquò's un prestar a pagar pas jamai
aquò's un trast
aquò's un trast!
aquò's una feda de dos ans
aquò's una fissa
aquò's una golamassa!
aquò's òc. [ak'O:_[]z ' O:[]/
aquó sent lo raumi[t]
aquó's batre l'aiga ambe un baston.[bande_verbale EXIDIOM]
aquó's un patrifàssi!
ara en jós / ara en sus
arrête-toi: tanca-te
assaisonner une fricassée : acomadar una fricasseja, acomadar lo frejinat, acomadar las frechilhas d'anhèl, acomadar lo fricòt, acomadar lo fruchan d'anhèl, acomadar lo bacon
attention que ... ne...pas : agara que [p]
attiser le feu : acomadar lo fiòc /akumad'a lu fj'o[]/
attrape-toi ça!: croca't aquò/kr'ukO_t ak'O/[CLISE_réduction]
au dire, selon les dires : per l'arbire [LOC_ADV ADV_dir bande_adverbiale]
au permièr recontre
aussi ne le voulais-je pas : aitapauc n'o voliei pas
avec cela, pour cela : ambe aquò /and_ak'o/ [PrCoP]
avec lui : ambe el /amb'el_and'el/ |PrCoP]
avem alantit fòrça camin
aver l'estoma[c] gresa(t)/rauzós
aver las dents macadas/
aver las mans pecas: ai las mans pecas
aver/avere/avedre las mans engordidas
avetz ben fieireja[t]
aviai eime que vendriatz /abjEj 'imE ke bendri'as/
avoir l'onglée: aver/avere/avédre las mans engrepesidas/aver les mans grepas/aver grèpi
avoir très envie de: los peses li fan trepa-trepa
azaigar a ronfle
balha-me mon d'aquò's aquí
barri comun
ben fas plan d'amenanças
bien lui en prend: tant li vau!
bien que vous ne soyez pas venu : amai foguesses pas vengu[t]
blanchir des ais [menuiserie) : alisar de pòsses
bolegues pa(s)!
bon pro vos fassa!
brisons là-dessus, restons-en là : laissem aquò dilai
c'est du pain mal levé : aquí de pan bien aisse
c'est juste: aquò's la rason
c'est quelqu'un!: es quicòn!
c'est sa façon d'agir, de penser, de parler: aquò's son biai[s]
c'est un sac à vin : acò's un oire avinatat /ak'o_[]z yn 'ujr abinat'a[t]/[DISEVAL_oira coefficient_désassociation/coda_/t/]
cade jardinièr lausa so(n)s pòrres
cade topi(n) troba sa cabucèla
cadun lo seu
cadun sentís onte li prus
cadun vòu virar l'aiga a son moli(n)
cal èsser pla mossur per crompar la perlic!
caliá venir quand tondiam!
carn granada, engranada
carn ofegada
castanhas cruveludas, daufinencas cruveladas
cau qu'aquel pauc de bla[t] nos trassa l'annada!
cauqu'un l'a fadia[t]
ce cheval est fourbu: aquel chival es reddut
ce n'est pas encore le moment : n'e mai encara
cela lui a redonné du coeur : aquò li a donat d'alen
celui qui nuit, qu'il nuise encore: aquel que nòtz /nòssa encara/
cercar de nisadas
cercar la nhuè(t) per far los armassis
cette femme est enceinte de trois mois: aquela fenna se conta de tres meses
cette feuille donne beaucoup : aquela fielha abausís
cette soupente est commode : aquel postader es aisit
chambrièira reformada/sopa rechaufada/no fan jamai bona porada
chez ton père : aquò de ton paire
conaissi a son aire çò que me vòu far
conjurer les chenilles : avalir las erugas. [bande_verbale]
couvert, caché, dissimulé, sournois : acatat [PPaM coefficient_désassociation_/t/coda] /akat'at_akat'a/
crida coma un sacre
cridar a ple(n) gargamèl
cridar coma un esglaiat/krid'a kumo []n eglejZ'a[]/
cruvelar las bajanas
d'aicí adenan
d'au dich au fach/i a gran trach
d'une façon ou d'une autre: d'un biai[s] o d'un autre
de bonas anchòias
de delai l'aiga
de la laine en suint: lana surja
de qué dugas?
