Retour au formulaire


a (u] 'n amas a l'espatla
a [u]no brava coucàrdo!
a ben la cresta roja, aqueste.
a chabàl dounàt cal pas agachà la brído.
a fa (ch) quauquis esclacos.
a fach cinc passadas d'òli.
a fach son ressèc.
a fachas cinc passadas d'òli.
a fait un lièus terrible
a l'an que ven!
a l'aurièira del bòsc.
a l'ert risent. [VOIX_attributive
a l'esclàyre de la candélo.
a la Madalena / la nose es mieja / l'amètla es plena.
a la Madalena / la nose es plena.
a la pluma e la cançon / se conois l'aucelon
a la poncha del jorn, a la poncha prima (ST_SERNIN).
a la primauba.
a la rencuna de santa Radagonda.
a la rencuna de sent Ròc.
a la reputacion d'èsser un volur.
a la senta Luça / los jorns an alongat d'un saut de puça/ a Nadau / un saut de brau.
a la soira!
a las mans pegosas
a las onglas plan longas.
a lo mus refronhat.
a lo musel ponchut.
a lo pel rossel
a lo relais de la montanha.
a lo ventre plen. [VOIX_attributive]
a los palmons poirits.
a lous pelses toutes escoutissàts.
a manjat son pan blanc lo primier.
a mes lo ramel.
a na polida ventrada.
a paraulas lordas, aurelhas sordas.
a pas bon escuelh.
a pas fach que roncar/ronquejar tota la nuech.
a pas fach un pel de pregaria.
a pas ges de saupre-far.
a passat tot aquel libre.
a plan rasonat son fraire.
a plegat la botica.
a pres aquel trabalh a perfach.
a pres una fenna richa.
a redolat pels escaliers /o redulat pejz eskolj'es/.
a repapiat tota la nuèch.
a repudiat la succession.
a rescompassat la randa.
a rodat tots los establissements.
a tot son rasonament.
a totjorn lo rastelier plen.
a toun despéns.
a tres oras precisas, precisament
a tèms perdut.
a una reputacion de cràne fringaire.
abalísco lo gùs!
abalísco lo pecat!
abbé défroqué : abàt defourcàt.
abeurar lo pòrc.
aboucà (u)n sa(c) dins un autre.
abreuver à la farine : abeurar al blanc.
abé la càgno dins lou béntre.
abé las cambos enredenàdos, abé las càmbos enrelhàdos.
abé lou fèu escaufàt.
abé lou nàs esclafàt.
acampar de castanhas.
acampar de fedas.
acampar de pomas.
acampar lo bestiàu.
acatar lo topin.
acheter des recoupes : crompar de resset.
acheter tout ce qu'il faut pour le ménage, avoir le souci de l'économie : téne sàl en goùjo.
achever de payer les impositions : crousà la tàlho.
acomodar a l'amiabla.
acostayrar la carreta.
action de présenter et simultanément de retirer : peca.
adiu, jusquas al reveire.
afairar-se a un trabalh
afermar una bòria.
afin de : afin de.
afin que_(p) : afin que_(p)
agacer, exciter : ficar de moscats jos la coa d'un ase.
agachar de regardons (LARZAC).
agachà de còp d'èl
agachà de trabers
agaric du panicaut, baligoule/barigoule : moussaròu de bobís
agneau cachectique, atteint de la douve, qui a l'oeil jaune (ictère hépatique), agneau *brouillardé, agneau *embrouillardé, qui a la pourriture, *gamé : anhèl neblat.
agost agosteja.
agulhada landinièira.
agusà (u)no eissado
ah! regarde-le! : ai! veja-lo!
ah! si vous aviez vu comment il lui a rivé son clou! : parlatz-me consi lo revirèt!
ai aprés qu'eras malaute.
ai aquí ma retirada.
ai atrapat un peis de doas lièuras e mieja.
ai copada una pua.
ai crompat una redonda de suat
ai la votz rauca.
ai paor de tombar.
ai paor de vos desrenjar.
ai paor que siague malaute.
ai trobada una missanta passada, ai avuda una maissanta passada.
ai un agacín a l'artelh pichon.
ai una pena que me rosiga.
ai una revolumada de mal de ventre.
ai vist una perdis que n'anava tota afirolada.
aiga de flor d'orange.
aiga de rolh.
aiga panada.
aiga passada fa pas moldre lo molin.
aiginar l'ensalada.
aigo bòrlho.
aimi mai l'auret que la mièula.
ajuster de biais : métre de bayàdo.
al cap d'un moumén.
al cap dal puèch.
al cap de l'an
al fons del sac, se trobon las brisas.
al forn, al molin e a la fòn / òm apren totjorn quicòm.
al mes d'abril / t'aleujèiras pas d'un pel / al mes de mai / fai çò que te plai
al molin de la pietat / quand i a l'aiga i a pas lo blat.
al ras de ieu.
alandar las fedas, alandar/alargar las vacas, alandar las bèstias.
alisar lo cat.
alisar lo pel del cat.
aller bien comme d'habitude, comme à l'ordinaire : anar a l'acostumada.
aller droit, bien se conduire : téne l'estébo drécho.
aller en justice, aller en audience : anar a l'audiença.
aller mendier : anar a l'aumòrna.
aller mendier : préne las biàssos. [bande_verbale EXIDIOM]
aller mendier : préner lo sac.
aller se coucher : s'anar jaire.
aller tout droit : anà toùt dréch.
aller très mal : anar coma los afars de la vila.
aller vite, agir sans réflexion : partir d'ausida.
aller à l'offrande, à la cérémonie d'enterrement : anar a l'ofranda.
aller à la boucherie : anar al masèl.
aller à pied : anar a pè
alouette huppée : alauseta cap-peluda.
alouette huppée : alauseta crestada.
alucar lo fòc.
amairar un vedèl, far aimar lo vedèl a la maire.
amassar l'aglan
amassar la receta.
amassar un fais de rama.
amassatz aquelses petasses.
ambe los auratges la pesca es bona. [ADL_opinion/avis donné/constat]
ambe los efants e las fennas cal aver fòrça paciencia.
ambe un fat, òm pòt pas rasonar.
amenez-les moi : menatz-los me
amodar la pendula.
amodar las vacas
amodar una devesa.
amor de nòra / amor de gendre / es una bugada sens cendras.
an agudas qualcas rasons
an piquetat la novela rota
anar a la picorèia.
anar al mercat.
anar cercar brotas.
anar cercar de remèdis per un malaute.
anar cercar fuèlh.
anar cercar la paga.
anar cercar las pomas.
anar cercar las trufas negras
anar far de rama.
anar pescar a la lumenada.
anar ramar
anar-se'n al lièch.
anatz amont
anatz lo quèrre.
anem raiar
anem regorjar de pastura aqueste an
anetz pas cercar tantes d'orbaris.
anguèri
annada de botarels / annada de castanhas.
annada de nèu / annada de blat.
annado de fen / annado de ren
apalhar las vacas.
apalhar lo can.
apalhar los esclòps.
apertegar las rèstas.
apetrussar las fogaças.
apetrussar una salsa.
aphérèse
aplanar lo peirigal.
aponchar (u)n crayon.
aponchar la lesena.
apres la mòrt, lo jutjament.
apres que seguèt arribat.
aquel aubre aviá plan racinat.
aquel aubre es annadier.
aquel aubre es rodat.
aquel aubre peris.
aquel bestiau es aternit.
aquel biòu a de manét (s).
aquel biòu a minjat de pastura ratada, que tossís tròp.
aquel biòu profita.
aquel biòu s'es degounelat d'una bàno.
aquel blat a pas ges de rauba.
aquel blat es aganit.
aquel blat es espes coma un puat de cardas.
aquel blat es gòfe.
aquel blat es negat.
aquel blat es pas net / i a de carga.
aquel blat marca.+Fossat-1970 marcar/mercar/aver las marcas VOIX_attributive.
aquel blat èra plan sec / la serena l'a fach tornar en relen.
aquel bocin de bois, se profitará d'aquel biais.
aquel bolangier/pistre aparelha plan lo pan.
aquel boés es amanit
aquel buòu s'es demalucàt, aquèl buòu s'es eniuàt.
aquel bí mònta al cerbèl.
aquel camin es marrivol.
aquel camin monta redde.
aquel camp es debisàt en très bersànos.
aquel can aclata las aurelhas.
aquel can s'es talament acarnassit que vòl pas lo pan.
aquel canhon, aima plan los ossilhons.
aquel capel a rossit.
aquel chabal vos fa ressautar.
aquel chaval a una polida rauba.
aquel cotèl es asimat : lo cal agusar.
aquel dròlle s'es pla gastat.
aquel efant a las gautas moflas.
aquel efant es magròt.
aquel efant profita plan.
aquel efant que ven de naisser.
aquel efant reverta son paire.
aquel efant se rebotís al bres.
aquel endrech es alugurant.
aquel fòc s'es bien encalràt.
aquel merchant comença de s'apraticar.
aquel molin a pas cap de peirada.
aquel ovrier es plan adrech.
aquel panièr es plan afièch.
aquel parfèrre es mos.
aquel païs es lobatibol, aquél païs es lobatiu.
aquel païs es plan coma la man.
aquel pecol es cossonat.
aquel rasor passa plan.
aquel sac es arrasat
aquel se pòt pas passar de sa maire.
aquel tems es passat.
aquel terrenc es ibernós.
aquel trabalhador es una ròssa.
aquel vim es tròp gròs: lo cal pernar.
aquel vin a pas ges de rauba.
aquel vin es amar /aquel vin es mar
aquel vin fa lo saut.
aquel vin put a mosít.
aquel vin rebolís.
aquel vinagre es fòrt que vira la maissa.
aquel òli es rance.
aquel òme es regisclant.
aquel òme es tot pressadet
aquel òme es un ròsse de trabalh.
aquel òme es una raicivada!
aquela bestia a lo pel lusent.
aquela bèstia marca.
aquela campana raufeleja.
aquela carn comença de passar.
aquela cavala es plasenta que n'i a pas una autra (comparaison, consécution).
aquela color retrai sul jaune
aquela estòfa a un mestre de largor.
aquela estòfa es arnada.
aquela fenna comença de sométre (FIGURE_ironie).
aquela fenna, s'es agrolida.+COMPAR_gasc un/aquet troish de henna!
aquela filha es mal atrachelada.
aquela filha es plan amarbida.
aquela filha sembla un fosselon (fossalon, forforon).
aquela folièira es ben profonda.
aquela fon raja coma lo bras.
aquela font s'es adosilhada, tòrna retraire.
aquela gleisa a pas de resson.
aquela joveneta a los pelses plan repapilhats.
aquela lebra a un brave rèble.
aquela liquor es talament bona que rebiscolariá un mòrt. [SYNTAXE_consécutive]
aquela paret a perduda l'aplom.
aquela pasta es pas pro levada.
aquela pendula va pas.
aquela poma a d'amaror.
aquela potinga a plan operat.
aquela pèira amorra.
aquela pèira es mostosa qu'òm la pòt pas agantar.
aquela rauba es tota passida [PP/ADJ_passit/passit/passida PROX/DIST_passar/passir].
aquela rauba fa de plecs.
aquela riva_regala.
aquela sal es pas pro trissa.
aquela salvatgina.
aquela truèja es estada arrengada.
aquela tèrra remolha, la cal molejar.
aquela vaca comença de sometre.
aquela vaca, vòl pas préner.
aqueles bràus sou pas dòndes.
aqueles motons son gamats per que an la barba mofuda.
aquelo dàlho es encartàdo.
aquelos peros sou inculídos.
aquelses biòus son moscatièrs.
aquelses rasins son plan pinhats.
aqueste còp, avem plan reussit lo pan.
aqueste d'aicí.
aqueu fais m'a (e] ndebalàdo l'espàllo.
aqui i a (u)na polida enforcadura per faire una lièusa.
aquo me fa pla dòl.
aquo's escrích [désassociation_intertonique].
aquèl buòu es rodièr.+NOTE constat de FAIT traduit par une expression construite
aquèl buòu s'es escarnít.
aquèl diàntre d'òme!
aquèl fetge de pòrc es plen de ladras.
aquèl issoùn a dous dets d'espés.
aquèl moùt croquinholèsc li a escapàt.
aquèl pourcèl se fà aus uèlhs veséns.
aquèl vín a pas que de jògos.
aquèl òme s'es escarnít.
aquèl òme sentis lo reclus
aquèla banasta es mal engaubiada.
aquèla dalha s'es gaubiada.
aquèla feda es gelba.
aquèla tèrra es plan galga.
aquèla vaca es plan bona de lach.
aquèla vaca marca plus, a rasat.
aquèlas ròsas nòlon plan.
aquèlo bedèlo a despalàt
aquèlo bàco que s'ey meyrigàdo.
aquèlo bàco s'es plà escuràdo.
aquèlo cadieyro s'es despecoulhàdo.
aquèlo càrn s'escàufo.
aquèlo dàlho es desafougàdo.
aquèlo ròdo engréno pas.
aquèlos noùses sou estrissònos.
aquèlos noùses sou massànos.
aquéla lèbra, que l'ai tuada ençà (a)bàl/ençá(a)moùnt.
aquí a (u)na brava rabièira
aquí amont i a de polit plant.
aquí avetz un brave airal!
aquí i a de polit boés per far de raiats
aquí i a de polits oranges.
aquí i a de polits rancs per far una redonda
aquí i a sa plaça.
aquí i a un negador.
aquí i a un polit pesòt per far de pòste
aquí i auriá una polida fusta, mes aquel plec la gasta.
aquí, i a lo revèrs.
aquò (e) s malonèste de petar en societat.
aquò denouto pas res de boû.
aquò es toujoùr la mèmo càuso
aquò i fa coum un emplàstre sus uno cambo de bouès.
aquò li aparten en pròpre.
aquò li faguèt quilhar las aurelhas.
aquò me desplais.
aquò me prèssa/te prèssa
aquò me repugna.
aquò me repunha e me put.
aquò nòl
aquò put a carronha.
aquò pòt far pensar al pan amaserat, planer, amasit, acodat, acodenat, aculat, amatrassat.
aquò ratará pas.
aquò ray!
aquò s'apela aital per amor que l'ausel es gras coma una galina per farcir.
aquò se fà aital
aquò son pas que de mensorgas.
aquò son pas que de proesas.
aquò son pas que de quinquirilhs!
aquò son pas que de quiquiriquis!
aquò te regarda pas.
aquò val pas res.
aquò's aquò [aphérèse].
aquò's de cossegal.
aquò's dins l'auton que cal recurar los noguiers.
aquò's es pas bon per la tèrra (aphérèse].
aquò's la rencuna de Sent Ròc.
aquò's lo père Pieupièu / tot çò que tròba es sièu.
aquò's pas de refus.
aquò's pas de ripopèyo.
aquò's pas lo faire que costa, mas lo refaire.
aquò's pas oneste de rotar en societat.
aquò's pas qu'un pet.
aquò's pas qu'un rocalhàs.
aquò's pas que d'andràls.
aquò's pas que de pacotilha.
aquò's pas que racalha, aquò's pas que rafatalha.
aquò's pas son pretz.
aquò's pas çò mèmes
aquò's perfet.
aquò's son d'antoninas.
aquò's son pròpre fraire.
aquò's tot rabastinat.
aquò's tròp a l'ombrenc: res i creis pas [SYNTAXE_consécutivité non marquée syntagmes_liés].
aquò's u(n) ganivet!
aquò's un abile òme!
aquò's un brave legat!
aquò's un efant plan reglat.
aquò's un gandòla!
aquò's un prètz rasonable.
aquò's un vielh rafard.
aquò's un òme penible.
aquò's una auturenca.
aquò's una poison. [SYNTAXE PREDICAT JUGEMENT]
aquò's una vielha oira/soira!
aquò's vertat
ara, cal pas mal parlar de degus. [ADL_conseiller]
ara, pòt pas parlar.
ardoiser le toit d'une maison : teular un ostal.
arrancar un aubre.
arrancar un ròc.
arrengà
arrennar-se d'orgulh.
as Albi, fan regalemus a la fièra carnal.
as abimada la rauba [SYNTAXE_accord/PP].
as copada la quèrba.
as plan fach.
as vist consi pascalava?
asagar las caulelhas/caulièiras.
asenada de medecins / la tèrra la cobris.
asperges sauvages : un iòu ambe de reponchons (CASTRES, ALBI, CARMAUX).
assalar las fedas.
assieta plata.
ataca de paralisia
atal siaga!
atapar per las aurelhas.
atarrar l'api.
atarrar los patanons.
atrapar un perdigal amb un liçon.
atrassar lo bestial.
atrassatz aquel bestiau.
atrassatz aquelas pomas.
attacher une chèvre : passar l'armèl a una cabra.
attendre de pied ferme : esperà de pè fèrme.
attends un peu que je te remue : espèra que te vau amodar.
attention ! : agacha
attest.Peyrot.
attraper une cuite : atrapar una monina.
attraper une cuite : fà uno carabinàdo.
au beau milieu : drech lou mièch.
au coucher du soleil: a soù(l) coùc, al solel coùc [bande_adverbiale CONTROL_temps]
au fond de : al foùns de
au mens lo dimèrgue cal èsser pròpres
au milieu de : en bel mièch de [bande_prépositionnelle/en bèl mièg de PROX_de mieg PROX_pel mièg/a mièg].
au moment de Pâques : quand Pascas seron vengudas
au père : al paire
au regard de, par rapport à (N), exposé à (orientation), à l'exposition de : al regard de, al regardant de_(N).
au retour de_N2 : al retorn de_N2 [bande_prépositionnelle].
augan, avem fòrça castanhas
aujourd'hui ça va accrocher à nos chaussures : uèy engaloucharén.
autan blanc : àuto blànco
autan blanc.
autan noir : bén négre [bande_nominale SPECIF_sorte].
autan négre.
autour (prédateur) : aucèl de las polas.
aux bergers : als pàstres
aux cheminées : als tudèls
aux enfants : als efants
aux veaux : als vedels
avant de morir, cal reglar sons afaires.
avant que de cubrir lo camp gran, cal selhonar.
avant que de cubrir, cal selhonar.
avec la peau et les os : ambe la pel e las querbas.
avec les gens de ton bord, fais (ta) société : ambe gens de ton bras / fai ton percas.
avec moi : ambe ièu
avec un nassàs coma un esclòp.
avem copat lo pegal.
avem de tèms de rèstos.
avem dostat a la troja un pichon qu'aviá deja abocinat e qu'anava manjar.+TRES_MISTRAL
avem encara de carn a la pendilha.
aver bona reputacion.
aver bona òssa.
aver de mèula.
aver la camba reda/reja coma una barra
aver la grapa a una camba.
aver la lenga plan penduda.
aver la pasta dins la màyt.
aver la raunita.
aver la respiracion genada
aver la votz raufelosa.
aver las dens enclavadas.
aver las gingivas uflas.
aver las mans patoflas
aver le pòrt d'armes : abé lou pòrt d'àrmos [bande_verbale].
aver lo cap pesuc.
aver lo mal de_N1
aver lo visatge rugat.
aver los pelses totes erissats.
aver los pòts rimats.
aver maissanta regardadura.
aver maissanta reputacion.
aver mal al càp
aver paor
aver pas que la pel e los òsses
aver rason.
aver recors al tribunal.
aver sa retreta.
aver un bèl escuelh.
aver un front de repetassaire.
aver un marrit escuels/èstre de marrit escuelh.
aver un risque
aver un topet de repetassaire.
aver una brava mota de fen.
aver una gipèla al cap.
avetz fach aquí una polida reparacion.
avoine d'hiver : cibàdo ibernénco.
avoine de mars : cibàdo marsénco.
avoir attrapé un sort : abé lou brèu.
avoir beaucoup de babil, ne pas avoir mal à la langue : ne pas aver la pepida.
avoir besoin de : abé besoùn de [bande_verbale/besonh/aver besonh de/estar de besonh].
avoir bon appétit (jument) : abé boun broùst.
avoir bon nez : aver bon nas [bande_verbale].
avoir bonne *poigne, avoir bonne serre : aver bona ponha
avoir bonne mine : aver bona mina.
avoir bonne récolte : aver bona renda.
avoir bonne voix : aver bona garganta.
avoir confiance : abé boùn couràdje [bande_verbale].
avoir dans le coeur : abé dins l'àse [délocutivité_ase bande_verbale GMF].
avoir de bonnes facultés : aver plan de moyens, aver prosses moyens.
avoir de la force : aver de fòrça.
avoir de la rancune : abé d'entrígo.
avoir de quoi manger : aver las maissas onchas
avoir des allures mal fagotées : semblar un panier apasturador.
avoir des idées extravagantes (comportement) : aver de fuses dins lo cap.
avoir des rhumatismes : abé de douloùs.
avoir du toupet : aver un front de rapetassaire.
avoir l'onglée : abé las màns engrepesídos.
avoir la maîtrise: aver lo ponchon [bande_verbale]
avoir la mine défaite : abé uno míno de cagàyre.
avoir la vie dure : èsser de missanto crèbo [bande_verbale].
avoir le caractère ombrageux : aver l'ombrenc.
avoir le cul entre deux chaises : se métre d'escambarlhétos.
avoir le pouvoir : aver lo poder
avoir le rire facile : ríse coum un goujoû.
avoir les fesses saillantes, montrer son derrière : reganhar lo cul
avoir les pieds endoloris : abé las sòlos enclabàdos.
avoir mal à la rate : aver la rata.
avoir mauvaise mine : aver maissanta mina.
avoir passé l'hiver : èstre ibernàt.
avoir très faim : abé las fringàlos.
avoir très peur, être dans les affres de : abé d'àfro
avoir très soif, avoir la pépie : aver la pepida.
avoir un rire forcé : ríre coma un chin
avoir une fièvre intermittente : abé las fièbros.
avoir une plaie à la tête : aver de mal al càp
avoir une solide dentition, avoir un bon râtelier: aver bon pual
ay bercada la destral. +SYNTAXE_accord/PP/RONJAT/index.
ay copat lo margue del bigòs.
ay esquissàdo la ràubo.
ba gasto toùt!
babiller (femme) : aver la lenga coma un batarèl de molin, aver bona lengueta.
balha de plomb.
balha-me la rispa.
balha-me un moc de candela.
balhatz-me un nosel de vedel.
balhà d'espíllos < on donne des épingles : présent à la femme de celui avec qui on a fait un marché important
balhà d'espíllos < on donne des épingles : présent à la femme de celui avec qui on a fait un marché important>+discussion [pragmatème, rituel, en anthropologie].
balhà un espessíc, fà un espessíc.
balloter comme un sac de quittances : saquejar coma un sac de quitanças
barrar lo pas.
barrar los ridèus.
basaltes : pèira negra.
battre de l'aile, péricliter, perdre la santé : rabalà las àlos
battre de l'aile, être fatigué, être usé, être en mauvaise posture : bàtre de l'àlo [bande_verbale VISU_scène COLLOC_bàter EXIDIOM].
battre le blé pour la première fois sur l'aire : engranà lou sòl.
beure a la regalada
beure d'aiga rolhada
beure de vin pur.
beure una litra.
bevetz un autre còp.- mercès, aquò me retardariá.
bien boire et manger : onchar-se la gargamèla
bien manger : remplir la pansa
bien se porter : èstre plà bràbe.
bieure un pichier de vin.
biàto de glèyso/diàpple d'oustàl (dicton).
biòu/filha de boùno esclàpo.+TRES_MISTRAL
blat adrapit.
blat gigant
blat marsenc.
blat maure
blat merchand.
blat négre pelut.
blé attaqué par la rouille : blat neblat.
blé bon à semer : blat de semença.
blé charbonné : blat carbonat
blé d'hiver : blàt ibernénc
boire chopine : béure pàuco
boire tout son saoul : béure tout lou soù sadoùl, trincà tout lou sou sadoùl.
boire un coup : ne tombar un pic.
boire à même la rivière : béure d'abocadens.
boire à pleines rasades, boire à plein verre: beure a rasibus
bon avocat / missant vesin / bona tèrra / missant camin.
bon can cassa de raça.
bon pour ça!, bon pour cette fois encore! : passe p (e) r aquò d'aquí!
bona raça.
bona renomada / val mai que cintura daurada.
brebis : lo bestial menut.
brebis gourmande : fédo goulàrdo.
brebis pelée de la tête : fédo cap-pelàdo
bressar lo nenon.
bridola de castanhièr
brochoir (maréchal ferrant) : martel per ferrar
budel frisat, tripa frisada.
burgà lous pèysses.
burgà un lapín, burgà un roynàl.
butter le céleri : calçà l'àpi
bâtir sur le solide : bastí sul fèrme.
bâton ferré : pau ferrat
bèla luna novèla / dins tres jorns sera fèla.
bèstia maudita / lo pel li lusis.
bén blànc.
bén ligàyre.
bétail de souche, de bonne souche, de bonne race : bestiàl de bergíno.
bétail en contrat de gasaille : bestiàl en gasàlho.
bétail à garder : bestiàl de gardar, bestial de garda.
c'est bon à s'en lécher les doigts : es bon que l'òm se leca los dets.
c'est facile à comprendre : aquò's pas de missant coumpréne
c'est facile à dire, vous en parlez à votre aise : aquò fà bon díre.
c'est ici : aquò's aicí
c'est la tourmente : essíro coum lou diàbles, essíro coum lou pàyre del loùp [expression_idiomatique CATEG_monstres].
c'est la tourmente : essíro coum lou diàbles, essíro coum lou pàyre del loùp [expression_idiomatique CATEG_monstres].+ALIBERT cirar discussion
c'est loin : aquò '()s luèn
c'est mal fagoté : acò 's fàch a l'anticrèso.
c'est midi : es miech-joùrn.
c'est pour plaisanter : aquo's boû per díre.
c'est que_(p) : quò's que_(p) (aphérèse].
c'est sa façon d'agir à lui : aquò's son anar.
c'est sa manière d'être, sa façon d'être son *biais à lui : aquò ey soun èsse.
c'est son père tout craché : sembla son paire tot patrat!
c'est tard : aquò's de raic.
c'est tout près : aquò's al ras.
c'est trop cuit : aquò es cuèch e recuèch.
c'est un avantage d'avoir le pas sur les autres : veire venir val una quilha.
c'est un homme qu'il ne faut pas fâcher, à qui il ne faut pas manquer de respect : cal pas mancà aquel òme.
c'est un malheur que_(p) : fa mal que_(p)
c'est un pendard comme il n'y en a pas deux : es pendard que n'i a pa(s)'n_'autre [SYNTAXE_CONSECUTIF].
c'est un vieux grognon : es un brave reganilha.
c'est une salope: aquò's uno soùyro!+TRES_MISTRAL PROX_soirar/assoirar PROX_soira/soitràs/soirassa
c'est à celui qui se porte garant de payer : qui respond, paga.
c'est à celui qui vend de faire le prix : que vend l'ase fa lo pretz.
cada pèrta troba son profit.
cade aucèl troba son niu bèl.
cade fat troba son parièu.
cade paure a son sent Martin / cade volur son missant matin.
cade païs a sa mòda.
cade rainal pòrta la coa a sa mòda quand la li tènon pas.
cadun fa coma pòt / amai lo pelharòt (ST-SERNIN).
cal abé semenàt aban Bourtoumíu per coubrí prou abouríu.
cal agachar lo merchand avant la merchandisa.
cal anar a la lòga dels meyssonièrs.
cal anar passar a la nauc.
cal aqu¡ un fòc plan reglat.
cal aquí una vit per o far plan tener.
cal aver lo pè galgue dins lo solier.
cal aver los ressaires.
cal aver perdut lo cap.
cal aver semenat per sant Bortomiu per cubrir per aboriu.
cal cassar las missantas pensadas.
cal copar lo rebrotum.
cal coupà lous espesèls.
cal crompar tres restes de cebas.
cal despalsà lou càrri per pòyre cargà aquel mòble
cal dire un pater. [ADL_conseiller]
cal durbir los pelonses
cal evitar lo pecat, qu'es lo plus grand de totes los mals.
cal faire asegar aquel pòrc.
cal faire asegar aquela tròja.
cal far aquí una represa.
cal far de regons per semenar los peses.
cal far rechinchir los cambajons.
cal far retenher aquelses debasses.
cal far tres parts egalas d'aquel ben.
cal far un retret de detz centimèstres.
cal jamais refusar l'aumòrna a un paure
cal mai de lenha per abolegar lo forn.
cal mainatjar una ega prens.
cal margar l'aissador e aplechar l'araire.
cal mas manjar los mossaròus sens los conaisser.
cal metre lo larbés al forn per lo far secar.
cal metre lo pairòl sul fiòc per far lo lessieu.
cal metre un ponchon a la 'gulhada.
cal mettre de palencs sus la paret de l'òrt per arrestar las polas.
cal métre l'ola sul fiòc.
cal ne préner son partit.
cal oblidar lo passat. [ADL_conseiller]
cal pas cercar los agraments dins aqueste monde.
cal pas creire als revenents.
cal pas daissar la gavela ni las garbas sus la tèrra que l'aigatge manja lo gran
cal pas dayssà l'escambarlhàt ame lous nougàls.
cal pas delargar las fedas ambe lo rosal.
cal pas escarni degùs.
cal pas far tòrt al prochen.
cal pas gardar lo ressentiment.
cal pas gardar rancuna.
cal pas jamai nòser al prochen.
cal pas jamai préner ni gardar ço que nos aparten pas.
cal pas passar tras las mulas que jiton los fèrres.
cal pas passar tras las mulas que reguinnon.
cal pas passar tras las mulas que viron las fondas.
cal pas plànher un uòu per un buòu
cal pas podar la vinha quand es en saba.
cal pas préner çò que nos aparten pas.
cal pas rudejar lo monde ni las bestias.
cal patir per ganhar sa vida.
cal pesar las paraulas sèis còps avant de las dire / car lo buòu se pren per las banas e l'òme per las paraulas.
cal plan entreténer las femèlas que noirisson.
cal poder.
cal praticar lo renonçament.
cal préner una saca.
cal ramar aquela cleda.
cal rastolhar aquel camp per i far de ravas.
cal recolar aquel vin que comença de rebolir.
cal regar davant que de semenar.
cal remargar la destral
cal repassar aquel compte.
cal requesir los gendarmas contra los coquins.
cal reservar la luserna per las fedas e lo roïbre per los anhels.
cal retalhar aquel abilhament.
cal retòrse aquel fil
cal se daissar tuar pulèu que de cometre un pecat.
cal semenar amb la luna vielha.
cal semenar las aubugas al mes de setembre avant que las plejas vengon.
cal sovent recular per milhor sautar.
cal tirar los pals.
cal tirar plan partit d'una causa.
cal tot quitar.
cal totjorn apesar sul fèrme.
cal totjorn aver la reconaissença d'un bienfach.
cal totjorn téner lo bon partit. [ADL_conseiller]
cal traire la pepida an aquela galina.
cal un bon regime a aquel malaute
cal un pauc de preson per far préner lo lach.
cal vendre a mesura rasa e crompar a mesura comóla.
cal vendre los anhèls e gardar las anhèlas.
cal èstre fat per se penjar.
caldriá aver de pecunha
calriá aver l'avanci.
cambo faubéto.
campana raufelosa.
canta a la perfeccion.
cap de pavòt.
capuchin de Dièu!.
capèl espallassàt.
car anelar los pòrcs / que modilhon pas lo codèrc.
car(n) blestudo.+TRES_MISTRAL.
cargar las lunetas.
carn escaudàdo; blàt escaufàt/escaufit/esclaufit; fén escaufàt; bín escaufàt.
casser la vive arête : coupà lou grín.
castagnos còr-sécos.
castagnos tardíbos
castanha grossau.
castanha pelarda.
castanha peluca.
catalans del Rossilhon e de Cerdanha, bretons, gens d'Alsaça e de Gssconha, gens niçarda son totes sensament reputats franceses dins la republica francesa.
causer de la frayeur : fà englàch.
causer du dépit : pourtà malíço, fà malíço.
ce cheval ne marque plus (dentition) : aquel chabal a rasat.
ce mur fait bosse, ce mur fait panse : aquela paret fa pansa. +COMPAR pancia (ITAL), panza (ESP) ].
ce mur s'est éboulé avec ses terres : aquela paret a fach un bedèl, aquela paret a facha una truèja.
ce n'est pas le Pérou : aquò's pas marmanda
ce n'est pas lui qui commande à la maison : es pas el que coùpo lou fàrs.
ce n'est qu'un terrain maigre : aquò (e) s pas qu'una magrièira.
ce qu'il ne peut avoir par la force, il l'obtient par la ruse : ço que pòt pas aver per fòrça, o a per adreça.
ce serait un hasard : aquò seriá un rencontre
ce soc est usé en ciseau : aquel gabén es aciselat/pòt pas pus fàyre.
ce soir : a nuèit
ce tissu commence à être rongé par les mites : aquela estòfa comença d'arnar.
ce tranchant mord bien : aquel talh a de prusina.
ce travail est pénible : aquel trabalh es de missant fà.
ce verre est de dimension convenable pour l'utilisation, est commode à utiliser, est d'utilisation facile, c'est facile d'utiliser ce verre : aquel veire se profita plan.
ce verre est de la dimension voulue : aquel veire se profita plan.
cebas renadivas.
cela a duré une *demi-heure : aquò a durat mieja ora.
cela est bien pratique pour nous : aquò nos es bien acioùte.
cela fait très mauvais effet : aquò se reganha aquí coma un cap de lop.
cela ne vaut pas les quatre fers d'un chien : entre aquò e una patada de can
celui-ci : aquel d'aicí
celui-là (moins éloigné de moi) : aquel d'aquí.
celui-là (plus éloigné) : aquel d'alai.
cent vingt : sièys bínts.
cercar las amètlas.
ces hosties sont trop cassantes: laisse-les revenir : aquelas ostias son tròp brótas: daissatz-las retornar. [PROX_brote/brove ADJ_attributif
ces quatre gouttes d'eau ont fait du bien à la terre : aquelas quatre esclacas an remontat lo païs.
cet acier, il faut le détremper : aquel acier, lo cal far retornar.
cet homme est habitué : aquel òme es arrotinat.
cette averse a tout remis en état : aquela ramassada a tot remontat.
cette coiffe va bien : aquèla còfa es plan afiècha.
cette côte monte bien : aquèlo còsto tíra plàn.
cette fille, c'est un vrai jars (femme hommasse) : aquò es un gàbre!
cette fille, c'est une vraie hommasse : aquèlo filha es un golzèbre [SMSG].
cette maison n'existe plus : aquel ostal es plegat.
cette salope de bête m'a mordu au cul du pantalon : aquela òrra bèstia m'acaissèt pel cul de las calças
cette terre est meuble : aquèla tèrra es gapa.
cette vache a *fait retour : aquela vaca a fach retorn [bande_verbale/far retorn CHANG_état].+Fossat-1970 far retorn; TESOC faire retorn
cette vache a plus de huit ans : aquela vaca a arrasat.+Fossat_1970 rasar/arrasar V_statif
cette vache ne veut pas se laisser têter : aquela vaca vòl pas arrédre.
cette vieille brebis édentée et malingre se gonfle comme un pou: aquèla vielha bedancha se cofla coma un rese.
chacun trouve à se marier, chacun trouve chaussure à son pied : cade olàs tròba son covertoiràs
champignon de panicaut : mousseròu de babís
champignons vénéneux : moussaròu fòl
changer d'avis selon les circonstances = to run with de hare and to hunt with the hounds (= to support in a dispute the both sides at the same time) : far lo can e lo lop.
changer de ton : birà la bounéto.
chanter d'une voix de stentor : bramar coma un òrgue.
chanter à l'octave, faire la voix de fausset, chanter comme la poule qui imite le coq : cantà lou galés
chanter à ravir : cantar coma una orguina.
chapeau à la manière d'Henri IV : a la couquinàsso.
chaque fou a son bon sens : n'es pas fat que totjorn ròda.
charbon : missant màl
charbon, fièvre charbonneuse, charbon (pathologie CATEG_peurs CATEG_monstres) : missant màl [SMSG bande_nominale maissant mal PROX_maissantisa SFSG héritage/propriétés_pholologiques], carboû.
chasser les chagrins : corsar los chagrins.
chausser les épingles (opposition, négation intensive) : cauçà d'espíllos [expression_idiomatique] < que fas aquí?- càusse d'espíllos>.
chercher noise : cercar picatièira.
chercher noise : cercà brégo
cherches ses aises : cercà sous àyses
cheveux ras : pel ras
chez Pierre : acò del pèyre
chez le_N2 : aquò del_N2 [bande_pronominale NL aquò del Vicent]. choisir de la planche : recetar de plancha.
chou cabus : càu capùs.
chou de graine : caulet granaire.
chou frisé : càu milanés, càu d'òli.
chou-fleur : càu-flòris, càu-floùr, caulét-flourít.
chou-rave, colza : càu-ràbo.
chouette : aucèl de la mòrt.
châtaigne précoce : castagnos abouríbos
citrouille longue : goùjo frànco
civada marsenca.
civada peluca.
coan aquò des àutres nos fa embéjo / aquò nòstre nos fa empàch.
coma lo lièch faràs / lo trobaràs.
combien a-t'elle eu de dot : quant ajet de legitima?
combien y en a-t-il de *rasiers (boeufs de réforme) : quantes i a de rasièrs?
combien y en avez-vous : quant i avetz?
comença d'aver lo rauc.
comença de se téner sus las quilhas.
commencer à attraper une cuite, boire un bon coup : atapà (u)no fiàto.
commença de passar lo riflard.
communier pour Pâques, faire pâques : far pascas.
commémoration des morts : fèsto d'àrmos. [bande nominale]
complètement, tout-à-fait : d'a foùns
comprar un parelh de julhas.
condamner à payer les frais et dépens : condemnna aus fràysses e aus despéns.
conduire au marché des mules accouplées : menà de mùlos acouplàdos.
conduire à la monte : menar a la plaça, far placejar una cavala.
conjurar la pesanha.
connaître le point faible : sabé lou biàys [bande_verbale].
conoisse las letras.
contre le mur : per la paret
convention de rachat : pacte de rachat.
copar las aurelhas a rasibus.
copar las racinas de las barbudas, qu'autrament se repapilhon.
corde de billage (transport de charge) : còrda billadoùyro
corde à charger : còrdo baladoùyro
cossi t'apelas?
cossí s'es asegat!
cossí vos portatz, mèu?
costela dins la padela.+Fossat-1970 padèla/paleta
cotel podador.
cou-de-pied : còl del pè
coudougnàt.
coup de sang : mal cùp
couper la parole : coupà la paràulo.
couper la queue : coupà la couéto.
couper le pain : coupà de pàn.
couper les cheveux : coupà lou pèl.
couper ras, couper à fleur de terre : copar ras, copar a rasibus.
coupà a bel estroùs.
courir comme un fou : coùrre coum un derratàt, semblà un derratàt
cremar coma de mequets.
crever de soif : escanà de sét.
crever un sac : espetà [u]n sàc [désassociation_intertonique/aphérèse].
cribler le blé en agitant le crible par mouvements circulaires : faire redolum (ST-SERNIN).
cridà como (u)n esglaria(t).
crier comme la mule, regimber (comportement) : fà hí [bande_verbale MIMETISME_bruit SEMA_opposition].
crier misère : menà misèro.
crier à tue-tête : cridar a plec de gargamèl.
crier à tue-tête : cridà a plèc de gargamèl [bande_verbale CONTROL_force]
crompar a mescàs [bande_verbale/adverbiale].
crompar un biòu calitós.
crompar una liura de plomb.
crompar una pipa.
crompar una polina
crompar una quarta de blat.
crompar una redingóta
crompar una roarda calhòla
croutà la càbo.
càdo fàt a soun sén.
càt escallàt crén l'àygo tebéso.
còr de roùbe.
còsta de la padela.
d'en haut : de per amont.
d'ont preven aquò?
d'une course : d'una galopada.
d'une façon ou d'une autre : d'un biàys ou d'àutre [bande_adverbiale/d'un biais o d'un autre].
d'òr fin (actualisant_partitif languedocien]
daissa veire las ratetas.
daissa-lo polsar un pauc.
daissar aigassejar las castanhas.
daissatz pas aigassejar aquelas castanhas.
damer le pion à : passar la pluma pel bèc, passar la pluma pels pòts.
damer le pion, l'emporter, gagner : faire rasclet.
dans deux jours : dins un parelh de jorns.
dans l'espace de : dins l'espàço de
dans les bois : pes bòsques
dans les doigts : pels dets
dans les feuilles : per las fuèlhas
dans les maisons : pels ostals
dans les prés : pels prats
dans les yeux : pels uèlhs
dayssà lou mestratge a l'efant.
de bas en haut : de foùns en címo
de bon matin : de bon matín
de bona òli d'oliva
de bàsses d'estàn.
de ce côté-ci : debàs-aquí [bande_adverbiale].
de deux personnes qui ne s'entendent pas bien : l'un tira la cingla e l'autre lo peitral.
de dépit : de malíço
de fait : de fèt, per lou fèt [bande_ADV PROX_efet/de fet/en fet/en fet de/al fet de].
de fevrier / lo nevier / fa lo garbier.
de fevrier / lo nevier / remplís lo granier.
de fil en aiguille : del fíl a la gùlho
de force, par force : de fòrça [ADV Bande_adverbiale NCoP/de fòrça].