de qué fochoiras aquí?
de vi[n] escauda[t]
deu païs de Pampaligossa/que no'n po(t)t carrejar/trigossa
devenir sage : acampar de sen
diminué : amendrit /amendr'it_amendr'i/
din[s] t'aquel ostau/las filhas son tròpas
dites-moi si vous le ferez: digatz-me se ba faretz
dona d'aire a un tau
dona m'en mai
dona-me de d'aquò's aquí/de pan/de vin/de cambahon
donne-lui en: donas-i'n [coefficient_hiatus/aphérèse MS3PrCo]
donner la chasse à: donar la campa/donar l'acamp/donar l'acampa
du bon côté, du bon sens: en chimpia
défendre les interêts de quelqu'un: resonar quauqu'un
défendre les intérêtss du maître: resonar lo ben del mèstre
dépêche-toi : alantís-te
eidugia-la! /ejd'yZjo_l'a/
elle a fait les eaux [naissance) : a fach las aigas
en prendre à son aise, ne rien faire : prener sons aises [bande_verbale/préner]
enaisar la candi
encastrar los anhèls
engavachar la clau dins la serralha
entre amics tot es comun, sonque las fennas
entre tròp e pauc/mesura li cau /'entre tr'Ot e p'aw[]/mez'yro li k'aw/
es coma [u]n pòòrc a l'engrai(s)
es el qu'a acomençat
es endeca(t) per sa vida
es enraumassat que pot pas griular!
es fla[c] com[a] una teta [bande_verbale]
es gras que treluca
es gras que treluca!
es pla[n] talòs!
es totjorn d'un biai[s]
es un acatat /ez yn akat'a/.[DISEVAL]
es un mau de crénher
es un òme de creire
es una paura annada quand los capelan(s) lauran e las putas fialan
es vòstre paire e per asín li devetz portar respect
escaudar la vianda
fachariés ni plou(r)s non so(n) remedi(s) de dolors
faguèt un gran cacalà[s]
fai nivol
fai pas sofratge a degus. +commentaire[lo qui a lo mau que se'u hala!]
faire affront : far anctas [AOCC bande verbale/far/sofrir]
faire la culbute: far la cambeta
faire peur : far lo babau [bande_verbale]
faire prendre le feu : alandar lo fiòc, alucar lo fiòc, atubar lo fiòc /atyb'a_atyd'a/.[VS/atudar/estupar]
fan coma las putas/manjan lo bon pan permièr!
far prener l'aire a las fardas.[bande_verbale]
far quicom d'eime
far virar lo cruvelet de las bajanas
fasetz-me téner [a]quò
fasetz-vos enlai!
fau far una òsca al cremal
fau foire ma vinha a prefa[ch]
fau pa(s)( e)scorjar tot ço qu'es magre!
fau pas ligar un brau que trilha
fau pus lèu regardar lo marchand que la marchandisa
fermer la boutique/lo marchand a fermé boutique: la truèja a tombat lo taulièr
figas e pessegres escauda[t]s
filha debanada/fenna debanada/filha desgansolada
finir son temps de travail: temporir
fins a un liar(t)
frucha darreirenca
gagner de l'apétit : acampar d'apetit.[bande_verbale/acampar]
gagner des forces : acampar de fòrças
gardar l'aver
glot en cosina/son parièr non desira
i a aquí de revolum
i a ben de diferencia entre Jan e mossen Jan!