de force, par force : de fòrça [ADV Bande_adverbiale NcoP/de fòrça).
de loin : de luèn.
de luènh en luènh, cal metre de passants /de pAs'an/.
de là à là, en montrant un second point plus éloigné) : d'aquí a alai
de là à là, en parlant de points proches : d'aquí a aquí.
de là-haut : d'amont.
de missant pagador / cal préner la palha e la flor.
de nuit : de nuèits < voiatjar de nuèits >.
de pan amar.
de pan mal aparelhat.
de pan plan aparelhat.
de que riscas?
de quoi te plains-tu? : de que renas?
de raça / lo can cassa.
de recarga, a recaresit.
de tant se potingar, aquò ren malaute.
de totas sortas de mestiers / i a de bons e de missants obriers.
de tèrra plan trissa.
de vers d'aval
debatre las noses.
deguns aima pas los vailets que rabejon.
degus aima pas los repotegaires.
degus aima pas los rodaires.
dels arriès
demandar perdon.
demander beaucoup d'apprêt : èstre golard
demblidar lo cotèl.
der:astuL'a
derrabà de pèyro.
derrière la tête : tràs coupét.
derrière une haie : tras una rasa (NANT).
descargar e recargar fa perdre lo tems.
descendez : benétz ençà abàl [coefficient_hiatus/aphérèse].
desemprimà un pràt.
desigoulhàr-se uno espàllo.
despartir-se una parranèla.
despiei de manjat lo pan de froment / a asirat lo pan de segle.
deu èstre enquicòm.
deux charrues dans une même ferme : un parelh.
diantràs de cràbo!
dieus bous crésco! [interjection bande_énonciative ADL_souhaiter].
diga-li que venga [SYNTAXE_que_COMPLETIF].
diga-me de qual te fas e ieu te dirai qual siás.
dinquios a deman/dinco a deman
dinquios aicí/ailà/denquio_cí
dins aquel païs lo pates es la lenga del pòple.
dins l'ivern, los trabalhadors fan pas que tres repaisses per jorn.
dins la cava d'un vielh rainal / i a totjorn d'òsses o de carn.
dins la paisandariá.
dins la rivièira, i a fòrça frucha.
dins las tèrras de montanha, l'aiga reca pas.
dins lo principi.
dintrar dins la tuba.
dire la prière à haute voix : cridar la pregaria.
dire que_(p) : dire avis que_(p).
dis pas res, mes ne pensa pas mens.
dison que los sorciers fan un pacte ambe lo Vilen.
dites-le lui : digatz-lo li
diu me danne!.
donar lo quart a l'ainat.
donar un avis.
donatz-me la retirada, se vos plai.
donne-moi ce machin : bàlho-me l'èstre.
donner du renfort : far renfòrt.
donner du renfort, renforcer, renforcer l'attelage, faire *proudel : far prodèl.
donner l'alarme : dounà la gèrdo.
donner la croix à baiser : donar l'ofranda.
donner largement : alounga l'estrebièyro.
donner le branle : dounà lou brànle
donner sur la gueule à : ne sacar sul moùrre a_N2.
donner un os à ronger : sacar un òs dins la gòrja.
donner une râclée (CATEG_coups) : plumà [V_causatif/passivable plumar PROX_plumada PPF_nominalisé].
donner à réfléchir : metre a las pensas [bande_verbale aspect_ingressif].
donnez-le moi (* donnez-moi le! donnez-me le!) : donatz-lo me
dont l'habit vaut plus que la personne : abilhat a la mòdo de rainal.
dormir comme un loir : dormir coma una missàrra.
dos remudats valon u(n) fèrre nòu.
dotze gavels fau lo manol.
dotze mestiers / tretze miseras.
dounà uno brèllo.
drap menime.
dreçar []na leca: dresser un piège (aphérèse]
dreçar n chin [aphérèse/ajustement_phonologique]
du côté d'en bas : de daval
du côté d'en haut : de d'amont.
du fait que : del fàch que_(p)
du fait que : del fàch que_(p) [bande_conjonctive, CONTROL_temps].
du reste, au reste : al rèsta
du temps des Albigeois : del tems dels Polacres.
du vin gâté, vin hors d'usage : de vin arassàt.
durbir lo pas.
dàisso m'està aquelo dàlho, la sàbes pas picà, la m'encortadariòs.
dès qu'il arrivera, dès que tu arriveras, dès notre arrivée, dès leur arrivée : entre venir [IF_prépositionnel/entre/entre venir].
débiter du bois en madriers, scier des madriers : ressà de platèu.
débotté : deboutàt.
décrire la courbe : préne la biràdo [bande_verbale/préner la virada].
dégobiller : far lo rainal, escorgar lo rainal.
délier les cordons de la bourse : desserrar lo pauton
désinfecter une étable : esperfumà un estàble.
dû, qui est dû : dechùt, degùt, deugùt, depiùt [PP_nominalisé/dever/devut/degut/deugut].
e per quò parle roergás.
eau croupissante qui a une croûte verdâtre : aiga rascalhada.
emmêler un écheveau : ramboulhà uno madàysso.
en arrière : en arrè/en-arrièr/a l'arrièr/en arrièrs, vers arrièrs
en atendent, en tot esperar.
en boca barrada / non dintra moscada.
en escapade : d'uno escapàdo [bande_adverbiale/escapar/escapada].
en exposition plein Nord : al racès del sorelh
en parlant per respect, sauf le respect que je vous dois :
en plein soleil: a la rabia del solelh
en propre, en propriété : en pròpre
en récompense : per paga.
en se frottant les pains : en toùt grifén las màns
en surplus : de rèstas
en tout cas : en tout càs [bande_adverbiale ADV_phrase/énonciatif ADV_verbe ADV_complétude].
en toute hâte, en courant : a l'escoùrso.
en tèrra de prince / fai-te bas e mince / de paur que te pince.
en un clin d'oeil : dins un biràt de uèl(h) [bande_adverbiale aspect_ponctuel].
en un tour de main : dins un biràl de mò [bande_adverbiale aspect_instantané].
enairar las garbas.
encara passa!
encore heureux que_(p) : encara gauch que (p).
endecòn dèu èstre.
enduire d'onguent : onchar ambe d'onguent
enfant de choeur : ànjo bufarèl
enfant ennuyeux (comportement CATEG_injures/insultes) : trassa de musèl [DISEVAL_syntaxique
enfarinar las palhassas.
engraissar los pòrcs ambe lo reparon.
engraissar lous pòrcs ambe lo reparon
engraissar un tropèl de garças.
engùlho-me la gùlho, qu'i bèse pas.
enlever la noix d'une coque verte : fà un estourníc.
enquos aquí
entamenar (u] 'n pan.
entamenà (u] 'no boùto.
entampar (X,Y) : cal entampar aquèla vaca.+iconographie.
entendeguère un espofit
entrapar lo fen.
entre Pascas e Pentacosta / lo dessert es una crosta.
entre can e lop.
entre qu'es oùro.
entre temps, en attendant (temporel) : d'aquí []'ntro aquí
entre un merchand e un pòrc / se sap pas qu'a dins lo ventre que quand es mòrt.
entre vesins e vesinas l'òm se presta las aiginas.
entre vesins e vesinas l'òm se presta las aisinas.
entrer en pourparlers pour une affaire, entamer la négociation d'une affaire : dintrar en pesièira [bande_verbale V_dir ADL_négocier].
entretant que lhe soùn.
entros alà
es a la recèrca del volur.
es adejà al mièch.
es aquí assetat coma un papagai.
es bèstio coum un calòs.
es cofada coma una reina. [COMPARAISON_intensive SEMA_complétude GRAD_opulence/richesse/classes sociales
es dins un recanton.
es impossible de rasonar ambe aquel òme.
es lotjat dins un palais.
es mòrt pulèu que non cresiá. [SYNTAXE_temporelle]
es necessari que (p).
es pamens vertat que_(p).
es partit en repoteguen.
es pas embalascàt aquèl d'aquí.
es pas la pena d'èstre tant auturenc per ne venir aquí.
es pas possible!
es passat per aquí
es passat sus la paissièira.
es plan apertegat.
es plan cusson, aquel!
es plan jobe : li cal passar quicòm. [ADL_conseiller]
es plan retapat dins son lièch.
es pus fin que nòble.
es pus polit aquel que non pas aquel autre. [COMPAR_NEG]
es rare que se trompa.
es ressasit de freg.
es réde coma una barra.
es salle coma una pencha.
es tombat a la renversa.
es tot gispre, aquel fruch, que fariá los paladas a un ase
es tot plen maladrech.
es vengut après
es-tu prêt? : siás preste?
escafalà de ríre.
escantí la sét.
escantí lou fuòc.
escanàt de sét.
escapàt d'une ègo.
escarpí la làno, espesí la làno, pieussà la làno.
escoulà la calhàdo
escourcachà-s las quèrbos del còl.
escroucí de noùses.
escumà lou toupín.
espelofar lo milhòc.
espelucar lo milhòc.
esperar un moment.
espossetar lo capel a repel.
espossetar lo capel a repial.
essanger du linge, le passer à l'eau avant la lessive : refrescar de linge.
est'uLo
estacar ambe un pelhon.
et si si n'es pas sage, eh! : se siás pas satge, aurás pas de part.
exploiter un bois: esplecha n bosc [désassociation_intertonique].
exploiter un bois: esplechà []n bòsc [désassociation_intertonique].
fa de moloùr.
fa lou bout-àn
fa pas ges de pés.
fa pas que paternejar.
fa pas que plorar nuèch e jorn.
fa pas que repotegar, fa pas que repotinar.
fa pas que ríre
fa pés.
fa rabas
fa un brave tems per bruslar las motas.
fa un vent que desauvira tot!
fa'n polit tems per la recòlta.
fabòu de riz
faguèrem una bona ribòta, mes tres francs i petèron.
fai camp ont voldrás e prat ont poirás.
fai rullar aquela pèira!
fai-li un poton.
fai-me []no brassàdo
faire abroar l'aver sus los broals.
faire anar l'ostal.
faire anar lo molin.
faire bombance : èstre en nòça.
faire bon accueil : far bona mina.
faire cas de : fà càs de.
faire citer en justice : far portar de papier.
faire courir le loup pour quêter : passar lo cap del lop.
faire crédit : fà crèdi
faire d'una pèira dos còps.
faire de trufas en repelida.
faire de vifs reproches, donner un galop :
faire de vinhas en repelida.
faire des agaceries, provoquer un chien en imitant son grondement : fà liàto.+TRES_MISTRAL.
faire des allonges : far d'alònguis.
faire des cadeaux pour obtenir une faveur : far córrer lo panier. [bande_verbale]
faire des façons (comportement) : fàyre de fayçoùs.
faire des provisions en cachette : faire l'amagatal.
faire du bruit : menà de brùch.
faire du désordre : fà brandoliso [bande_verbale/far V_n/brand/brando/brandolisa SFSG CONTROL_force PROX_brandir/brandida].
faire en sorte : tachar moyen.
faire endiabler, vexer : fà endiablà.
faire envie : fà gàuch.
faire envie : fà juèl
faire faux bond, manquer à sa parole : fà blànco
faire fureur, connaître une vogue furieuse : far ratja.
faire l'arbre fourchu : far la quilha del rei.
faire l'âne : fà de l'àse [bande_verbale COLLOC_far/faire VOIX_attributive].
faire la chaîne pour transporter de la matière : fà guilhàumes [bande_verbale/far guilhaume (s) ].
faire la feuille : far de rama.
faire la grimace : levar la nifla.
faire la mine : far la mina.
faire la monte (saillie) : montar la vaca (x).
faire la moue (comportement) : far la monha, far la pòta, far pòts
faire la moue, montrer son mécontentement sur le visage : far lo mèrro.
faire la nique à, se moquer de (comportement) : far la nica.
faire la paix, signer un contrat, se réconcilier : far los acòrdis (ST-AFFRIQUE, VILLENEUVE).
faire la sieste : fà mièch-joùrn.
faire la sourde oreille, se faire tirer l'oreille, hésiter, affecter d'être boiteux : far la ranca galina
faire la trame d'un tissu avec de la laine : pàysse ambe de làno
faire la tête : far lo morre, bandar un morre coma un esclòp, far morres.
faire la vaisselle : recatar la vaissela (FOIX).
faire le *pesat (fromage, économie_rurale) : far lo pesat, far lo lieural.
faire le chemin de croix : fà las estacioûs.
faire le faraud : fà lou finètus.
faire le fausset (CATEG_vocale/voix) : fà lo galés.
faire le fier, se montrer fier, faire preuve de fierté : se coflar coma un rese.
faire le guet : fà guinèlo.
faire le guet : fà la bàda (MILLAU) [bande_verbale/far].
faire le partage : far lo partatge.
faire le soufflet : fà la cabrounàdo.
faire les visites officielles : fà bistàlhos, bistalhà
faire litière de : fà rabalét, fà estràl, fà estradalièyro.
faire lo necessari per que (p) (Syntaxe_obligation].
faire lo reganhat, faire lo reganhut, faire del son reganhaire.
faire mal ses affaires : jougà al perdùt.
faire manoeuvre : far manòbra.
faire montre de, montrer à quelqu'un quelque chose pour lui en donner envie : fà gougnéto, fà goùgno, fà léco a_N2, fà béjo/embéjo, fà bejéto/embejéto.
faire pargar lo tropèl.
faire pasturar lo bestial.
faire patrolha/faire de patrolhas.
faire paître par parcelles : ségre l'asegada.
faire peu de durée : faire una alada.
faire prendre un bouillon à l'oseille: blanquí la binéto.
faire péter la toupie : far petar la baudufa, far petar la petarda.
faire quatre tièiras de fens.
faire rejaillir : far regisclar, far repescar, far rejitar.
faire ressuer (châtaignes, raisins, viande) : fà bliussà.
faire ses adieux : faire sons adièus.
faire son examen de conscience : cercar sons pecats.
faire un *relevé : faire un relevat.
faire un alicòt.
faire un bon gueuleton : faire una bona picada.
faire un charivari à : fà coûrre l'àse a, mountà sus l'àse, cargà l'àse [bande_verbale EXIDIOM COLLOC_cargar].
faire un hochement de tête: faire de capouchinado(s).
faire un pacte de rachat sur 5 ans : faire un pacte de rachat.
faire un repas sans boire : fà lou repàs de l'àse [EXIDIOM bande_verbale].
faire una pascada amb de lardons.
faire una raia.
faire una tièira de patanons.
faire une contre-partie, faire de l'opposition : fà la coùntro [bande_verbale ADL_opposition].
faire une cote mal taillée : fàyre uno còfo mal talhàdo.
faire une faute grave : toumbà l'òli [bande_verbale/tombar d'òli].
faire une lutte : fà [u]no cabessàdo.
faire une maivaise affaire: far una pachaca, pachaquejar.
faire une mauvaise fin : venir en puta fin/faire puta fin.
faire une omelette : far pascada.
faire une pause, reprendre haleine : far una pausa [bande_verbale/pausar-se].
faire une pleine poignée de copeaux à la varlope : far un planponh de rubans ambe lo riflard.
faire à son aise : fà a sou àyse.
faire écouler l'eau : fà escoulà l'aygo.
faire étalage de picaillons : far lusir de pigalhons.
fais-o rossir dins la padena.
faiseur de charges : fasèyre de càrgos.
faites semblant de lui en donner à peine un peu : balhatz-n'i tot escas / coma se fasiatz peca.
faner : virar los rencs, derramar.
far a la camba garrèlo
far a la pindoleta.
far de blat de rarc.
far de cidro ambe de pomas amaricanas
far de naps de rarc.
far de rama.
far de ribans ambe lo riflard.
far de trufas.
far l'aumòrna.
far la rejonja/rejoncha
far los crésses
far mescàs, far mescàs de.
far mourres
far pas qu'una molsa per jorn.
far perir la rauba.
far perir lo capel.
far placejar una cavala
far provision de lenha.
far ramelet.
far receta.
far regime, far lo regime.
far ribòta per Carnaval.
far secar los rascals.
far sent-Patirassi
far sent-Regalassi
far un bon mariatge.
far un bon repais.
far un frech de lop.
far una latinada dins lo predic.
far une brava mòlta.
far-ne l'acùs.
far-se un sang d'aiga.
farem tot petar!
farina de lin.
farina mòlta tè l'ostal segùr
farine folle, farine volante : farina fòla.
farlouse des prés : pièu-pièu fin.
farlouse, pitpit obscur : pièu-pièu maruèl.
fasem sent-Regalassi.
fasetz sent-Patirassi.
fasetz-me un servici que vos ne farai un autre
fauche ras si tu veux gagner au maximum : segas ras / que ganharás.
faucon (cynégétique, vénerie) : aucel de las alausetas.
fausse oronge : coucoùrlo fòlo
fausse pièce : fàlso pèço. [bande_nominale/falsa pèça DISEVAL_lex SFSG]
fausse équerre : fals escàyre. [bande_nominale SMSG]
favard.
fayre a cuto-bòrlho, fàyre a cùto-bàrbo. [bande_verbale]
febrièr vòl pan, vin e carnièr.
fems palhut. ].+sélectionner le texte associé à une base_PALH_ dans l'ensemble des textes de lexique-grammaire encodés et observer les modes de construction.
fenna arpuda.
fenna muda / es pas jamai batuda
fenno que cuòy e fa bugàdo / es miéja fàdo o enradjàdo
fer cassant (non ductile) : fèr àgre.
ferrar de ròdas
fetge peirut.
fevrièr vòl miech palhèr, mièch granièr e bacon entièr.
figuro-te!
fil de courton : fiàl de joubàrgos.
fil retòrs/fial retors
filer de la *blousse : fialà de flourét [bande_verbale].
fin coma un rainal
fiol prim.
fiòc d'artifice.
fleur de farine : floùr de la faríno.
foire où les jeunes gens cherchent à se marier : fièyro maridàyro.
foitar [u]na cloca.
foitar [u]na paret.
foitar [u]na pèira.
folle avoine : cibàdo pelùco.
fondar (u)na rauba.
fondar (u)na vila. (PHONOTAXE_ajustement]
forar lo bestial.
forcer quelqu'un au jeu (CATEG_jeux) : forçar l'arquet.
former un total : montar-se, montar/ a quant monta tot aquò?
fouler la vendange : quissar lo vin, quissar los rasins.
fourbir : fà lusí.
foutre le camp : fócre lou càmp.
frapper fort : tustà fèrme.
frisar lous pelses.
fromage pétri deux fois avec beurre et eau-de-vie : froumàdje d'oùlo, froumàdje fòrt (Réquista).
frotter les verres, *fringuer les verres : refrescar de veires.
froumadje de Cantal (label).
froumàdje de Laguiòle (label SPECIF_sorte).
froumàdje de Rocofòrt (label)
frucha aboriva val pas gaire.
frucha de rivièira.
fà de fuèl, fà de fuèlho, fà de broùst.
fà la capelàdo.
fà la cròto de la glèiso.
fà lou coubít.
fà màl pèrdre lou sén.
fà uno cabussàdo.
fàire uno caudejàdo
fàlco
fòire los abòrds.
fòire los broals.
fòire los ròcs
fòrça ans e barbas grisas / son pauras merchandisas.
g
gacha aquela ribanièira aquí!
gare si je viens : acho que se loy bène!
gare si tu te permettais de le toucher : parla-me que se lo tocabas...eh!
gens de marque
gens de remarca.
gouger un gand : goujà [V_causatif/instrumental/gojar PROX_ulhetar],
graisser la poêle à frire : onchar la padena
grand coma la prada de las Borinas
grand vént / pichòta plueja.
granit : pèira de varena
granit à grain fin : pèira lebratenca
grenaille de fer (chasse) : plomb de fèrre.
grive ordinaire : trído.
grive tourde : toùrge.
gros intestins : budèls gròsses.
grès : pèira de gresiè
grêle : budèls príms.
grêle : pèira freja.
guardatz-vos de rampanha.
gâter, user, altérer, détériorer, détruire, fausser : far perir.
hache celtique : pèira de fetge, pèira de tròn.
haricot grimpant (en rames) : moungeta ramaira.
haricot riz : moungil
herse proprement dite : ròsse puàt
herse sans pointes faisant office de rouleau pour aplanir le sol labouré : ròsse sens pùos
herse à dents : ròsse puat.
hier matin : ièr matín
homme ruiné : rat negat.
houe sans talon à la douille : aissada a copet.
houe à talon tranchant : aissada a galon.
hòu! màmo! [appellatif/mama/mameta].
hòu, l'òme !
i a ben pressa.
i a de rambalhs dins aquel ostal.
i a pas de fòc sense fun.
i a pas degus aquí.
i a pas plaser sens pena ni pena sens plaser.
i a pas pressa.
i a pas pro d'aiga? - n'i a una pauca.
i a pas pro d'humor per que lo blat posca nàisse.