i a fòrça d'aises dins aquel ostal
i a mai de tèms que d'òbra
ieu me pensave
ieu sabe son biai[s]
ieu siu pas de biai[s]
il a des biens à ne plus savoir quoi en faire: a de be[ns] a regonfle
il a disparu : s'es avalit
il a fait banqueroute : a fa[ch] quinquinèla
il est beau à ravir : ès bèl que trinfla
il est en sûreté, il n'y a rien à craindre pour lui: trai pas mau
il est gonflé à bloc: es cofle coma un pesolh
il fait la tête: fa lo morre
il faut savoir se mettre bien à l'aise : fau se saupre aisit
il geint comme une poulie: es renós com(a) una tiròla
il m'a manqué de parole: m'a fauta(t)
il n'a pas profit‚ d'un sou : n'a pas acampa[t] un sòu
il n'est pas à plaindre, on n'a pas à se faire de souci pour lui: es pas de mau-traire
il ne faut pas dire "fontaine je ne boirai pas de ton eau" : fau pas dire "d'aquesta aiga non beurai"
il partir d'ici : anèc d'aquí
il ressemble à son père, *il donne d'air à son père : dona d'aire a son paire.[bande_verbale donar_aire]
il s'en alla : anèc-se'n
il s'en faut de trois francs que nous puissions conclure le marché: sèm de tres francs de tira
il s'est fait des contusions : s'es tot amalugat
il s'est évanoui: a embleimi(t)
il tombe du serein, il *fait de la rosée : fai d'aiganhau
il va mourir : s'en vai morir
il vient avec un air de confiance : ven tot amanadat
il y a deux ans : davan antan /davan ant'an/
il y a eu un an hier, il a fait hier un an : ièr faguèt un an
il y avait une fois: un cò[p] i aviá /yù_k'O[] j_avje/
il/elle ne compte plus: se conta pa(s) pus
ils sont pressés comme des anchois : son esquichats coma d'anchòias.[bande_verbale/COMPAR]
j'ai failli mourir: ai cujat morir
j'ai filé deux quenouillées: ai fiala(t) dos conols
je crains l'incendie de la forêt: crenhisse l'usclada
je le ferai: ba farai
je lui ai donné un délai de trois mois: l'ei sostat tres meses
je lui dis: lhe diguèri
je m'en allai : m'en anère
je m'en embarrasse bien! : m'enchaute be[n]!
je me les gèle: fa un fre(d) que piala!
je n'en ai pas la pratique : i soi pas amanada(t)
je n'en peux plus : soi reddut
je ne le veux pas non plus : aitapauc n'o vòle pas
je ne lui en dis rien: n'i'[]n disi pas res
je ne peux pas y arriver : li pòde pas adesar
je suis *été à la messe : soi estada a la messa
je suis tout *trempe: suzi coma un gorc
je vous en donnerai: vos en donarai /bu[]n dunar'aj/
jeter une pierre en richochet (CATEG_jeux): gitar una pèira de rebaleta
l'a agu[t] de recontre
l'acampatge de la fuelha /l akamp'atse de la fj'eL'o/
l'ai tirat d'un bèl pessament
l'aiga rebofa
l'an abornhat dun oelh /l an aburN'a dyn Zw'el/
l'an de delai
l'an passé : l'an de delai
l'anarai véser se s'endeven
l'olivier es annadier
la carn me ven en òdi
la nuèch de delai
la padela de las afachadas
la rasca l'a piala(t)
la tema lo pren
la terre s'éboule: la tèrra molina
la tèrra regalha d'aiga
la tèsta me ròda
la vinha a aflorat
labourer les lisières, les *talvères, des terrains piereux en lisière: far los cresses
las annadas li an passarilhat lo morre; es tot passarilhat
las fedas se trigan sons pesolhs
le doigt me lance [quand on a un panaris qui est mûr) : mon det acampa
le fils d'André [André fils) : lo filh Andriu
le meunier a détrempé la farine: a fach gorreta
le prix du blé a baissé: lo blat a merulhat
le sol de la ferme : lo sòl de la renda
le temps s'améliore : lo tems s'aleva
les arbres tombent de fruit : aquels aubres s'abrascon
li fau una fenna per lo recattar
li pòde pas fondar
li sèm cossen[ts]
li'[e]n donarai
lieu de tri du bétail: trigador SGSG
lo blat est tot ajaçat
lo bon pastre fai lo bon aver
lo d'aquò's
lo fataire acampa las fatas
lo fum refofa
lo gitèt del pont en jos
lo lach se motelís
lo mas Andriu, lo mas dels Andriu /lu m'as daz andr'iw/
lo paire èra mishant; lo filh revèssa!
lo peiròu vou mascarar la sartan
lo pra(t) d'un tau confronta eme lo prat d'u tau
lo pòr(c) s'aluda din(s) la fanga
lo pòr(c) s'aluda dins la fanga
lo tems s'embarra; es embarrat de pertot
lo tèms es emmarina[t]
los cans se trigan sas nièiras
los meinats panejan tot lo jorn
lui aussi : amai el
m'a costa[t] tant d'acampatge
m'a donat una alenada de vin
m'a donat une alenada d'alh
m'a perit totas mas pelhas
m'apèles pas mossen!
ma femme est sur le point d'accoucher: ma fenna es subre far l'efant
maissant obrièr troba pas jamai bona òbra
manda(t)z aquò a cò de Mainadièr
manjar cebas a la corgocèla
manjar d'agriòtas
manjar son pan sense pitansa
marchan de vin/marchan mesquin
marchand d'òli/marchand jòli
marchand de blat/marchand dannat
marché conclu par geste manuel: compra palmada
me fa pessament de lai anar
me fai pereza
me faras morir davanch ora!]
me fau trigossar to(t) lo jorn
me pense
me soi pensat
me soi sonjat
me soi talha[t] lo de[t]
me soi tot trevirat
me vènes en odi
messatge pò[t] pas mau traire
metre sa bestia a l'afenatge a cò del fenassièr
mettre à bas, chambouler, mettre en désordre: botar a bassac [PROX_bassacar bande_verbale/botar V_causatif/passivable/mouvement]
moi ça me préoccupe, oui!: ièu m'en chaute be[n]!
mossen Jan/per companha/se banhava ambe las aucas
n'a pa(s) poscu(t) trobar la centena
n'a pas acabat de temporir
n'a pas ges de tenéncias
n'a pas pus res di[ch] sonque que vengatz
n'aime pas son aire
n'avetz pas ges de pessament
n'i a a ronfle
n'i avossi maisses/maissas!
n'i pas creta causa
n'i pòdi pas mai
n'i'[]n vòle pas sostar una!
n'ou afortiriai pa[s]
naguères: davantièrs /davantj'Es/ [ADV_loc]
ne fara pa(s) jamai son pro!
ne vòli mai/n'en vòli pas mai
nh'a pas gaire!
no fau pas ligar un biòu que trilha lo gran
no'l cresi pas
no'n chincaràs pas
nos laissarem pas còl-tòrcer!
nos laissarem pas tòrse! (CARMAUX)
nos sem assupats emb' un taure
o a fach de son sicap
o ai fach a eime
o ai pas jamai vist/ièu
o menava desempei un an
o remenave desempei un an
o vòle pas/n'òu vole pas!
oh oui sans doute : òc ben sai que /aw_b'e s'aj_ke/
oh ça oui, oh! pour ça oui : òc ben aquò! /aw_b_ak'o/
oh ça, alors! : oh! b'alara!
on boit de bons coups, mais ils sont rares: lo molin s'engrana, es to[t] punaisós
on ne lui a pas laissé de relâche: li n'an balhat coita /li_[]n Ow_baLa 'kutSo/|PROCLISE_PrCo/aphér_se]
on vous l'a baillé belle: pla[n] vo[s] l'an pagat!
ondoyer [baptême à enfant en danger) : donar l'aiga, donar la primièira aiga.{bande_verbale]
onte rèstas?
oui, assurément: cresi que òc!
pa[s] [e]ncara/ni mai encara/sonque ara
par petits bouts: a chicas e micas
para la man
para ton faudau
parader comme un coq: se carar coma un chafre [bande_verbale EXIDIOM]
parar lo bestiau contra lo lo(p)
parla plan, aquel mossur!