i a pas pro presa pel palferre.
i a pas res de pluslèu sadol qu'un aganit.
i a pas res!
i a pas res.
i a qualcas tres setmanas.
i a qualques ans.
i a res per aqu¡?
i a tròp d'aiga: vos pòde pas passar.
i correr coma las fedas a la sal.
i daissar los òsses
i pòde pas res.
i pòdi pas may.
ieu me pensava que vendriá pas.
ieu me regale d'entendre jogar Winton Marsalys.
ieu pensava que vendriá lèu.
il a assez vécu : n'a pro d'ordit.
il a besoin de *passer, il a besoin d'être rémoulu : aquel cotèl a besonh de passar.
il a cessé de pleuvoir : àro s'es espassàt
il a des idées singulières : s'en pensa mai d'una.
il a failli tomber, peu s'en est fallu : es cujat tombar, i es anat a pauc peca.
il a le genou qui lui enfle : lo genolh s'ufla.
il a le pied tout *enfle : a lo pè tot enfle.
il a le visage refrogné : a la mina refronhada.
il a les marques : a los manets, manejar_maneja [IP3]. +Fossat-Olivier-1990 manejar/aver los manets VOIX_attributive].
il a plié, il a cessé son activité : a plegat.
il a tout plein de gendres : a tot plenses de gendres
il a un regard qui porte malheur : aver un maissant regard.
il a un rire forcé, il rit comme qui a des intentions hostiles : rís que gafa
il agit avec réflexion : partis pas d'ausida.
il aime faire la bonne cuisine : aima de padenejar.
il arriva que : capitèt que_(p).
il arriva à cinq heures : abitèt a cinc oras.
il crève de dépit : la maliça lo creba.
il est beau tout plein : es tot plen bèl.
il est cassé de vieillesse : tén pas que de la pelalha.
il est chaudement vêtu : es bestit coma un podaire.+VOX
il est complètement faux, c'est totalement faux, c'est archi-faux : es fals e reyre fals.
il est d'une bêtise incroyable : es bestia que li fariatz batejar un (a) teule. [DISEVAL_comportement bande_verbale EXIDIOM GRAD/DISEVAL_comportement]
il est dur d'être père : fa missànt èstre pàyre.
il est encore tout jeune, le pauvre! : es encara plan jovenet, pecaire!
il est exposé aux rayons du soleil : es a la raja del solelh.
il est impatient d'en manger : la gòrja li fuma.
il est impossible de contenter tout le monde : qu'oblija comuna / oblija la luna.
il est mort comme un protestant : es mòrt coma (u)n uganaut.
il est mort de soif : es afalhocat de set.
il est porté sur le vin : a la passion del vin.
il est profond d'un mètre : a un mestre en plond
il est pénible : fa missant
il est repu : es arribadet, es arribat.
il est réveillé comme un pot de souris, comme un pois, comme un grillon : es revelhat coma'n pése, es evelhat coma 'n grelh (métaphore intensive).
il est teigneux :
il est très savant : es plan sapient, es plan sabent.
il fait celui qui s'y connaît: fai son entendut.
il fait du brouillard : tuba, nebla, tubareja
il fait du vent du sud, le temps est au marin : lo tems es marinat.
il fait nuit : es nuèit.
il fait son ménage : fa son recat.
il fait tout de travers : fa tot al revèrs.
il fait un vent à vous emporter : fa un ven que pellèva.
il faut au moins (compter) trente sous par journée : paurament cal trenta sòus de jornada.
il faut beaucoup de graisse pour faire frire le poisson et bien boire en le mangeant : lo peisson vòl nadar tres còps, a la rivièira, a la padena e al ventre.
il faut faire riper cette pierre : cal far molinar aquela pèira.
il faut nous en aller : nos ne cal anar
il faut planter les vignes à l'exposition du levant : al regard del levant cal plantar las vinhas.
il faut quarante jours pour mûrir les épis du seigle : la raja/ de l'espiga al gra (n) / caranta jorns se cochará.
il faut surveiller les filles comme le lait sur le feu : cal gardar las filhas coum lo lach sus lo fòc.
il faut... : cal esfà (ROUERGUE).
il frappait si fort qu'il faisait tout rebondir : tustava qu'o fasiá tot rebombir.
il fuit : fugís IP3_faible/fugís, fùch [IP3_fort/fugir].
il l'a frappé avec le bâton: li n'a sacat ambe lo baston
il leur en donna : lor ne donèt
il lui en dit : li ne diguèt
il lui en donna : li en donèt
il lui manque une phalange au pouce : li manca una onça al det gròs
il m'a donné une ruade telle qu'il a failli me couper une jambe : m'a sacat una reguinnada que m'a pensat copar una camba [SYNTAXE_CONSECUTIVE].
il m'a fait faire la grimace : m'a fach rafir.
il m'en donna : me ne donèt
il marchait si vite qu'on eût dit que quelqu'un l'emportait : n'anava que semblava que quicòm lo pellevava.
il me l'a assuré avec force : o m'a afortit.
il me tardait que tu viennes : me languissiá que venguèsses.
il n'a pas de bon sens : a perdùt l'èyme, a pas gès d'èyme
il n'a pas de bon sens : a perdùt l'èyme, a pas gès d'èyme [bande_verbale].
il n'a rien à se mettre dessus, il me faut l'habiller: lo me cal bestí qu'es tout nùt.
il n'aime pas prêter : es pas prestaire.
il n'est jamais en repos : a pas ni pausa ni cessa.
il n'est pas très robuste : es pas reguèrgue.
il n'y a pas de mariage sans négociation : i a pas maridatge sense parlatge.
il n'y avait personne (âme qui vive) : n'i abiò pas cap d'àrmo.
il n'y en a aucun : n'i a pas càp.
il n'y en a pas : n'i a pas cap de bùsco (négation intensive).
il n'y en a pas d'autre : n'i a pas may.
il n'y en a pas d'autre : n'i a pas màyto.
il ne manquera pas de venir : restará pas de venir.
il ne peut se fixer nulle part : pòt pas demourà-se enlòc
il ne va pas vite : partís pas vite
il ne veut que du mal : vòl pas que plagas e bòssas.
il nia avoir une dette : escoundièt lou dièute.
il ouvre l'armoire : duèrp lou drapiè, durbís lou drapiè.
il parle à tort et à travers, il agit à tort et à travers : tant bat sus l'ariscle coma sul tambor [bande_verbale DISEVAL_comportement/instrumental EXIDIOM_compar DISEVAL_syntaxique].
il pleut à verse, il pleut à seaux, il pleut à torrents, il pleut des hallebardes, il pleut des lames de rasoirs : plòu a belas banadas, plòu a bels forradats. [bande_adverbiale QUANT_indéfini]
il pue à infester : put qu'infèsta.
il réfléchit avant d'agir : partís pas d'ausida.
il s'est cassé un bras : s'es coupàt un bràs.
il s'est fait mal à un tendon : s'a tocat un nèrbi.
il se fait lourd : se fa pesuc.
il se fait moquer de lui : se fà escarní.
il se fâche d'un rien : se fàcho de pa (s) rès.
il t'en donna : te ne donèt
il tombe là-bas une bonne averse : aval n'i passa una bona raissada
il va faire beau: les grenouilles chantent : far bel tems, que las ranas canton.
il va l'amble : fà lou làmble.
il vient de faire un petit tour : ven de far la pamparrugueta.
il y a du danger, en effet : risca ben...
il y avait tous les parents et tous les proches à cette noce : i aviá tota la parentat en aquela nòça.
il y avait, en plus des mariés, cinq couples à cette noce : aviá cinc parelhs en aquela nòça.
il y en a beaucoup d'autres : n'i a màysses.
il y en a bien un certain nombre : n'i a ben unes pauques.
il y en a en quantité, à foison, une floppée : n'i a un basàcle.
il y en a pas mal : n'i a pas malamént
ils ne cessèrent pas d'être de bons amis : restèron pas d'èsser bons amics.
ils s'entendent bien : s'endebènou plà.
ils sont cousins isus de germains : son remudats de germans
ils sont dix enfants : sou dètz de familha.
imagine un peu! : magína!
imaginez un peu : maginàtz!
imaginez vous comme il le fera! : maginatz qu'o fará.
in vous en donna : vos ne donèt
indigner, inspirer le dégoût à : fà íro.
inspirer de l'horreur, soulever le coeur : far ratja.
j'ai attrapé un coup si fort que j'ai failli tomber : ai atrapat un rebombassal que m'a pensat tombar.
j'ai bien rencontré : ay pla capitàt, ay pla endebengùt.
j'ai de la peine à le croire : tant pauc o crese
j'ai rebouché le tranchant de la faux : ai revirat lo talh de la dalha.
j'ai réduit le tas à la moitié : o ai amitadat.
j'ai un doigt qui *apostume : ai un det que acampa.
j'avais une drôle d'idée : m'en pensava una dròlla.
j'avais une faim de loup : aviá un talent qu'auriá menjada una rava crosa!
j'en ai du souci : n'ai pessament.
j'en suis dégoûté : n'ai un abenal, d'aquel òme!
jai vu au gîte un lièvre qui écarquillait les yeux : ai vist una lebra al jaç que se rebotissiá.
jamais can pigre n'a pas rosigat un bon òs.
je l'ai fait courir à toutes jambes : l'ai plan fach raspar.
je l'ai reconnu à la voix : l'ai conoscut al parlar.
je l'ai vu d'autres fois : l'ay may vist.
je l'ai à peine touché : a pena l'ai tocat.
je le leur ai dit à eux : los o diguèri
je le lui dirai : lo li dirày
je le lui dis bien assez, mais il ne m'écoute pas : lo li disi ben pro mes que m'escolta pas.
je le veux comme ça : o vòli aital.
je lui dois encore trente francs, je reste lui devoir trente francs : li rèste detz escuts.
je me suis mis une épine dans un doigt : ai atapat un ponchon a (s) un det.
je n'en peux plus : ne pòdi pas mai.
je ne croyais pas en revenir : cresiá pas de ne revenir.
je ne dois rien à personne : devi pas res a degus
je ne vais pas avec plaisir à l'école : n'ai pas agror de l'escòla.
je suis allé : anèri
je suis bien servi : sòu plan pantit.
je suis porté à le faire : sòu pla encoulàt a zo fàyre.
je suis sourd : i ausi pas res.
je te mets en pièces : t'escarpísse!
je te rendrai la pareille : retorn valdrá matinas
je vais te fesser : te saqui quatre ancals.
je viens de garder seulement le troupeau : bèni de guardar sens marrés.
je vous *promets que c'est la vérité : vos promete qu'aquò's vertat
je vous ferai remarquer : vos observarai.
je vous le donne pour tel : lo vos bàlho coma liquide.
jetar la farina per amassar lo bren; escampar farina /amassar bren.
jetar la mala-vista sus qualcun.
jeter des pierres à quelqu'un (CATEG_coups) : teulà (LARZAC) [délocutivité_teular métaphore].
jità l'argent a la carrièira
jouer au bouchon : far al quilhet.
jouer au charriot: jogar al carriòl (CATEG_jeux].
jouer à la gribouillette, jeter des amandes pour que les gens se les disputent (CATEG_jeux) : faire a ropilhas, faire ropilhons.
jouer à la marelle (CATEG_jeux) : far a la camba garrèla
jouer à la marelle (CATEG_jeux) : far al parranquet
jouer à la marelle (CATEG_jeux) : far al pè ranquet
jouer à la marelle : far al marèl.
jour des Rogations : jorn de ròsas (MILLAU), rougacioûs
jurer comme un charretier : far petar lo renèc.
jusque là : enquos alày
l'Aveyron à Séverac n'est qu'un ruisseau : Avayron a Severac es pas qu'un ribatel
l'a fa(ch) un legat!
l'a plegat coma un vime.
l'aferma de la bòria.
l'aferma de las cadièiras.
l'agaça es pigada.
l'aglàs es l'aucel de las carronhadas [périphrase].
l'ai aperçauput
l'ai cercat pertot sens lo poder trobar enlòc
l'ai encountràdo per carrièiro.
l'ai pas plus vist.
l'aiga dintra per la pressa.
l'aiga poirís las racinas dels aubres
l'ail est bon contre les vers : lous àls sou boûs countro lous vèrps.
l'aire sent a resclaufit (VILLENEUVE)
l'altan de la nuèch / passa pas lo puèch / l'altan del jorn / dura nòu jorns.
l'altar grand.
l'amarana es una amèlla
l'amaror d'un fruch.
l'amaror del juèl e de las alhas.
l'amaror del pan.
l'amor de mon efant me pertoca mai qu'aquel de ma nòra.
l'amor es tromparèla.
l'an mes dins l'ataùt.
l'an pas gaire plorat
l'anar d'aquel païs.
l'anar d'aquel òme.
l'ancien apaisa los esperits.
l'apetit es tornada.
l'arclon del matin devinha de pleja al matin
l'argent n'est pas facile à conserver, l'argent se perd facilement : l'argent a pas de manilhas.
l'arquet del volam.
l'as tondut tròp ras.
l'auba poncheja
l'auba ponge
l'aube pointe : l'aubo []'spéto [désassociation_intertonique/aphérèse].
l'aubièira a fait perir las noses.
l'auclon del matin debinha de pleja al despartin.+mancies populaires dans Fabre_Lacroix Via Domitia 16.
l'aur n'es pas lo rare coma autres còps.
l'auralha de la plana.
l'auralha del bòsc.
l'auratge a afrabat los aubres.
l'auriòl clàus las fédos / gíto lous buòus [proverbe météorologique, raisonnement, sens commun].
l'auta bufa.
l'auto bùfo.
l'efant prodigue.+VOX Parabole Enfant prodigue Matériaux NALF/ALG/ALLOC
l'empe es boû countro la sentégno (plantes).
l'esquiròl a la coeta ramada.
l'ivraie et les ails sauvages rendent le pain amer : lo juèl e las alhas fan amarejar lo pan.
l'ivèrn assasona la tèrra.
l'ivèrn n'es pas passat que la luna d'abril non aja trelucat.
l'ola bolís/bolh/bol.
l'ola escarnís lo cremalh.
l'ombra dels noguiers es missanta pel monde, amai per las plantas
l'ormeau est bon pour la fabrication des moyeux de roue : l'olmat es bon per far de botons de ròda.
l'ostau deu becut, l'ostau deu mut.
l'ouliviè s'ensèrto a la courouno.
l'ouvrage n'avance pas (fourrage difficile à faucher) : es pas d'alantiment.
l'oùlo escarnís lou toupín [proverb].
l'èclo de la seràdo met lou bouyè a l'aràdo / l'èclo del matin lou mét en camín [proverbe].
l'étoffe se rétrécit à la teinture : l'estòfa se retira a la tencha.
l'òm conois lo mestre a l'obratge / e sovent lo cur al visatge.
l'òm se ressent¡s longtems d'una estòrsa.
l'òrdi e lo froment es una excelenta nona.+ETYMOLOGIE
l) l'Avairon pren a sieis degrès de frech.
la barrica vòl pas rajar.
la belette sent mauvais : la polida fureja.
la bisa rebufaira.
la bola rebombís sul ponde
la branco a dounàt.
la brebis crève : la fédo [e]spéto [désassociation_intertonique/aphérèse].
la calor a afogat las castanhas.
la calor m'aufega.
la caneta es una amanda corta
la cançon del segaire.+archives_sonores/CliD LUNAC
la causa s'entancha.
la chasse ne vaut pas la flèche : la cassa val pas lo matràs.
la cosina es pavada ambe de teules.
la crête de la montagne : lou grín del puèch.
la dama franca es una amèlla
la de
la discussion devient chaude, ça chauffe : ayço s'escàufo.
la feniàl es pléno.
la fenna de Jan e la de Pau.
la fenna de Jan es anada a la vila; la de Pau es demorada a l'ostal.
la fiebra l'a recopat.
la fièyro dels escaragòls.
la flor de sabuc es bona pels uelhs, per l'estomac e per far susar.
la fois qu'il est venu : lou còp que benguèt.
la fortune sourit aux audacieux : lo raynal que n'es pas matinós n'a pas lo morre plumós.
la fortune sourit aux audacieux : que pus lèu va al molin / engrana.
la fèsta de Pascas.
la gale provoque des démangeaisons : la ronha mena de prusina.
la galina fa lo gal < se dit quand ça va mal>.
la galina que canta lo galés que devinha la mòrt del son mestre.
la gelée blanche à tout tué : la frejoù a fàch toùt perí.
la giga se rebastina.
la gota li recopa un còp per an.
la grèlo maquèt la frucho dins l'estièu.
la gòrja ne tua maisses que l'espada.
la lampauta / quant òm la traga / non s'en chàuto / se l'òm la brandis / ne peris.
la lampauta/ quand òm la traga/ non s'en chàuta/ se l'òm la brandis / ne peris.
la lenga patesa plan parlada vai mai qu'un maissant francimand.
la lengodòca es una amèlla
la luna es pargada: plaurá deman
la luna es plena.
la lune est entourée d'un cercle jaunâtre ce qui est signe de pluie) : la luna fa pargue (ST-SERNIN)
la main gauche : la màn esquèrra
la maison paternelle: l'ostal pairal.
la malautié l'a emmagriàt.
la marmite où on tient la graisse : l'ola del grais.
la messa èra amiejairada.
la montada es redda
la nuit d'avant Noël tient au sol : la nèu d'Avens / met de dens.
la nèu a encoungeyràdo la pòrto.
la nèu de febriè es coum l'àygo dins un paniè.
la nèu de febriè ne vàl coum un lebriè.
la nèu de fevrier / val un fumarier.
la nèu engaloùcho.
la nèu sala la tèrra.
la paciencia es la medicina dels paures.
la paciencia es una bona causa, mes los ases a la fin ne crèbon.
la pala del fòc, ríspo.
la passa de las becassas, la passa de las calhas.
la passion de Nòstre Senher.
la pauma rebomba.
la perga de las salcissas. +ETYMOLOGIE (PERTICA (BAS_LAT).
la picura de la vipera es brenosa.
la picòta l'a plan pincat.
la plaça del mercat.
la pluie du 17 septembre ne favorise pas les châtaignes : plejo de sent Ferruòl / volonta pas l'auriòl
la pléjo a boulcàt lous blàts.
la poncha del cloquier.
la ponchuda es una amèlla
la poule à double crête est meilleure pondeuse : la crestobésso pòn mày.
la primièira qualitat es totjorn milhor mercat.
la procession del sent-Sacrament.
la propretat fa bona santat.
la prudença nòs pas jamai
la prunela de l'uèlh.
la rauba d'una cosinièira sent lo pochum.
la ravanela fa mal als blats.
la raça Aubrac de Laguiola
la raça Aubrac dels burons.
la raça Salèrs dels cantaleses.
la rega de la misèra, la rega de misèra.
la religieusa es una mena de monjeta.
la reprobacion es l'eternèla damnacion
la richesa fa pas lo bonur de l'òme [EXEMPLA_prédication/ parémiologie].
la rivièira a ensorrat los prats.
la rodeta de l'esperon.
la rogne est contagieuse : la ronha se pren e se garís.
la sal remolha.
la sauma del vesin a petat.
la sega val pas lo froment.
la setmana que ven.
la taulo deu gigant aquò's una gigantièro
la tela se retira en la blanchient
la tela se retira en la lavant
la toux qui rend enroué : la raufelosa tos.
la tête lui démange, il a des démangeaisons à la tête : se prus al cap.
la vaca es plena. +) Fossat-1970 aquèt bièu que s'a gahat un cop de plenhituda (40,LAHOSSE/MONTFORT)
la veritabla richessa es la vertut e l'amor de Dieus [EXEMPLA_prédication].
la vigne taillée en décembre, donne une récolte plus abondante - mais ne pas tailler les vignes jeunes avant la fin de l'hiver et des fortes gelées : póda d'Avent fa bieure plus sovent.+VOX
la vineta es golarda : li cal fòrça onchura.
la vista d'un bienfetor fa repullar un sentiment de reconaissença.
lachieiron a la broqueta.
laisse moi en paix : dàysso-m'està.
laisser aller les rênes : dounà l'àmple a-s un chabal [EXIDIOM bande_verbale/donar l'ampla PROX_ampla/ambla].
laisser là un ouvrage interrompu : o dayssar aquí a mieja asto.
laisser mitonner la soupe : dayssà coufí la soùpo, dayssà caumà la soùpo.
laisser un champ en jachère : dayssà un camp en debéso.
laisser voir la poussière, faire voir la poussière, faire paraître la poussière : poudrejà [V_causatif/factitif/dénominatif/podra/podrejar].
laitue vivace : reponchon del Larzac.
languir lo bèl téms.
las bonas mainatjairas fan passar las filhas las primièiras.
las bonas òbras nos acompanhon apres la mòrt.
las castanhas començon de nogalhar.
las castanhas qu'amadùrou an la pléjo sou fadiòlas.
las causas son; i a causas que son.
las dentílhos se seménou dins lous crèsses.
las doas pesquièiras.
las egas rosigon lo codèrc.
las espigas començon de plombar.
las fedas se ramèlon quand an paur
las fedas se son mescladas.
las fedas son acaumadas.
las fennas fau los ostals.
las flors nòlon
las flors penjon lo còl.
las fuelhas de laurier petonejon.
las fédos se sou enginestàdos (aspect_résultatif].
las galinas espigosson.
las gràulhas anonçon l'ivèrn
las lebres s'atrapon pas ambe lo tambor.
las limaucas son limposas.
las maires an tòrt de confiar los efantons a las noiriças.
las molhaduras fan mal.
las montanhas se rencontron pas, mès las personas se rencontron.
las parets remolhon
las plejas an negat los blats.
las polas pònon per lo bèc < bien faire manger les poules si on veut qu'elles pondent>.
las quartas fan la sestieirada
las raisses dels fraisses espuison la tèrra.
las ratapenadas se tènon dins las glèisas.
las rodelas del lièch.
las ròdas oncladas rènon pas.
las ròdas untadas rènon pas.
las trochas aimon los raches.
las trufas aviàn gelat, mas ara recabilhon.
las trufas aviàn gelat, mes ara rebuton.
las trufas aviàn gelat, mes ara repuon.
laurar ambe tres parelhs de buòus.
laurar en galís.
le Lot est plus rapide que l'Aveyron : Òlt es pus rapide qu'Avayron
le blé a germé : lo blat es nascut.
le blé monte en graine : lo blat monta.
le blé peut se semer sur un sol humide; le seigle dans une terre ressuyée : lo froment dins lo bolhás / e lo segal dins lo cendrás.
le boeuf prend du sang à l'automne, le cheval au printemps : buòu d'autoùno / chabàl de prímo.
le bois noueux est difficile à *bûcher : lo bois sincut es pas de bon asclar.
le dos lui démange : se prus a l'esquina.
le fruit vert agace les dents: lo fruch qu'es pas madur fa entriga.
le grateron est mauvais pour les céréales : la rebola es una maissanta carga.
le machin, le truc, le machin-chose : lo d'aquò-s.
le matin c'est le moment de presser la besogne : lo matin es d'alantir/d'alentiment.
le moulin est en train : lo molin es afogat.
le petit-lait qui n'est pas frais provoque la diarrhée : la gaspa fanada fa trillar.
le peu de bien qui nous reste : lo pauc-metiòu qu'avém
le pot au feu a diminué en bouillant : la sopa s'es redimada en bolhent.
le père et la mère : los parents.
le sac pète : lou sàc s'espéto.
le seigle met l'épi: lou ségle espígo; lou froumén espígo.
le soleil se couche : la raja ajulha.
le temps devient frais, la température se rafraîchit : lo tems se refresca.
le tonneau fuit : lo tonel raja.
le tonnerre a détruit un poteau du télégraphe : lo tonèrre a copat un potèu dels erans.
le vert de gris est un poison : lo verdet es un poison.
le vieux temps : lo temps ancien, deu tèms deus anciens.
lebà l'issoùn.
lenha majenca.
lequel voulez-vous : qu'un voletz?
les *bartas ont des yeux : las parets an d'aurelhos e los bartasses an d'uèlhs.
les *cèbes me *reprochent, les oigons me provoquent des retours, j'ai les ognons sur le coeur : las cebas me repròchon (LARZAC).
les agnelles et les hommes : las anhelas e los òmes
les boeufs et les lièvres: los buòus e las lebras
les choux ne sont pas bon sans un morceau de lard rance : los cauls son pas bons sense rançum.
les châtaignes ont pris un coup de feu : las castanhas son afogadas.
les gendarmes : los pigalhs
les jours raccourcissent : lous jours se coùrchon
les mains lui démangent : las arpas li pruson.
les motons e las fedas
les moutons et les brebis: los motons e las fedas
les polzins s'arrossoùon jost l'ala de la cloca.
les pommes de terre avaient gelé, mais à présent elles repoussent : las trufas aviàn gelat, mes ara rebrulhon
les proches : los parents, la parentat.
les quatre autres:
les raisins qui sont situés entre deux murs formant terrasse, dans les vignes de côteaux, les raisins en treille sur un mur : una paredada de rasims.
les restes ne traînent pas : los restos perisson pas.
levada del còrs.
levar d'argent.
levar la talha.
levar lo cap.
lever la tête : alsar lo cap
li a rebouat una pèira pels talons.
li a sacàdo uno embauràdo.
li diràs aquò sens marrés.
li es redevable.
li manca que la paraula!
li n'ai sacada una pellevada.
li ressembla.
li saquèt un brave aurelhal.
li'n saquèt sus las ancas
lieu du marché : plaça.
linge de taula.
lis blanc : floùr de sén Jàn.
litorne : chàco.
lo Peiròt es pas un rimalhaire!
lo barbeu es ben bon, mes a tròp d'arestas.
lo ben d'autrui n'es pas nòstre.
lo bestial lanut.
lo bestial repat se porta milhor.
lo biòu fa pè pesuc : canta-li donc la granda.
lo blat a amercadat de cinc francs per hectolitre.
lo blat es al reboròt
lo blat qu'entrenais.
lo blàt s'entancha.
lo bon semenar es quinze jorns avant Totsants e quinze jorns après.
lo cal ajaçar sul costat.
lo cal menar a la fièiro
lo camin es plen de possa
lo can es a l'arrest.
lo can l'a nafrat.
lo cap li pesa.
lo cap li prus.
lo cap me lanceja.
lo cap me ròda.
lo capel de Jan e lo de Pau.
lo carri s'es aculat.
lo chasselat es un bon rasim.
lo comèrce va pas.
lo conselh de dos es riscós (parémiologie assonnance_/u/].
lo cuer, al fòc, se retira.
lo cèu se rantela, lo cèu se rausela. (fait_constaté, fait-réel, interprétable]
lo còp que ven.
lo còrs poirís dins la tèrra.
lo desfèci m'arrapo.
lo dimenge dasde Rampau
lo dimenje dels Rampans
lo drapeu rotge.
lo fen qu'es pas sec mosis e s'amossèla.
lo foet es afogat.
lo freg fa rimar los pòts.
lo fruch a facha petar aquela branca.
lo fruch es una amella.
lo fusilh a ratat.
lo futur.
lo fuòc vòl pas préner.
lo fòc es amorsit.
lo fòc fa retirar lo cuer.
lo fòc petoneja.
lo fòc s'amorcis.
lo garric fa pas un pibol.
lo garroû moùfle: le gîte, la souris.
lo genolh me fa mal
lo jorn s'en va.
lo laissatz agonir.
lo lusèrp es l'amic de l'òme.
lo mal de cap m'a passat.
lo marin amadura los rasins
lo marin es freg per l'òme et caud per la tèrra
lo merdós se trufa deu foirós.
lo mes d'abrial es cosegut de missant fiàl.
lo mes d'abriòl/ quitas pas un piòl/ lo mes de mày / quítas çò que te plày.
lo mes de fevrier es bon anilier.
lo mes de l'avent es de pléja de de vent.
lo mitan d'espalla.
lo mortier a fach presa.
lo mèu capel es plus polit que lo tèu.
lo nogat es bon per engraissar lo bestial.
lo négre es la color del dòl.
lo paisan n'a pas res de grossier que l'abilhament.
lo pan de fromen es pus noirissent qu'aquèl de nona. [SYNTAXE_compar SEMA_grad]
lo pan de sega seca pas tant viste.
lo pan dur ten l'ostal segur.
lo panèl de la camisa panaleja.
lo papier es un bon ase.
lo paressós n'a pas ges d'agror pel trabalh.
lo pastre de Pribat a cambiat de mestre; lo de Fabre demòra.
lo pastre s'a ganhada la micha.
lo pastre s'es reservadas tres ibèrnas.
lo pauc qu'avem.
lo paumetièu qu'avem
lo paure mòrt.
lo paure que reçaupetz es un coquin
lo pauton de la man
lo planhem plan, pecaire!
lo plec de la camba.
lo plujat o a tot fach perir.
lo plus embarrassat es aquel que ten la coa de la padena.
lo podiom pas rescaufar.
lo pol es costipat.
lo ponchal se pòt pas ressar.
lo pus prudent se trompa.
lo pè-tortut, aquò's l'aubre de la camba tòrsa (devinette).+PROBLEM_SOLVING.
lo pòde pas pifrar.
lo pòdi pas abrassar.
lo rasin d'abriòl / remplis barricas e borriòls.
lo rastel d'un peis.
lo raumas e l'asme m'aufegon.
lo relòtge a picat tres oras
lo remèti plan / l'avem plan reconegut/reconeguda.
lo repaus es un bon medecin.
lo replèc de la rauba.+NOTE: (on peut éventuellement se passer de l'histoire de la robe (hommes, animaux) ]
lo resson de las campanas.
lo resson li fa mal a l'estomac.
lo ressun val pas per res.
lo rodet del molin.
lo sac a petat.
lo sac s'es partatjat pel mièch.
lo sac semenador.
lo sanglent del còl, lo sannós [SMSG ADJ_attributif/relationnel/nominalisé/sannós/sannosa PROX_sanc/sannar/sanglent/sanglós] ).
lo solelh a a tot rostit.
lo solelh fa paterlha
lo solelh fa pincon pel fenestron.
lo solelh paresquèt al cap del puèch.
lo solelh podreja.
lo solelh va asulhar.
lo sovenir d'un afront fa repullar la colèra.
lo tafetas se retira quand es molhat.
lo te cal repassar coma cal.
lo temps plovieus entre la dalha e lo volam / fa grandament patir lo païsan.
lo tems es acarat.
lo tems es aplejit.
lo tems es nebós.
lo tems l'alèva.
lo tems nos acòsta.
lo tems s'abèla.
lo tems s'adoucis.
lo tems se paga.
lo topin comença de ríre
lo topin escarnís l'ola.
lo tropèl li a perit.
lo vent cassa los nevols.
lo vent del Ram / dura tot l'an
lo vent del levant fa perir los blats.
lo vent revoluma.
lo vime plegadis
lo vin destermena lo sen.
lo vin se'n va
longas pausas fan los jorns corts.
los amics coma los melons / fòrça falses e pauques de bons.
los aubres començon de ramar/fulhar/fuelhar.
los aubres plantats dins l'aiga banhada vòlon pas préner.
los auratges fan perir las recòltas.
los avares son detestats de tot lo monde.
los avisses que vos ai donats.
los blats an bona aparença.
los blats començon de ponchejar.
los blats s'acampon plan ambe aqueste tems.
los blats se rolhon.
los bons camins facultou las fièyros.
los buòus calhòls/las vacas calhòlas /§
los cans acòrson las lébras
los carretiers meton un ase en tèsta de l'atelatge per adralhar.
los cats aimon los rausils.
los ciseus d'espoudassà.
los efantons senton lo pachum.
los froments comen‡on de rosselejar.
los fèrres dels biòus sont alinfats.
los ivronhas s'oblidon al cabaret.
los jobes pòdon pas habitar amb los vièlhs [PLUR_inclusif SMPLUR/SFPLUR].
los jutges escuson lo vin e pendon los oires.
los lavaments adocisson los budèls.
los lops fan pas d'anhels (LARZAC).
los nòbis son arribats.
los ofices de la glèisa.
los paumonistes crèson pas jamai morir.
los penitents blus.
los peses goluts se ramon totjorn.
los petits rius fan las granda rivièiras
los pins fau pas de robes
los potatges recaufats valon pas res.
los processes roinon los ostals.
los pueches se trobon pas, mai fan ben las personas.
los pès li pruson.
los pòrcs se son asimats d'aquelas pomas.
los rantelats van pas bien dins una glèisa.
los rats an raunhat aquel fromatge.
los rats an rosagada aquela torta.
los rebrots d'una soca.
los registres de la glèisa.
los registres de la mairia.
los rens me dòlon.
los reprobats sofriron totjorn ambe los demons.
los ressaires son de grands manjaires.
los ressauts fan perir las ròdas
los revolucionaris aimon lo rotge.
los riches pervenguts son pire que los nòbles.
los riches/richards/richans devon secorir los paures.
los soliers me quichon.
los tropèls pargon pas pendent l'ivèrn (VSTATIF/pargar].
los uelhs li rajon.
los uèlhs me fan patèrna
los uèlhs me parpalèjon
lou cramàl bòl escarni las andelièyros
lou moulín s'es engourgàt.
lou touàt s'es engourgàt.
lour o diguèri
lous besins m'an desenflouràdos toutos las péros.
lous escríchs sou de màscles / las paraulos sou de fumèlos.
lous oustals sou pas espésses.
lui et moi : el amai ièu
lui-même : el mèmes.
luna mercruda / fenna barbuda / de cent en cent ans n'i a pro d'una.
luna moisselièira : la luna de febrièr es moisselièira.
luna novèla.
luna vielha.
là où est le corps, là est la mort : ondon es lo còrs / es la mòrt.
lòn agulhièr / mauvés obrièr.
m'a fach de repròches.
m'a plan reconegut.
m'a sacat un pautal.
m'a sacat un reganhal
m'en penéde ben pro, mai aquò's fach.
m'en rapèle pas.
m'es avis que (p).
m'estona!
m'estonariá !
mais bon dieu! que vont devenir ces enfants? : que devendròu aqueles efants, pecaire!
mais qu'est-ce qu'il ne faut pas voir : praquò, que cal veire!
mais qu'est-ce que tu nous chantes là : de que cantas aqui! [INTERROG]
maissant perpaus.
maissanta raça.
mal de coeur, évanouissement : mal d'estoumàc
maladie des brebis : fial rastelenc (LARZAC).
malautío ereditàri
manca pas de pratica.
manca tres puas a aquel rastel
manger du pain noir : minjar de pan négre.
manger le bon foin : manjar de fen de levada.
manger son fric dans les auberges : minjà la dragoùno [bande_verbale EXIDIOM].
manger à faire peur, manger comme un ogre : mànjo que destàrro. [SEMA_complétude QUANT_indéfini]
mangez-en : manjatz-ne
manjar coma un lop.
manjar de bros.
manjar de brosses.
manjar de pan mosit.
manjar de patanons.
manjar de recuècho.
manjar la repa.
manjar totjorn la mema causa / l'òm s'en avena.
manjar una sangueta.
manjarié 'no fedo ame lo pat au cuòu!
manjà de cerbèlo.
manjàr una iòla.
manquer à sa promesse : far l'oire virat.
marchandisa de Forez/aquò's de Forés
marchar de reculons.
marcher sur la pointe des mieds : marchar afièch.
marcher sur les mains : marchar de pautons
mari jaloux porte des cornes :a marit jalós / la bana al front.
marit e molher
marquer le troupeau: marcar l'aver.
mars polsós / abril ploviós / mai versós / pages hrós / e junh non cesse / ren lo pages çò que deu èsser.
mars polverós / abril versós / mai pluviós / junh pulverós / rendon lo pagés orgulhós.
mas que tengue!
massar un biòu.
mauvais signe, la barrique résonne : la barrica rebombís, maissanta marca.
mauvaise bête : fàlso bèstio [DISEVAL_lex]
mauvis : toùrge de mountàgno.
may n'a / may ne vòl
maynatjar-se la santat.
maître de maison : méstre d'oustàl.
maîtresse de maison, maîtresse femme, maîtresse d'école : méstro fénno [bande_nominale SFSG], mèstro.
me cal comprar una marca.
me cal un responsable.
me fas regisclar la fanga sus l'abilhament.
me pareis que se trompa. [ADL_avis/opinion]
me plase dins aquéste païs.
me portaretz los retalhs.
me prepausi d'anar a la pesca deman
me resta pas que lo rebut/recurum.
me vengas pas sansir l'èrba!
me'n engardarày bé
me'n recòrde pas
membres d'une association : penitents.
mendier : demandà l'aumòrno.
menhir, pierre plantée, peulvan, dolmen : pèira ficha, pèira levada [NC/NL).
menti coma una lenda, menti coma un abrasaire. [COMPAR_intensive GRAD_mentir]
merchand de blat.
merchand de pels
merle d'eau: mèrle aygat
merle de montagne (à plastron blanc) : mèrle de montanha, mèrle renegàyre, renegàt.
merle de roche : mèrle rouquét, rouquiè COLLOC_mèrle roquièr, pàsso-salutàrio (ESTAING).
mesfisa-te dels novels patrons e de las vielhas barcas. [ADL_conseiller]
messa d'obit.
mesurà de blàt.
mete qu'aji tòrt.
metre a la carrièiro.
metre a la refòrma.
metre a la repa.
metre la clòcha sul potagier.
metre la clòcha sul potatgier.
metre lo porcèl a la panacha.
metre un alset dins lo talon del solièr, jos lo pè mai cort.
metre un alus jost la roda.
metre un sòu de rembit.
mettre de côté : métre de coustàt.
mettre des grains de raisin dans une sauce : faire un agràs.
mettre en tas : metre en un molon, amolonar
mettre le bélier dans le troupeau : mesclà.
mettre le capuchon sur la tête : cargà la capùcho.
mettre les *braus de labour en couple : apariar los braus.
mettre plus haut : montar l'ola sul fòc.
mettre quelqu'un au pied du mur : fà mountà sul foùrn [bande_verbale EXIDIOM].
mettre sur le museau à quelqu'un : ne sacar sus las mordas a_N2.
mettre un plat au four après la fournée de pain : faire còire en repentida.
mettre à la forme: botar en prense /but'a n pr'ense
mettre à quatre pattes : métre a grato-pàutos.
meule dormante : souquièyro
meule roulante : mòla rollenta.
mila dius!
millet écorcé sous la meule mis à la soupe : riz de mil. [
minjar de lard rance.
minjar de pan ratat.
minjar pan de resseta.
minjà uno gígo an faboûs.
miè(ch) biòu
miè(ch) camin
miè(ch) jorn
moette, goéland cendré : pijon de mar.
moi-même : iòu mèsme.
mois de mai, mois de la rosée : may, mes rosaulós.
molin d'òli
molin de blat.
mon blat cadèlo.
montar (x) sus un aubre.
montatz aicí amont
monter (x) les escaliers : montar los escaliers.
monter la tête a : montar lo cap a_N1. < li a montat lo cap >.
monter un cheval : montar un chaval.
monter à la tête : montar al cap. < li a montat al cap >.
montez : benétz ençà amoùnt
montrer les crocs : moustrà lous caissàls [bande_verbale].
montrer les dents, rechigner : reganhar las dents, reganhar un cap pelat.
mos pelses se repapilhon coma de fòls.
mossarou negre
mounget, escloupoû
moungilhoû
mountà lous escaliès.
mourir : birà las bàtos
mourir : plegà sas couquílhos [bande_verbale EXIDIOM euphémisme].
moussaròu de can
mousseron noir : moussaròu négre [
mudar lo pargue d'airal.
mudar lo pargue.
mur de refend, mur de séparation : paret de refent, muralha de refent.
mâcher un habit, manie de certaines vaches (éthologie) : manjar la repa.
mècho a fresà.
mècho angléso.
mèrle plan hibernat / par Pascas a merlotat.
mépriser : fà mesprés.
n'a facha 'na bona rajada
n'a pas bronca(t).
n'a pas grèp aus dets!
n'a pas gés de sén.
n'a plan arrapat.
n'ai un brave raumat.
n'aie pas de souci : n'agés pas lày.
n'alavan pas al masel cada setmana, los paures pageses.
n'avem avu(t) (u)n assaut.
n'avem calcada una brava airada.
n'avem calcada une brava solada.
n'avetz pro.
n'avetz pronas.
n'avetz prones.
n'avetz prossas.
n'avetz prosses.
n'avoir pas le rond : aver d'argent coma un grapal a de plumas.
n'enten pas rason ni rasoira.
n'es estat quite ambe la paur
n'i a a refus
n'i a pas bríco.
n'i a pas cap de lèbre dins aquel païs.
n'i a pas cap.
n'i a pas gés.
n'i a pas que qualques uns.
n'i a pauc o pro.
n'i a plan
n'i a plen. [ADV_complétude/plen/plen de/tot plen de PROX_a plena man / a plens braçats PROX_aver los plens poders QUANT_indéfini]
n'i a qualcas unas
n'i a qualques unses
n'i a rabia: il y en a à foison.
n'i a tot plen.
n'y touche pas, tu l'envenimerais : où toùques pas qu'ou indinnariòs.
nadar coma un peis.
narcisse des poètes : floùr de Nòstro-Dàmo.
nasiller : parlar del nas.
nautres e vautres sem totis parentis.
nautres o devem pas faire.
nautres o podem pas faire.
nautres o volem pas faire.