partis pa(s) lo jor(n) qu'embasta
paure bedigàs!
paure efant!
paure òme!
payer les droits: resonar los drets [bande_verbale]
peigne ébréché: penche bercada
pièch peiròl
pois faciles à cuire: peses cochoires
portar son recapte
pour ça, vraiment oui : òc ben de per aitau
prendre au plus court, par le raccourci : copar de corcha
prendre au plus court: copar de corcha
prendre de l'embonpoint : acampar de graissa
prendre le chemin : ganhar la corcha
prendre le sentier, la ruelle: ganhar l'acorcha/la corcha
prendre les choses du bon côté: préner las causas de biai/en chimpia
prendre querelle : acampar carèla
pro d'ans e barba grisa son de pauras marchandisas
prévenez-le: anatz a son davant!
pèina qu'aquò's bèu!
pêches faciles à cuire, qui peuvent cuire rapîdement: passègres cochoires
pò[t] pas mai se tò[r]ce
pòrc sencèr
qu'a Nadau se solelha//a Pascas crema sa lenha
qu'un trast!
qu'un trebolet, aquèl òme
qu'un tregitaire, aquel dròlle!
qu'un tricha-nicha!
qu'un trichòt!
qu'un tròs de coqui(n)!
qu'un tròs de golart!
qu'un tròç de golart/aquel gojat!/qu'un tròç de golart/aquèla gojata!
quand un vilen s'aborgalís, o bota to[t] per escudelos
quant as vendut lo trium/lo recurum
quant ne voletz de l'amanel?
que cet homme est laborieux: aquel òme es be(n) penable!
que manja son capitau/pren lo camin de l'espitau
que naurís nevodas e nevots/naurís lobas e lobatons
que non sa[p] son mestièr/sarre botiga
que non semena/non recuelh/ e que manja la semença caga la palha
que plaideja/malaveja/tot ço que manja li amareja
que s'essugo au dabantau es be(n) ami(c) de l'ostau
que se trufa/Diu lo bufa/e lo fai virar coma una baudufla
que vai cremar la pòrta de son vesi(n)/deu aver paur per la siuma
quel jour du mois sommes_nous?- quant tenem dau mes?
qui s'en soucie?- quau se'n chauta?
quite a recomençar/
quora que siega/siaga
quora ris/quora plora
quora vendretz?
rasclar un pei[s]
rassasié : abondat /abund'at_abund'a/ [PPm CONTROL_quant désassociation_Co/coda SEMA_grad]
ravauder des bas : acomadar de debasses
raça de lobatons/vau pas res lo milhor!
raça/raceja//mena/meneja
rebèrta son paire
remendar un plantièr
remendar una vinha
revèrta son paire
rompu, ébranché : abrascat /abrask'at_abraska/, abrancat
s'amorar al flascon/al ferra[t]
s'aquò se recontra
s'avisar de quaucun
s'avisar de quicòm
s'enhardir, prendre l'avantage, prendre avantage, prendre son essor : prener d'alen.[bande_verbale/préner/penre]
s'es acochada d'un efant
s'es enana[t]
s'o pensa
s'o pensa ben
sa fenna li fa son recapte
saber lo biai[s] [bande_verbale/saber/apréner]
saver los aises d'un ostal
se bo fasetz/bo fagatz pas cossi que siá
se coneisson de longa tòca
se conois ben que sès estrangièr
se lo recontre o fasiá
se manjarian los fetges
se non plau/degota
se tapir, se blottir : amagar-se
se verser [charrette) : abocar-se
se vòus trompar ton vesin planta l'amorièr gròs/lo figuièr mani(t)/e fuma ton pra(t) a Sant-Marti(n)
secodre al clòt
sembla lo chivau de Pojada/que dormié tot dre(t)
sembla son paire
sentir l'embarra[t]: sentir le renfermé
si nombreux soient-ils: tanses que sián
siás be(n) amanada!
siás ben recabalat!