ne bièure una folheta, ne bièure una truqueta.
ne cal pas diser en francés *ajourner, que vòl diser:
ne dépense pas du temps à discuter avec une bru babillarde) : en nòra parlosa non emplòias ton tems
ne fumar una pipada.
ne pas avoir de force : non pas aver ges de fòrça.
ne pas avoir un radis : non aver pas un ardit.
ne pas avoir un sou devant soi : non aver pas un ardit.
ne pas laisser de_IFCoP : non pas restar de_(IFCoP).
ne pas oser rentrer chez soi après avoir quitté la maison : gardà las cràbos [expression idiomatique].
ne pas être fini, se dit de quelqu'un à qui manque un coup de marteau pour être fini/il lui manque un coup de marteau/être timbré, être toqué : mancar a_N2 (N1_un còp de martèl GN) : li manca un còp de martèl.
ne plus avoir faim : abé lou tàl (h) biràt
ne pòde pas tirar cap de responsa.
ne soi plan raumati (c)
ne sou plà fachà(t).
ne sòu abenat.
ne tombar un uchau.
ne va coma una destral
ne va pès-nuts
ne val pas la pena.
ne vas pas si près du bord! : t'abròles pas tant!
ne voletz gaire? - praquí.
ne vèdi pas.
ne vòls d'autras? - n'ai pronas.
nebla de puèch / met-te al suspluèch / nebla de comba / cerca l'ombra.
nebots e nebodas / lops e lobas.
negre coma la pega.
netejar l'ostal.
ni plus, ni moins : ni may ni méns.
nigaud, maladroit : que siòs fachoùyro! [but communicatif direct DISEVAL_instrumental/comportement].
no cal pas diser *manicle *manique en francimand /aquò's un barbarisme!!!
noeud de tisserand : nodet de palha, nodet de teissier [
noix angleuse : nose estrissano
noix dont l'amande est libre dans la coque : nose galga
noix dont l'écale est très tendre : nose de besenca
noix précoce : nose agostenca.
non pas aver que la pel e los òsses.
non! la lenga a pas besonh de cosselhèrs per s'arreglar, pr'amor qu'es auto-arreglada.
nos cal maridar nòstre ainat.
nos cal regantar
nos sem fach detz francs de ponchas.
nose avara
nose pelarda.
notez bien ce point : coulàts-àc
notre curé : lo nòstre
notre maître : lo nòstre moussù
nous avons causé très longuement : n'avem facha una brava parlada.
nous avons nourri trois porcs pendant l'hiver : avem ibernat très pòrcs.
nous avons une assez bonne récolte de châtaignes : avem un brabes quatre de castanhas.
nous en avons plus qu'il n'en fait : n'avem de rèstas.
nous ferons avec ça, on fera avec ça : passarem ambe aquò.
nous le ferons quand même : restarem pas d'o faire
nous n'avons pas pu réussir: posquèrem pas reussir.
nous n'avons que ce lopin de terre : avem pas qu'aquela peçòta
nous nous en moquons : nos ne trufam
nous sommes assez nombreux : sem prosses, sem prossas.
nous sommes en petit nombre : sèm pauques/paucas.
nous-mêmes : nàutres metéis.
nul n'es profeta dins son païs.
nòstra gleisa ressondís plan.
o as daissat rabinar.
o aviá pas plus vist.
o farem dins la prima.
o m'a tot escondit.
o pòde pas ràisser.
o sotz-finha tot e manja pas res.
o t'ai dich
o! ribat!
oblidar la pregaria.
occiton.free.fr
oiseau de proie : aucèl de rapina.
on a laissé dévorer nos gesses aux bêtes : m'ai fait alandar los gieissons.
on dit aux vendeurs qui prétendent avoir tiré un prix fort (faux) : argent trobat n'es pas en borsa.
on est traité en Dieu quand on prête de l'argent et envoyé au diable quand on le réclame : lo bon Dieus a la presta / lo diables a la tòrna (ESPALION).
on est à égalité : sem puts.
on ne manque pas de pain, on ne plaint pas le pain : patissèm pas lo pan.
on ne peut accorder crédit à une information par ouï-dire, excessive (ce que l'on sait pour l'avoir entendu est exagéré) : ausí-dire s'en va luénh.
on voit à l'embonpoint si quelqu'un mange bien : a l'esquina se conois se las denses penchènon
on voligera avec des dosses : doelarém ambe d'escoudéncs.
on y était nombreux, en nombre : i èren espésses.
onchar la ressa.
onchar-se la gargamèla.
onde siás?
ondoyer (les blés) :
ont anatz?
ont as lo papa?
ont i a de pan e de vin / lo rey pòt venir.
ont i a de pan e vin / lo rei pòt venir.
ont i a pas res / lo rei perd sons drechs.
ont i a pas res / lo rei pèrd son drech.
oposar la prescripcion.
or il arriva que : mas arribèt que_(p).
orge de mars : òrdi marsenc.
orobanche (plantes, botanique) : pan de lèbre [SPECIF_sorte
orpin blanc (plantes) : pan d'aucèl.
ostal d'adultèra / jamai non prospera.
ostal de patz es glèisa ont Dieus abita.
oùnt es passàdo la màmo?
paciencia mena lo bel tems.
paciencia vai mai que violença.
pagar en pistolas e escuts.
pagà lous fràysses.
pain aillé, repas de paysan; gigot aillé, repas de riche : alhet al pan / repas de païsan / alhet e carn / repas de richard.
pain bis : de pan brun [
pain blanc : de pan blanc.
pain béni : pà benesít [bande_nominale].
pain bénit : pan benedit, pan senhat.
pain d'orge et d'avoine : pan de nona [
pain de mouture : pan de mescla [
pain de mouture : pan de mésclo.
pain de recoupe : pan de reprim (ST-AFFRIQUE).
pain de trouille, tourteau, nougat à base de marc des noix : pan nougat.
pain plat : receta
pain trop cuit, main surpris par un coup de chaleur au four : pan ressasit.
paisan! tons drets!
palha de froment.
palhar de cadièiras.
pan fach ambe de ramasilha.
panier pastural
panier pasturenc, panier apasturenc
panier pour porter le fourrage au bétail : panier pasturador
panier à double benne pour les transports à dos des vendanges : panier carrejador
papier timbré: papiè mercat.
par dépit, il rejeta l'objet au loin : de maliça o traquèt alay.
par ou‹-dire : per ausí-díre.
par rapport à, pour [PREP_but PREP_relation] : per repòrt a_N2
par un mouvement brusque irréfléchi : de fautàt
par écrit : per escrích.
para la grafanhauda!
para la man
para la soira!
para lo rafanhaut/grafanhaut!
para lo sac.
para lo veyre.
para! que meysse.
parar de pels.
parar la man
parar las cabras.
parar lo blat.
parar los còps.
parar los pics.
pareis plus bèl que non ès
parer la corne : parà la bàto [bande_verbale COLLOC_parar].
parfaitement : a la perfeccion
parguejar (u)na tèrra
parlar ambe retrun.
parlar entre dens.
parlar naut.
parlar patois
parlar patés
parlar un francimand que l'òm n'entend pas.
parler inconsidérément, parler à tort et à travers : far de parpalha.
paroissien qui fait ses pâques en retard (argot des curés) : regoùrd
parquejàr un camp
partadjà lou diferén.
partatjar un ben.
partir bon matin
partirai pas que non venga
partout on a des misères : pertot las polas graton vers arriès.
pas d'argent / pas de blat.
pas tant de paraulùm!
pas tantes de miàns!
pas un pet!
passa per un fòrt òme.
passar de bon tems.
passar de rasors/de cotèls.
passar la revua, passar en revua.
passar lo plat, far passar lo plat.
passar lo recrutament.
passar lo sabi (AURILLAC), passar l'ongidor (AURILLAC).
passar son tems a legir.
passar un pache, passar un àcte.
passer sans faire de bruit, marcher à pas de loup : passar afièch.
passer à gué : passà a gàs.
passes pas per las trufas, que las prautiriás, e apèi valdrian pas res.
passir la rauba.
passir lo camin/una rauba.
pastar de mortier.
pastar de tèrra.
pastel (plantes) : floùr de Nòstro-Dàmo.
patanas en rauba de cambra.
pauc a pauc [bande_adverbiale QUANT_indéfini].
paura filha! ta sòrre t'a rastolhada!
pausar una postelha de carton
pausas-o praquí.
pausatz-o sul primier repaus.
pauvres de nous, qu'est-ce qu'on prend sur la gueule! : patissem plan, pecaire!
payer les honoraires pour la commémoration des défunts : pagar las remembranças, pagar lo mençon PROX_pagar la sovenença.
peau dont la fleur se détache facilement, peau soufflée (terminologie, mégisserie) : pel souflada (MILLAU).
peau incomplètement immergée, de couleur non uniforme (mégisserie) : pel nuançada, pel ondada (MILLAU).
peau qui a des lignes de durillons comme les grains d'un chapelet (défaut en mégisserie) : pel culetada, pel paternostràdo (MILLAU).
peau qui a séjourné trop longtemps dans le confit : pel picada en rebièira (MILLAU).
peau qui porte la trace des poils : pel picaca en pel
peau tachetée de jaune dans la région du cou (mégisserie) : pel tijàdo (MILLAU).
pel prat
pel téms endebenidòr.
pel vint e cinc de març / prats e trelhas parar / o pel del cul i daissar.
pelar una pera.
peletas de lapin.
pelle à vanner le blé : pala ventadoira, pala del blat [
pels prats
pencha de buis / a la rusca se conois
penden la nuèch.
penden que dinavem, (p).
pendent l'estiu, cal amatinar.+Besche-Commenge prats amaitiadèrs/prats vrespedèrs in Le savoir des bergers de Casabède (COUSERANS, HAUT-SALAT).
pendent la retreta se cal convertir.
penja las querbas, qu'anem far una pascada.
penjat per una pata.
penjo las quèrbos qu'anàn fà uno pascàdo.
penjà al cròc [bande_verbale].
pensava aquò d'aic¡.
per Nadal lo jorn creis d'un saut de gal.
per Pasquetas / las aumeletas
per Pentacosta / lo lach mèrma d'una crosta.
per Pentacosta, lo lach creis d'una crosta.
per Rampau.
per afin que_(p).
per anar d'amont a aval que car passar per aqui
per arrancar de ròcs, cal un palfèrre.
per avec de bon pan, cal plan pastar.
per aver de bona grana, se cal pas adressar an un placier.
per aver de brave blat, cal crompar de polida semença.
per dondar lo diables / lo maridèron.
per faire un topin, cal batre l'argila.
per far partir un debertut / lo cal mascalhar ambe de suja del cul de l'ola o de la padena. +atlas/index de formules de prescriptions implantées.
per far un capon / cal fretat un croston/crostet ambe une gòlsa d'alh.
per far un capon, cal fretar un croston/crostet de pan ambe una golsa d'alh.
per garir la rauquièira, se cal gargalejar ambe d'aiga vinagrada.
per hasàrt
per la sant Andrèu, veiretz la poissinièira al riu
per lo mes dels avents / pluèjas e vents / e vents cosents.
per paga li donèron còps de bastons.
per paga, te donarai una tòsta.
per plan far la barba, val un bon rasor.
per poder manjar un rainal, cal far rajolar la carn pendent uèch jorns.
per santa Crots, pastre, prangièira fai / ton bestial manja pro / mes a nòstra Dama de setembre / prangièira te defende / se prangièira fas / ton bestial manja pas. [ADL_conseiller/défendre de]
per semenar ton blat /agachas pas ni luna ni lunat / mes que metes pas lo blat dins lo fangat.
per sen Matiàs >
per sent Matiàs / lo merle pondiá / l'agaça bastiá
per sent-Jòrdi / semena ton òrdi/ per sent-Robert / aja lo cubèrt / car per sent-Marc es tròp tard.
per sent-Martin / menos tas cabras aboquir.
per sent-Privat / l'avelana es plena dins lo valat.
per sudar, se cal plan acatar.
per tant plan que faga, es pas jamai content. [SEMA_opposition/restriction]
per tornar de bona ora, cal partir matin.
per tèrra.
per un pet / refuses pas ta vesina.
per una vessina / refuses pas ta vesina. [ADL_refuser/défendre de]
per voiatjar la nuèit val pas lo jorn.
per èstre pas reprobat, cal pensar et trabalhar a son salut [style_prédication LANGUE_formelle].
pera peiruda.
percepteur, employé des contributions directes : employàt de tàlhos.
perdre la tête : pèrde la beguíno [bande_verbale/pèrdre la beguina].
perdre le fil, ne plus savoir où on en est : pèrdre lou fiàl. [bande_verbale EXIDIOM]
perdre sa tête, perdre sa raison : lo pèrdre/la pèrdre.
perdre son tèms e sa pena.
pergar lo carri, pergar la carrada.
pernà (u)no fusto.
perque far/per de qué far?
perque o vòls pas, o vau escampar. [SYNTAXE/syntagmes_liés/causatité/résultante]
perí de defourtùno.
pescar a la linha.
pescar al trassador
pescar ambe l'esparvier.
pescà a la fichoùyro.
pescà al fialàt.
pesta lo maladrech!
peste soit de cet âne : magrebièu l'ase! [interjection ADL_jurer].
peste soit de l'épidémie! : mogranatge la marrana!
peste! : l'àse le foùto!
peste! : l'àse le foùto! [interjection/délocutivité_discursive].
peta ! pigalla! que la solana es nostra! (catalan CERDAGNE)
petar plus enaut que son cul
petit doigt : lo det pichon.
petit-fils : pichòt filh.
petite poire musquée : peron muscadel.
peu s'en est fallu : de pauc te pèque, pauc se'n e mancàt.
peu s'en est fallu que je ne l'aie souffleté : de pauc-pèca que l'estimossava.
peuplier blanc : pibol blanc.
peuplier d'Italie : piboùlo [SFSG].
peuplier noir : piboùlo negro.
picar de gresier.
picar lo dalh.
picar lo rostit.
pichòt plenponh se barga milhor.
pichòt profit remplis la borsa.
pichòt profit remplís la borsa.
pierre calcaire : pèira de causse.
pierre de moellon : pèira rassièira.
pierre dense (gneiss, quartz) : peira frejal.
pierre gélive : pèira gelivrada
pierre qui roule n'amasse pas mousse : pèira mudada / acampa pas mossa.
pierre à feu (calcaire siliceux) : pèira fic.
pierre à fusil, pierre à briquet (silex) : pèira a fusil.
pijon fabard
pijon pautut
pintrar una pòrta
pinçar los esclòps.
piocher la terre entre les rochers, au milieu des cailloux : fà lous crèsses.
piocher les bordures : fòire los abròs
piocher quatre heures sans décrocher : fòire quatre oras de raja-pè
pitpit rousseline : pièu-pièu rossèl.
piétain : mal blànc
plaga d'argent es pas mortala.
plaga d'argent n'es pas mortèla.
plaindre le pain à : planher lo pan.
plan hibernat o no / per sen Jòrdi a son merloton.
planche de choix, planche de première qualité : plancha de receta [N_composé SFSG
planche marchande, planche de premier choix : pòste de receta
planta ta vinha de tot plant / e vendemiarás tot an.
plantar d'aubres fruchiers.
plantar los aubres en novembre / aquo los abança d'un an.
plantar una randa.
plantar una rasa
plante des pieds : sòla dels pès
planter une rangée de ceps: plantà (u)no malhoulièiro.
plastre gris.
plat saladier.
plaure a gassis
plegar botica.
plegar lo linge.
plegas-o per aquel petas
pleuvoir à verse : fà igàssi.
plier bagage, décamper : plegar paquet.
plier bagage, déguerpirn mettre les bouts : plegar paquet [PROX_patusclar]
plomar de castanhas.
plomar de fuèlhas.
plombar una paret.
plumar de castanhas, pelar de castanhas.
plumar un aubre.
plus le climat est froid, plus les animaux ont une robe épaisse : selonc la rauba / Dieus dona lo freg.
plus on traite les gens avec bonté / plus ils en abusent : mai l'on grata lo cap a l'ase / mai li prus.
podem pas passar la rivieira.
poires d'hiver : peras d'ivern.
poires sauvages : peras boscanas, peras bastardas.
pois goulus : péses goluts.
pois qui donnent beaucoup : peses granaires.
pois qui donnent beaucoup : peses graníbouls.
poma rugada.
pomas poiridas.
porta de peras.- n'i a pas pussas.
portal alandat.
portar prejudici.
portar un andral.
portatz-me dos panatons e dos pans mofles.
porte vitrée : pòrto en bitràdje, pòrto-bítro.
porter en haut : montar de pèiras.
porter en selle : pourtà a escoùrgo-sèlo.
porter quelqu'un sur le dos : portar a pelhas.
porter un fusil pour la forme: portar (u)n fusil per antifaça.
posquerèm pas abitar davant la nuèch.
pour aller : per anar. [CONTROL_but]
pour cela : en fét d'aquò d'aquí [bande_prépositionnelle].+débat/perception catégorielle.
pour cette fois : per aquèste biàdje.
pour le coup! : opé àro!
pour le faire: per aquò far
pour les hommes : per los òmes
pour obtenir un avantage, on fait n'importe quoi : per l'amor del biòu / lo lop leca l'araire.
pour peu qu'il monte, *pour si peu qu'il monte :
pour que ça ne pègue pas trop : per pas tròp que (a)quò pegue.
pour que, afin que: per rapòrt que_(p)
pour refroidir ce qui est chaud il suffit de souffler dessus : quan cal se maridèt, prenguèt bùfo.
pour vous : per vos. [CONTROL_destinataire]
pour ça là, ray, passe! peu importe! : per aquò d'aquí atal, rai!
pourquoi crie-t'il? : de que bràmo? [SYNTAXE_interrogation OCC_langue_quotidienne LEX_GRAM/interrogation]
pourquoi de plains-tu? : de que te plàgnes?
pourquoi jures-tu? : de que renegos?
pourquoi te plains-tu? : de que renas?
pourri tellement il à cuit, pourri à force de cuire : debousít
poursuivez-le : acoursatz-lo.
poursuivre, pourchasser quelqu'un : bruslar las pesadas a qualqu'un.
pourvoir à toutes les dépenses de la maison : téner sal en botja.
pourvoir, équiper de, monter (X,H) en : montar. < l'ai plan montada >. < es plan montat >.
pourvu qu'il vienne : mes que venga
pr'aquò, cal èsser fadorlàs per projetar de far tot solet un tesaur occitan un lexic pagammaticau pan-occitan.
prat mossut / porta pas grand revengut.
praticar una pòrta.
predicar en latin.
pren de tabac coma un biòu de polsas
pren_z'u.
prend garde de ne pas tomber : agacha de tombar pas !
prendre avec soi de quoi manger aux champs pour la journée : préner son recat.
prendre d'escuelh.
prendre de la bedaine : préne de pànso.
prendre du poisson : agantà de pèys.
prendre en grippe, prendre en aversion, avoir du dégoût pour : préner en asir, cargar en asir.
prendre garde que_(p) : préne gàrde que_(p)
prendre l'humidité (denrée alimentaire, céréale stockée) : tornar en relen.
prendre le blé à revers de main, saisir un objet à revers de main : préner lo blat a revers de man
prendre le pain à la taille, à la marque (économie_rurale) : préner lo pan a l'òsca.
prendre lou buèl per separà lous espigàls.
prendre mal : préne mal.
prendre par la douceur : préner qualqu'un per son caractari.+VOX caractàri
prendre patience : métre de gràys d'endùro.
prendre son essor, se lancer, avoir de la détente, prendre son élan : préne la boulàdo [bande_verbale V_mouvement CONTROL_force VISU_scène PROX_volatejar/volatejada].
prendre un froid a l'épaule : atrapà uno frejoù a l'espalloû.
prendre un renard à un traquenard : préner un raynal a un rejetal.
prendre une volée, prendre une bon ne *rouste : prendre una ramassada.
prendre élan : préne banc
prends garde, on te regarde : soùnjo que t'espíou.
prens-ò
presentatz-ves.
prestar vint escuts.
prestar vint pistòlas.
pro d'efant e pauc de pan / ren lo mainatge estonat.
procurer un valet : precassar un bailet.
promettez-le: prometetz-ó
prouficho n'en!
prune d'ente : pruna d'enta, pruna d'Agen.
prune sèche : pruna seca.
prunelet, cidre de prunelles : vin de prunèls.
prunes précoces, prunes de St-Antoine : prunas agostencas, agostencas (VILLENEUVE).
prunier médiocre à prunes de saint-Antoine : un prunier de sant Antòni.
préfixalisation/pel/N_loc/part
préférer le pain de seigle de première qualité au *repastit : aimar mai lo sedat que lo repastit.
prén-te lou machin, pren-te lo d'aquò.
préne goùst al boulhoû.
préne lou boulhoû deis escaragòls.
préne soun desacàrt.
préne sul fét
préner de pan e de vin.
préner de vin. (ART_partitif/de]
préner paciencia.
préner un bon partit.
préner un partit.
présenter bien : aver d'aparença
présenter et retirer en même temps : far peca.
présenter le flanc (un bateau échoué) : presentar l'anca.
publiar las anonças.
pujà lous cantoùs, mountà lous cantoùs.
put qu'encarronha.
put qu'envaraire!
pàsso, per un cop!
pèira de talha.
pèira mudada pren pas mossa.
pèrdre la memoria.
pêcher au filet : pescar ambe la tela
pêcher à la *truble : pescar a la remarga, pescar al remargon.
pòde pas piular.
pòde pas respirar.
pòdon pas aver la patz.
pòrta alai aquelas recopas.
pòste de garric
pòste de rove
qu'es fat quand nais / tota sa vida n'a un rais.
qu'es refusaire / n'es pas trompaire.
qu'il aille au diable : lo diables lo patafiòle! [ADL_jurer/formule_juratoire]
qu'on s'arrange, arrangez-vous entre vous! : que s'acomode!
qu'ora siatz partits?
qu'un carlan, aquèl cabraud!
qu'un palhassa!
qu'un tròs de goliard!
qu'un vielh esple(ch) !
qu'un òme!
qu'una bestia
qu'una dorga!
qu'una farfolha!
qu'una pega!
qu'untes òmes!
qual o a dich?
qualqu'un o m'a dich.
quand es nevol del marin / la plèja èsta pas gaira.
quand i a plan de castanhas, los segalins son fiers.
quand il lui prend envie : quand la pànta l'atrapa.
quand il pleut pour Rameaux, il pleut pour la moisson : quand plau sur Ran / plau sul volam
quand la vache est grasse, parce que mal allaité, le veau a la diarrhée : vaca pomposa / vedel foirós.
quand las noses non nebladas / lo nogal es negre.
quand lo printems arriba / lo merlhe canta ambe la griva.
quand lo regordet fa tres torns al det / n'anilhon e la feda manjon lor sadolet
quand lo riche morís, los eritiers se rejoísson.
quand lo solelh se regarda / a la pleja pren garda.
quand los pols son grands, lo mestre los capona.
quand on épouse pour ses écus une femme de mauvaise vie : l'argent s'en va e la bestia demòra.
quand papiers parlon / barbas taison.
quand plòu e fa solelh / las fachilièiras fan bugada.+parémiologie_occitane +Fabre/Lacroix Mancies popumaires occitanes dans Via Domitia
quand plòu e fa solelh / lo diables bat sa fenna amb un postel.
quand serem al paradís, patirem pas plus.
quand una avisa es pro longa / l'òm pòt faire una tetaira.
quand òm es costipat, cal manjar de prunas. [ADL_conseiller/ordonner]
quand òm escupís tròp naut / aquò retomba al nas.
quand òm s'es molhat, se cal remudar al plus lèu.
quand òm se talha, cal arrestar lo sanc ambe una rantela.
quand òm talha la vinha amb la luna novèla / i a mai de moisselum.
quant au reste : quant a aquòs autre
quant las agaças anison plan naut sus aubres, aquò marca que l'estiu sera pas auratjós.
quant lo mèrle sauta lo prat / leva la coeta e baissa lo cap.+Littérature_orale Via Domitia 16 J-CL Dinguirard/D. Fabre et J. Lacroix.
quant lo pages ajèt maridat totas sas filhas, trobava tot plesses de gendres.
quant veiràs las neplas sus Òlt / pren lo flagèl e vai al sòl.
quant òm s'aima de prèp / de luenh l'òm se conois.
quantas i avès de fedas?
quantes i a de botons?
quantes setz?
quarte rase : quarta rasa.
quatre dameiselas en un lièch / mochifarra es el mieg (énigme = quartiers de la noix).+_problem solving +TRES_MISTRAL mochifarra.
quatre dieu(s) ! [INTERJECTION PROX_mila dieus) !]
que Dieu te vienne en aide! ; dièus te créste! [ADL_souhaiter]
que bièu àgre escupís pas doùs [proverbe].
que cadun se maina de çò que lo regarda.
que cauca sens lo mes d'agost / cauca sens gost.
que comença l'ivern sens pastura / de dur a la fin n'endura.
que de res non se maina / de pertot a bon tems.
que demora sens res far / pòt pas apréner qu'a mal far.
que dises? [INTERROG]
que dona a naisser / dona a paisser.
que dona aus paures, dona au bon Dieus.
que fa la rena al can / se lo gafa / plan li está
que manja lo pan sense onchura / ne manja sense mesura.
que mentís deu pas èsser cresegut. [RELATIF_que/lo que/la que/los que /las que]
que mesura / dura.+Littérature orale Via-Domitia 16.
que met son argent en abelhas / risca de se gratar las aurelhas.
que ne faut-il pas voir! : ai! que cal patir!
que ne ferait-on pour obtenir un avantage? : per l'amor del biòu / lo lop leca l'araire.
que noirís pas lo cat / noirís lo rat.
que paga sos deutes s'inrichis.
que pana un uòu / pana un buòu.
que per nadal se solelha / per Pascas brusla la lenha.
que per nadal se solelha / per Pascas caufa l'aurelha.
que per nadal se solelha / per Pascas s'estorrelha.
que perd un amic de rivièira / s'es pas panat / fa bona fièira / que perd un amic de montanha / al lòc de perdre / ganha (formule_polyphonique TYPE_mancie].
que perdona / Dièus li dona.
que pren d'argent paga de vin.
que presa lo present, lo met jost la dent (LARZAC).
que primiè es al moulín / primiè engràno.
que que diga e que que faga.
que que ne siaga.
que refusa / musa.
que remena de pèiras pren de machals.
que res non fa es lèu pagat.
que res non risca / res non a.
que revelha lo can quant dòrt / se lo gafa n'a pas tòrt.
que se desplaça pèrd sa plaça.
que se fa feda, lo lop la manja.
que se fa fédo / lou loùp la mínjo.
que se grata lant se prus / fa pas tòrt a degus.
que se pica se fa mal.
que se ressembla s'assembla.
que se trompa e se repren / perd pas jamai son tems.
que se vanta / o reganta.
que semena trop espés / voida son granier doas fes.
que siàs harò!
que siás caveco! mon dius!
que siés lièute!
que va al molin / ganha lo despertin.
que vòl pas noirir lo cat / cal que noiriga lo rat.
que vòl relòtje manténer / vielh ostal enterténer / jove fenna contentar / a paures parents ajudar / es totjorn a recomençar.
quel intrigant! : qu'un fourfoùl!
quel maladroit! : quante pachaco!
quelle grosse fainéantasse il y a là! : qu'un pomarassàs que t'es aquò!
quelque vingt-cinq : bintocinquéno (u)na vintecinquena).
qui a d'argent estifla / que n'a pas leva la nifla.
qui a le pantalon ouvert : debragàt. (VISU_scène]
qui compta sens son òste compta dos còps.
qui perd ses boyaux (porcelet) : pourcèl fourçàt.
qui plaide trop se rend malade au point que tout ce qu'il mange lui est amer : que plaideja / amalauteja / e tot çò que manja amareja.
qui pàgo sous déutos s'enrichís.
qui rend un service attend un service en retour : que plaser fa / plaser agacha.
qui se marie à la sauvette se repentir à loisir : qui se marida de cochas / se repentis de leser.
qui se porte caution paie : que respònd paga.
qui se sent galeux se gratte : que se prus / que se grata.
qui se sent morveux, qu'il se mouche : que se prus que se grate!
qui y va réussit à le faire : que lai va lai fa
quilhat sus un ròc.
quiller les oreilles (cheval) : quilha las aurelhas.
quita pas de parlar.
quitança finala.
quitter son maître avant terme, en parlant du berger,du vacher, du *pastre : gagnà la mícho [bande_verbale EXIDIOM].
quoi qu'il vienne : amai que venga.
quoi que ce soit, quel qu'il soit : qu'un que siaga
quonte patastèla!
quonte pauc-vau!
quò li fa maliça.
r:edW'ire/r:edW'i
rabouillère : càbo de lapín.
raccourcir une corde : courchà une còrdo.
racioû
rafraîchir la vaisselle, passer à l'eau la vaisselle, *aiguayer la vaiselle : refrescar la vaissela.
raire la cibada.
raire la quarta, rasoirar la quarta.
raire lo blat.
raisin-cerise : rasim cerièia.
ramar de fabas.
ramar de peses.
ramassaire de fedas.
ramassaire de gibier.
ramassaire de grivas.
ramassaire de pelhas.
ramassaire de pels.
ramassaire de salvatgina.
ramasser des châtaignes le long d'un chemin : rességre lo camin.
ramasser les feuilles sèches : far de rama.
ramer la galère, s'en voir de toutes les couleurs, tirer le diable par la queue : ramar la galèra.
rang d'oignons : un rés de cébos.
rasar l'aiga.
rasclar de navèus.
rasclar de pargams.
rasclar de pargans.
rasclar un peis.
rasclar una passejada.
rasin maure
rasins aigaloses.
raspalar l'estable.
raspalhar lo castanhal.
raspalhar lo prat.
raspar de codons
raspar del pè.
rastèl de l'esquina
rat de glèisa / diables de carrièira (se dit des enfants de choeur).
rau de froment e de segal.
rauba de cambra.
rauba rafida.
raumás d'ivèrn / santat d'estiu.
ravala aquel efant pertot.
ravalar los pès.
rave cotonneuse : ràbo magàno
raça raceja.
rebalsar la tèrra.
rebalsar/revolsar las margas.
rebendar una vinha
rebessinar la rauba.
rebostoirar una madaissa.
rebostoirar una rauba.
recitar la leçon
recobrar la santat.
recomanda-lhe de ren dire!
reconnaître à son air de famille : conòysse qualqu'un a l'àgre [bande_verbale].
rectum : budèl culàrd
recular lo carri.
reculatz-vos d'aquí.
recurar una randa
refrescar-se la gargamèla.
regarde : gàcho, agàcho!
regarder du coin de l'oeil : agachar de còp d'uèlh
regarder manger les autres : dinnar ambe un plat d'agachadoiras [bande_verbale FIGURE_ironie].
regassa los uèlhs.
reglar lo bestiar
regorjament de sanc.
regretter, critiquer : troubà a díre.
relevar de malautiá.
relevar la rauba
relevar lo carri.
relevar una paret.
rembalhar de fil.
rembalhar una madaissa.
remembrar los mòrts.
remenatz-o plan.
remonter la pendule : montar la pendula.
remoudre le son d'avoine : remòldre las arestas.
remplacer : téner la plaça de_N1.
remplir la berdolha, remplir la panolha.
remplí la berdoùlho
remòlre lo bren.
renchérir : montar lo prètz, far montar lo prètz.
rendez-moi un service : fasetz-me un plaser. [ADL_demander]
rendre la justice : rendre la justiça.
rendre service : rendre servici.
renega coma un demon
renverser les cloches : quilhar las campanas
reparar de buòus magres.
repasser une châtaigneraie : rességre una castanhal.
repetar totjorn la mema causa.
reponchon a la bròca.
repriser des bas : essartí de debàsses.
retalhar una pèira.
retraite de poissons : càbo de pèysses.
revenir chez soi : tornar a son airal.
revirar lo davantal.
revirar los clavels a qualqu'un.
revirar un abilhament.
rhabiller une meule de moulin : picar una mòla.
rincer un tonneau : refrescar un tonel.
rire d'espofidons
rire de bonne grâce, rire de bon coeur : ríre coma una pascada. [COMPAR_intensive GRAD_complétude]
rire sous cape, rire en cachette, rire à la dérobée, rire
rire à s'en faire péter la sous-ventrière, rire comme un fou, mourir de rire : far un sadol de ríre
risca de tombar e de me tuar.
risca pas res.
risi coma una pascada.
rochar a rocha-culons.
rodament de cam.
rodar las pels (MILLAU).
rosigament de ventre.
rosigar lo pan.
rosigar los òsses.
rotgeiròla del ser / lendeman de solelh / rogeiròla del matin / de pluèjo al despartin.
rouget (porc, feu Saint-Antoine) : mal négre, mal roùge.
rudar los potons.
rudela de bodin
rudela de vedel.
rugar lo nas.
réduire à la mendicité : métre a las aumòrnas.
régler le compte de la viande, régler le compte du pain, rendre la pareille : reglar l'òsca.
répandre les cendres de l'écobuage : esténdre l'arsina.
ròsse a pùos
s'abiòs encoulardàt lou càn, se seriò paràt al loùp.
s'arrabar lo pel.
s'arrassoar dins una cabana.
s'atrape un ramalhàs, te farai ben partir de per aquí.
s'atrapèron pels pelses
s'aviatz vist consi roflava davant aquela blandra!
s'empêtrer dans : toumbà dins un beligàs. [EXIDIOM bande_verbale]
s'en aller : anà-se'n enlày. .+fichier_son/WAVE
s'en aller gai et content : se'n anar en reverdèla.
s'en anar a massa.
s'en falloir : s'en mancà.
s'en manca ben que lo cadet siague tant satge coma l'ainat.
s'en manca ben que m'aja tot pagat.
s'en passa de dròllas aquí- (a) mont!
s'endebenguèt que_(p), se capitèt que_(p).
s'es abimat lo visatge.
s'es acochada d'un efant.
s'es acossomit, s'es acaumit.
s'es apasimada.
s'es apasimat.
s'es apichotit de vielhum.
s'es atrapat al rejetal.
s'es coupat la càmbo al fletoû.
s'es fach mal a la paladèla
s'es fachà(t) coùntro ièu.
s'es plan plaçat.
s'exalter trop : boulí coum un payròl de fiòu (la tèsto de --).
s'il fait une nuit claire, il risque de pleuvoir : la clartat de la nuèch / seca pas lo puèch.
s'il savait ce qui l'attend! : se saviá que còi dins l'ola...
s'y connaître : èstre de biàys [bande_verbale].
s'èra plus prèp.
s'évanouir : se troubà màl.
sa vie ne tient qu'à un fil : tèn pas que de l'aubenca [bande_verbale EXIDIOM].
sabe pas de qu'es aquò que poncheja 'quí
saber tots los camins coma un vielh raynal.
sabi pas ont sòu.
saca de lana! (juron CATEG_injures/insultes/jurons) [délocutivité_saca!].+ANSCOMBRE_délocutivité généralisée.
saca unas pascaladas que i a plaser a lo veire far [SYNTAXE_consécution].
saca-me enlai totas aquelas potingas!
sacar un atout a.
sacar un còp de pè pel cul.
sacar un còp de ròc.
sacar una brava penchenada, sacar una brava borrada.
sacre_dieu!
sacré garnement: sacre dròlle! (CATEG_injures/insultes)
sacré porc: sàcre pòrc!
saisir le blé non au revers de main mais en l'empoignant directement, saisir un objet en l'empoignant directement : sasir lo blat a ponhardèla (ST-SERNIN).
saisis-le par un des coins du sac : atapa-lo pel pèche
samedi passé : disapte passat.
sans adieu : sense adièu
sans jugement, écervelé : sense cerbèlo.
sans limite, sans frontière, sans borne : sens mesùro
sans rien d'autre : sens marrés
sap legir los vielhs pergamins.
sap tròp que ne val l'òsca.
sauf à recommencer : quite a recomençar.
sauter à pieds joints : saltar a pès junts
savoir ce que coûte *l'osque : saber que ne val l'òsca.
savoir de fond en comble, savoir sur le bout du doigt : reyre saber.
savoir s'il viendra... : a saupre se vendrá
schiste, pierre feuilletée : pèira de blesta.
scie allemande : ressa alemanda
scie à *enraser : ressa a enrasar
scie à contourner : ressa tornissa
scie à main : ressa a man
scie à refendre : reféndo /ref'endo/ [SFSG V_n/refendre/refenda N_INSTRUM), resso a reféndre
scier des madriers : ressar de platèu().
scier des planches : ressar de pòst
se blesser à la paume de la main : se far mal al paupilh.
se cal pas fisar a las aparenças.
se cal pas rapelar las ofensas, mès solament los bienfaches. [ADL_conseiller]
se cal retirar de bona ora.
se chauffer à peine : ne préner una alada.
se conduire comme un étourdi : anà coum un estrebèl.
se copet una camba e l'adobèron mal.
se donner un coup : sacar-se un pic.
se faire détester : se fà mauboulé.
se faire illusion : se fa de bèlesos [bande_verbale].
se faire mal : se fà mal
se faire moquer, s'attirer les moqueries de : se fà escarní.
se faire vieux : se fàyre enlày.
se far manjar a l'òrre mal. [SYNTAXE_passivisation].
se far pagar la passada.
se fâcher : aver la mosca sul nas.
se gonfler comme une tique, être fier, s'enorgueillir : couflà-se coum un rése
se graisser les mâchoires : ounchà-se las màyssos, abé las màyssos oùnchos.
se i aviá pas de recattador / i auriá pas de layron.
se jaire en repentido.
se jobe sabiá
se jove saviá, se vielh podiá.
se l'alfabet èra de vin / tot lo monde sauriá legir
se l'òm maltrata una bèstia / òm l'amissantis.
se lever : quilha las bíngos [bande_verbale].
se magner: remenar lo cul
se marier : préne fénno.
se marier civilement : espousà de la coumùno, se fà enregistrà.
se metre a l'abric de la pleja.
se metre de setons.
se mettre d'accord sur une transaction, tomber d'accord sur le prix de vente (comportement) : tombar d'acòrdi.
se moucher le nez comme un porc : faire lo moc del porcèl
se mouiller : atrapar una molhadura.
se métre de croupetoùs [bande_verbale].
se noyer dans un crachat, s'embrouiller, s'embarrasser dans une bagatelle : se negar dins un escupit.
se parlon pas mai!
se passar de messa.
se payer une pinte de rire : faire una pansada de reire.
se payer une pinte de rire : una plega de rire.
se plaindre : far nuèisa [PROX_menar nuèisa]. < a menada una nuèisa tota la nuèit >.
se plòu a la sent Medard / la recòlta creis d'un quart.
se plòu a la sent Medard / la recòlta merma d'un quart.
se plòu pas, que rosina.
se privar de tabac.
se pòrta plan? - praquí.
se pòt pas acostumar al trabalh de la campanha.
se pòt pas passar de tabac.
se pòt podar despièi l'auton jusqu'a la prima, mes pas ambe lo tems fresc.
se rafraîchir : ounchà-se la gargamèlo.
se regassa los uèlhs coma un buòu debanat.
se rencontra de monde que son pas aunèstes.
se rencontrer mal, en parlant d'un événement : rencountrà màl.
se ressemblon coma doas gotas d'aiga.
se reverton coma doas gotas d'aiga.
se rétracter : retractar sa paraula.
se servir d'una antifaça per saupre una causa.
se son apachelats.
se son plan reconeguts
se sortir de là : garà-se enlày. .+fichier_son/wave
se t'atape per la perruca...! [ADL_menacer de]
se tordre de rire : ríre coum una àspo [SEMA_grad bande_verbale EXIDIOM COMPAR_intensive].
se traîner, être malade (comportement) : ravalar las querbas.
se veses lo fum d'Òlt / pren la forca e vai al sòl.
se vielh podiá
se vos plai.
se vèni lai
se'n anèt tot moquet
se'n es anat tot moquet
segar una pòsta de sapin
seigle mêlé de blé: segle fromentós.+TRES_MISTRAL.
selon la costuma.
sem de la raça d'Adam.
sem paures.
sem pròches.
sem quites.
sembla una pila.
semblo (u)n esglaria(t).
semena quand porrás / que quand los autres segaron / tu segarás
semenar de blat de rarc.
semenar de blat recetable.
semenar de peses.
semenar de sega.
semenar de trufas.
semenar los marsencs.
semenà espés
semer du blé plusieurs années de suite sur un même terrain, sans changer les assolements (économie_rurale) : far de blat en repelida.
semer l'ail : semenà d'àls. [bande_verbale]
sens estar, se cal reglar.
sensàt pagàt.
sentir l'agre.
sentir le renfermé : sentir lo relen, pudir lo relen.
sentis pas lo lambre.
servir une rente : pagar una renda. (calcul_euphonie]
set pescaires, set jogaires, set cocaires de fuses, vint e uèch guses.
seules les montagnes ne se rencontrent pas : los puèches se tròbon pas, mai fàu bèn las personas.
si je descends! : se lai davale!
si je viens, je t'arrangerai comme il faut : se lai vèni, t'apertegarai coma cal
si on veut demander quelque chose il faut arriver à temps : caliá venir quand tondiòu / auriás avut la lana.
si peu : tant pauc
si peu que vous en ayez : lo mendre pauc qu'en ajetz. [SYNTAXE_opposition]
sias vengut a la fièira sense argent / bada la gòrja torna-te'n.