so(n) vengu(t)s/mas tròpis e tropas d'autras
soi agani[t] de se[t]
soi be(n) fatràs
soi ben trassa
soi endarreira(t) de dos ans
soi pas de crénher
soi pas mau recabalat
soi tot afalhocat
soi vengu(t) corcosson coma una cagaraula
son be(n) de creire
sonar lo pastre
sons de[ts] li trelepon //suz de[] li trel'Epu/
subir un affront : sofrir antas (AOCC)
sul cap
sul teulat
ta(n) pla(n) l'ivèr(n) coma l'estiu/las bugadièiras van al riu
tau es bossu[t] que no s'o pensa
tau pensa far pau(r) que tuia
tau pense donar que pren
te cal préner las causas de biai[s]
te voilà bien pressé : siás ben amanada(t]
tiblar una còrda
tira-m'en dètz liuras
tira-te d'aqui!
tornatz-vo[s]—en /turn'ab_b'u_n/[Phonosyntaxe_position]
tornatz_vos en
tot es a la pilha-pilha
tot li fa pessament
tot s'en va a ravalhon
trassos de gròòlas
travalar lo vin a la cava
traverser la rivière: dralhar l'aiga(GUILLESTRE, BARCELONNETTE)
trolhar los nogalhons
tu le mérites, tu te l'es cherché : aquò t'amerita
tu veux une râclée?- vas-y! frappe!: diga grega! – grega! –[Im2_dire bande verbale V_dire COLLOC_dire grega analyse_pragmatique PROX_greguejar]
tèrra en restoble
tèrra negra fai bon bla(t)/e la blanca lo fai grana(t)
tòc-e-tòc la gleia
un amanèl de claus
un amanèl de fardetas
un amanèl de favas, de budèls
un ben [boria] de dos cobles
un biòu rufe
un cartau d'òli
un mur enduit : una paret alisada
un païs rufe
un trassa d'òme
un òme rufe
una bota afranquida
una cabra sonta
una revolumada de monde
una trassa de capèl
una tropelada de messòrgas
una vaca sonta
una vielha carcavièla
una vielha tarasca!/una vielha tartalassa de fenna!
une femme passée : una fenna aborida
une pleine auge: una naucada
uèi fa uèit jorns
va plan?
vai tot sol a l'abeurador
vau mai dire paure ièu que paure(s) nautres
vau mai èstre près d'un cagaire que près d'un capusaire
vau pas l'aiga que beu
ven tot a corsa
vente aux enchères: incan PROX_inquet PROX_incant/incantar
vesi aquò d'aicí enfòra
vider des poissons : acomadar de peisses
vin précoce: vin cochoiral
vin qui cuit facilement, de bonne *cuite: vin cochoire/coitiu [ADJ_attributif aspect_capacitaire]
viure de l'aire del tems.[bande-verbale/viure/aire bande_nominale/aire-tèms; objets_composites.]
viure de recapte
vous donnez trop de liberté à votre enfant : donatz tròp d'alen a vostre efant.[bande_verbale/donar]
vous en avez menti: n'avetz messorga
vous m'en direz des nouvelles: m'o saupretz a dire
vous êtes trop douillet : setz tròp aisat /ses trOt ajz'a/
à la va-vite: de coita en coita [bande_adverbialisée
à propos d'un homme avec qui il est difficile de faire affaire : a lo mau de la coa d'un pòrc; anèla totjorn e jamai non nosa
à quel quartier de lune en sommes-nous?: quant tenem de luna?
ça me repousse à loin : aquò me fa un alongi
ça ne veut pas beaucoup de cuisson: aquò vòu pas de còire
ça nous tarde beaucoup: aquò nos triga redament
çai i a pas degus
çò es assaber
èron totes dre(t)s
établi, casé, marié : cavit /kab'it_kab'i/, acasit /akaz'it_akaz'i/
être déhanché : anar d'anqueta [bande_verbale/anar VISU_scène]
être toujours le même: èsser totjorn d'un biai[s]
ò(c) certas!
òc plan!
òm s'acorcha per aquí

Retour au formulaire