siàs un ase, amai un brave
siás papi! mon dius!
siás tombat, ramassa-te.
siás un polit mèrlhe!
sobriquet/Pampet.
soixante : trés bínts.
son parièus aqueles braus.
son proche voisin : son prèp vesin.
sonar l'angelus.
sonner la période qui précède No‰l : sonar nadalet.
sotz-finhar una rosa.
souffrir de la faim : endurà talén.
souliers de pacotilha.
souna de la còrno, cournà.
soupe à l'ail : soupo a l'al. [bande_nominale]
sous ce rapport, de ce point de vue : pel fet d'aquel regard
sous le banc
sous le_N2 : joul_N2 [coefficient_palatalité/attaque coefficient_réduction/syllabique hôte_clise/PREP coefficient_parasitage/euphonie ajustement_phonotaxe].
sous peine de mort (institutions) : a pena de la mòrt
sovent lo cap fa mal anar los pès.
soyez-en assuré, je vous indemniserai : sigatz tranquille que vos refarai.
station de monte (cheval, zootechnie, reproduction) : plàço courràu
suivre l'instinct du pays d'origine : ségre l'àgre [bande_verbale].
suivre la direction indiquée : ségre lou destral.
supprimer à quelqu'un une partie de son salaire ou de sa nourriture : alsar lo rastelier.
sur le derrière : sul darrè.
sur les arbres : pels aubres
susar sang e aiga.
suspends-le là : penjas-o aquí.
ségre de prèp.
ségre los passes.
sòu las que los brasses m'en tombon
sòu pas acioùt per zo far.
sòu pas qu'una patraca!
sòu romput que ne pòde pas mai.
t/.
tal crei d'avançar que recula.
tal créy guilha Guilhòt que Guilhòt lo guílho.
tal dona los conselhs que dona pas las ajudas.
tal mena misèra de blat qu'a pro pan de cuèch.
tal paire, tal filh.
tal rís lo matin que plora lo ser.+analyse d'exempla parémiologiques/collections de proverbes exploitées ROMIEU/BIANCHI
tal se ris de la pèrta de son vesin / qu'a la seva pel camin
tal se rís de son vesin / qu'a la sieuna pel camin
talhar (u)na fièusa de lard.
talhar una rodèla de limona.
talhar una rodèla de salcissòt.
tampà/destampà lou dousíl.
tanière de renard : cabo de roynàl.
tant de tracasserie font perdre patience au plus patient : tantas de moscas alasson un ase.
tant pauc que voldretz
tant plan vendrai
tant que lo monde será monde, i aurá de paures e de riches/richards.
tarière avec lesquelles on fait les trous qui doivent recevoir les pieux d'un char : taraire palsier [
tarière mince, vrillon : virona prima.
tas de chanvre : mola de cambe.
tastar lo pols.
te cal far ressemelar/ressolar aquel parelh de soliers qu'encara son bons.
te cal préner lo parapléja.
te morrejarai coma una feda golarda.
te reglarai, bota!
te saque un pic sus las paternas.
tela adrapida.
tela rossa.
temps de brouillard : tems neblàt.
tendre son verre, tendre son tablier, tendre son chapeau : parar lo veire
tendre un piège, tromper adroitement : tirà un guindín.
tenir bon : téne fèrme.
tenir une boucherie : far masèl.
terre glaise : tèrra riala.
terrenc mièule
tirar de sang.
tirar et buishòu
tirer au sort : tirar a la palha corta.
tirer bon parti d'une chose : rosigar lo codèrc (LARZAC).
tirer les vers du nez : tirar lo vèrm del nas
tirà (u]n(a] escorrejada
tomba de nèu coma de moscas.
tomba de nèu coma de sal.
tombar del mal de la tèrra
tombar sus las pautas.
tomber dans une sale affaire) : tombar dins un beligàs.
tomber facilement : tombar coma una pauma. [COMPAR bande_verbale EXIDIOM]
tomber mal, en parlant d'un événement : toumbà màl.
tomber sans se faire du mal : tombar acioutament.
tomber sur les mains : tombar sus pautons
tordre le cou : tòrse lou còl
tot d'un còp s'aclinquèt e lo trobèron mòrt.
tot es rabinat.
tot es recatat.
tot m'es egau!
tot nut coma un verm
tot ço que lusis es pas d'òr.
totas las dosas son taridas.
totes los eretiers vòlon un bocin de la parrà.
totes los perfèris me tombon dessus.
totjorn cal aver qualque pessament.
totjorn los gròsses peisses an minjat los pichons.
totjorn rondina coma un pòrc malaute.
tourner à l'endroit : virar a l'adrech
tourner à l'envers : virar al revèrs
tournis (ovins, coenurose) : mal falourd
tous ensemble : toùtes esséns.
tout a son prix : tot conois pretz.
tout ce qu'il dit n'est pas à prendre au pied de la lettre : tot çò que se dit es pas de messa.
tout dernièrement : propdà passat.
tout le monde est au lit : tot lo monde es recatat.
toùt l'entoùr [ADV/V_nominalisé).
trabalh a perfach / es totjorn mal fach.
trabalhar un ben a miejas.
tracer droit, aller dans la bonne voie, être en bon chemin, être sur la bonne voie : regar drech.
tracer son petit bonhomme de chemin : adralhar son caminon.
tracer un cercle (géométrie) : tràyre un rond.
traduse de la lenga latina al francés.
traiter un animal avec une plante, avec une tige d'ellébore en guise de séton) : metre de planta.+actualisant_partitif
tramer à quatorze fils : ordir a quatorze ligams.
trancha de vedèl panada.
transaction à l'amiable : còto mal talhàdo [expression LANGUE_formelle/adapté FONCTION_adaptative].
trassa de pifre!
tratar los afars.
traîner l'aile, être maladif :
traîner les pieds : ressolar los pès.
traîner quelqu'un : ressolar qualqu'un.
trembler comme un voleur : tremblà coum uno couéto de bàco [bande_verbale/COMPAR SEMA_grad].
tres déts d'espés.
tres lièuras e quart.
tres oras an picat
trissar de pebre, pilar de pebre.
trissar de sal.
triste sire, triste individu, homme de rien : trassa d'aucèl.+gascon aujami Séguy dans Via Domitia.
trop tôt : tròp lèu.
troubà lou fèrme.
trousser la queue à une jument : fà la couéto [bande_verbale].
trufas aigalosas.
très prochainement : propdà venent.
tròp de pebre gasta la salsa.
tu diras à la machin qu'elle porte le chose : diràs a èstro que pòrte l'èstre.
tu diras à machin qu'il porte le truc : diràs a èstre que pòrte l'èstre, que diràs au d'aquò que pòrte lou d'aquòs.
tu me le paieras : aquò tornará al revolum! (LARZAC).
tuar la lèbre.
tuer le porc : far masèl.
tuer le porc gras : fà gratoûs, fa masèl.+Fossat-1970 gautons; NALF ALG ALLOC ALLOR ALMC TESOC.
tuf pour fours et cheminées : pèira de tuf
tuà (u)no lèbre au jaç.
tèrra acassida.
tèrra fromentosa.
tèrra fromentosa. fuelhà
tèrra negadissa.
tèrro argiloùso.
téms ligàyre.
un acte prescrit que_(p) : un acte prescrich que_(p).
un amarel de farina.
un ase ameijairat es totjorn mal bastat.
un autre còp, prendretz lo rèsta.
un biòu arruit.
un biòu rancós.
un bocin d'arton.
un boeuf *recapi n'est pas beau à voir : un buòu recapi es pas polit.
un bon cataplasme d'oseille cuite dans du saindoux fait mûrir les abcès : un bon emplastre de vineta cuecha ambe de sagin amadura los floroncs.
un bon meissonier aplanponha plan lo blat.
un bon numerò tira(t) del sòrt.
un bon obrier per ganhar de que viure n'a pro de son mestier.
un bon roussin : un bon regord, un bon rabòt.
un bouquet d'alizes : una pinela de drelas.
un brave rolh de tela.
un brave rot val un an de santat.
un buòu *caillòl
un buòu pigat.
un can picard
un can qu'a la ratja a los uelhs rotges, gruma e baissa la coa.
un carrat de pòrc.
un centenat de passes.
un chabal de renfòrt.
un cloquier quillarèl.
un coissin de pluma.
un cople d'amics.
un cople de coquins.
un cople de lapins.
un couple d'oeufs : un parelh d'uòus.
un còp de pigassa.
un còp de pè.
un còp de pèira.
un còp n'es pas costuma.
un demi quart : un mièch quart.
un donataire accepte facilement une donation et promet de servir une pension au donateur mais il oublie de tenir sa promesse : l'òme fa las pensions e lo diables las paga.
un drôle d'oiseau : un polit mèrle [DISEVAL_comportement].
un efant adelit.
un emplastre de pega.
un estendíl de bí.
un flòc de lana
un galis de vinha
un grand paresseux : una gossa d'òme.
un jòc de quilhas.
un lapin reblut.
un malheur n'arrive jamais seul : n'arriba pas una sense doas.
un mestre deu pas retener los gatges de sos domesticos.
un million de fois : milanto còps.
un modon de blat, un molon de blat.
un naucat de biure
un nièu de passerat.
un ostal alugurant.
un ostal plan retapat.
un paire deu reténer sos efants.
un paire noiris cent efants / cent efants noirisson pas un paire.
un palhassa.
un palhassonat de bren
un pan mofle.
un panieierat de pomas.
un panieironat de majofas.
un panier apasturador.
un parelh d'aucas.
un parelh de buòus còsta cinquanta louis d'ors.
un parelh de buòus, un parelh.
un parelh de capons.
un parelh de guits.
un parelh de pendèls.
un parelh de pijons
un parelh de polas.
un parelh de polets.
un parelh de pols, un parelh de polets.
un parelh de soliers.
un parelh de tenalhas.
un parelhat de fedas.
un parlar de malaute.
un parlar dóç e gracioùs.
un parél de debàsses.
un pauc de blat.
un pauc de plueja o remontariá tot.
un pegalat d'aiga.
un peironat de blat.
un petelon de (N).
un peu de fromage fort : un petelon de rubarba.
un pijon pautut.
un plan de glèisa.
un plantol de cauls.
un plat d'estam.
un platat de carn.
un platat de patanas.
un plein baril : barricounàt
un plein chaudron de pâtée pour le porc : una pairolada de bièure.
un plen ostal de vianda.
un plen panier de rasims.
un plen ponh de blat.
un polit capel.
un polit ostal.
un poton d'onguent
un prunier de reina glòda.
un pròche parent/los pròches parents.
un pè de planta.
un pòrc de quatre quintals.
un quarton de fromatge.
un rabasson de dròlla: une drôle de petite fille.
un rainal polandriè.
un ramel de grivas.
un ramel de laurier.
un ramel de passerats.
un ramel de peras, un ramel de perons.
un rat que n'a pas qu'un trauc risca d'èstre pres.
un redenc de ròc.
un refregiment m'a donat un brave raumas.
un rolh de trenta pams.
un rolhet de tela.
un ròdol de viuletas.
un sac de pelhas.
un terraire avol.+TRES_MISTRAL.
un trissador de bois.
un vent rebufaire.
un vielh oire.
un òme coma cal es pas un renegaire.
un òme que peta rede e que pissa cande se pòrta bien / vos arrespònde!
una agulhada de fil
una arcada de blat.
una ataca de paralisia.
una barrica adelida.
una bona laurada val una bona fumada.
una bona mainatjaira se leva la primièira e se va jaire la darrièira.
una bona repa.
una brava plaça.
una bridola d'avelanièr
una cambra plan retapada.
una còla de meyssonièrs.
una destrau frianda.
una drollessa paroxistica al nas retrossat.
una feda gamada.
una fenna mal atrachelada
una fenna plan acachada.
una merlha plan hibernada / al mes de març a sa nisada.
una mota de nèu.
una olada de grais.
una onça de tabac
una padenada de trufas.
una pagèla de bòsc.
una pairolada de beure
una palada de gran
una palhada de neu
una palhassada de castanhas
una paredada de linge.
una pascada de vedèl.
una paucada de vin.
una pencha de buis.
una pera rafa.
una pergada de salcissa.
una perna de nose.
una perna de patanon.
una perna de poma.
una persona m'a dich que (p).
una pesantor d'estomac.
una pindolada de cebas.
una pinela de cerièias.
una plancha recetada.
una plata de ròda.
una pochada de noses.
una pola pautuda.
una poncha mossa.
una potada de grais.
una potonada d'onguent
una pèça d'òr.
una raissa de fòc.
una rajolada de vinagre.
una rauba de castra.
una reculada de mal tems.
una rotlada de còps de baston.
una ròda de molin.
una solada de pomas
una sòrba rafa.
una taupa dins un òrt o afraba tot.
una tèrra arruida.
una vielha bèrca
une assez bonne quantité de_N2 : un braves quatre de_N2 [QUANT_indéfini NUM_INDEF].
une balle de farine : una saca de farina.
une balle de laine : una saca de lana.
une barque qui a du gîte, qui est hors d'usage : una barca arrassada.
une botte de paille : un cluèch de palha.
une brassée d'herbe sous le bras : una aisselada d'èrba.
une culotte, des culottes : un parelh de càuços [QUANT2-NCOP
une demi-heure : una mieja ora [PROX_mieja orada bande_nominale/préfixalisation/miech/mieja].
une fenna rebufaira.
une ferme à deux charrues : un ben de dos parelhs
une granda sala.
une heure et demi : una ora e mieja.
une perte de sang par le nez : una sannièira de nas.
une pile de merrain : una pila de mairan.
une pleine marmite de choux : una olada de caulets.
une repousse de chou : un repós de caul.
une vache usée, vache de réforme, bête de rebut : una vaca arrassada.
une vieille rouée : una vièlha mandra.
uno oulàdo de gràys.
uno ràubo d'endièno.
utiliser les restes : apertegar las sòbras
utilisez-le bien : profitatz-ó plan.
utilisez-le bien, ce logiciel : profitatz-o plan.
uèch jorns de nèu / es fumason.
uèi la vinha es liaira.
uèi, non escrivèm pas ambe un ponchon.
va-t'en au loup! : a la soùyro!
vaca maurana/morana
vai menar lo bestial al prat.
vai pargar lo tropèl [V_causatif/pargar].
vai passejar los efants.
vai quilhar!
vai repassar ta leçon
vai te confessar, fai coma las raubiacas.
vai te rescondre.
vai vendre aquela bestia; se n'en trobas pas la rason, torna-la menar.
vai-li téner la plaça.
val mai adressar-se a Dieus qu'a sos sents.
val mai cent abaliscas qu'un pecaire.
val mai perdre en quantitat e ganhar en qualitat.
val mai s'acomodar que plaidar.
val mai s'acordar e perdre quicòm que plaijar.
val mai èstre pastre que pilhard = val mai èstre mestre que varlet.
val mai èstre pastre que pilhard, mèstre que varlet.
val maipassar per sot que per trop abille.
val pas una pelalha de ceba.
variolite : pèira de picòta.
vau veire çò que se passa aquí- (a) mont.
vedel de ribièira.
vedel de rivièira.
vendre a la mensdicha.
vendre a mescàs.
vendre au détail : béndre al detàl.
vendre au rabais : vendre a la mensdicha.
vendre coma lo piaritre
vendre de mairan
vendre les toisons : béndre lous àusses.+ETYMOLOGIE [APSUM].
vendre lo vin a la pinta.
vendre una cavala pissosa
vendre/crompar (u] n vedel falit.
vendretz après.
venem de far un bocin de passejada.
venetz aicí aval
venetz o quèrre. (CLISE_pronominale/NEUTRE]
venez par ici : benétz ençày!
vent d'est/nord-est : bíso roùsso.
vent de montanha / quand rís / reganha/.
vent du sud-est : bén soulédre, bén de Cebénos.
vent du sud-ouest ; bén bàs, bén de Bourdèus [bande_nominale diacritisme SPECIF_orientation/direction].
vent noir : bíso négro. [bande_nominale SPECIF_sorte SFSG]
vers le : embèl [coefficient_réduction_syllabique/clise/proclise].
vers le couchant : debal couchàn
verse comme il faut, pour que ça ne coule pas : botja-lo coma cal, a çò que regale pas.
verse-lui a boire: il a soif : meys-li, qu'a set.
verser des larmes : rependre de plors.
vesetz aquel maynat consi s'acocholis.
vesetz consi n'acocha.
vestir l'anhèl
veta de tèrra grassa.
viens ici près de moi : veni aicí al_pè d'ièu.
viens m'aider à charger : vèni m'ajudar a cargar
vila que parlamenta e filha qu'escolta son lèu presas.
vin : òli de sirmén
vin bedre/tèrra bedra/bestiar bedre/èrba bedra; una tèrra bedra te farà un bestiar bedre.
virar coma un bordet.
viser droit : guindà drèch.
vite : de lèu.
viu de sos revenguts.
vivre d'économie : viure de recat
voilà un champ bien vaste : aquí a una redda pèça.
voilà une affaire mal faite : aquí n'i a de mal ordit.
vomir : boujà la biàsso.
vos a fach un polit present.
vos aprometi que vendrá
vos asseguri qu'es vertat
vos balharai lo resta per Nadal.
vos farai de braves soliers e vos pantirai plan.
vos pagarai per Pascas.
vos recomande aquel afaire.
vos remèrci plan.
vous en serez content : me'n faretz pas de repròches.
voyez pourtant! ce qu'il faut voir, tout de même! : agachatz per aquò que cal veire
voyez que cet argent soit bien employé : agachatz qu'aquel argent sigue plan utilisat.
vèni pas.
vòl pas recebre degus
vòli pas aquel bocin de pan qu'es tot mosegat.
vòli pas aquel bocin de pan qu'es tot mossegat.
vòls mai de sopa? – n'ai prona!
vòls maita sopa? - n'ai prona.
vòls que te prengo?
y avez-vous autre chose? i avetz marrés?
Òlt, Avayron e Tarn son las principalas rivièiras del despartament
à celui-ci : a'n aquel
à celui-la : a d'aquèl
à foison: a brot de favas [QUANT_indéfini bande_adverbiale]
à force de : a fòrça de [PREP].
à gauche : a gàucho [bande_adverbiale ADJ_nominalisé].
à l'entrée de la nuit: a la boca de la nuèit.
à l'exposition du midi : a l'aspect del miegjòrn.
à l'exposition du midi : al regardant del miejorn
à l'instant : a l'instén
à l'époque de labourer les vignes : a las fousesoùs.
à la St-Médard, la récolte croît ou diminue d'un quart, selon qu'il pleut ou non : per Sent Medard / la renda creis o berma d'un quart.
à la bonne heure! : pàsse encaro
à la garde de_N2 : a la gàrde de_N2 [V_n/garda SFSG N_déverbal_gardar bande_prépositionnelle].
à la grâce de Dieu : amb la gracia de Dièus.
à la mi-carême : a miéjo-carémo.
à la recherche de : a la cèrco de [bande_prépositionnelle].
à lui : a el
à lui : a èl
à mesure qu'ils arrivaient : a proporcion que venivan
à moitié-croît: a miè (ch) creis.
à peine un souffle d'air : una possa d'èrt
à perte, en perdant : a mescàs
à pied d'oeuvre, à portée de main, au pied du mur (maçonnerie) : a pè d'òbra
à plein gosier : a plec de gargamèl
à point, à souhait : a plec
à propos : a perpaus.
à ses risques : a sos risques e perilhs
à son air, il me rappelle son père : son àyre me reberta soun pàyre.
à son air, on dirait son père : a soun àyre (àgre) sémbla soun pàyre, soun àyre me fa pensà a soun pàyre [Taupiac-231].
à vue d'oeil : a tout èyme
àse
àse megiè.
ça fait horreur, c'est effrayant, c'est épouvantable : aquò fa [e]spabén
ça ira pour cette fois! : passe p (e) r un còp!
ça le vexe beaucoup : cent àses lou foùtou.
ça me dépasse : aquò me passa.
ça ne se fait plus : aquò se pratica pas pus.
ça prend un mauvais goût : aquò ben àvol.
ça pue au point d'empester : pùt qu'empésto.
ça semble un papillon : sembla un parpalhòl.
ça sent fort le sauvagin : sentís plan la salvatgina.
ça sent le roussi, il y a quelque chose qui brûle : quicòm se rabina.
ça te va bien, tu le mérites : aquò t'èsto plà.
ça, cela : aquò d'aquí
ça, je ne l'ai pas entendu : o ai pas audit.
ço qu'es fàch es fàch.
çò que coùsto / me degoùsto [proverbe].
çò que nais au jas es deu pastre.
èra talamén encalourít qu'auriò begùdo la ribièyro.
èsser bèstia coma un piòt. [COMPAR_intensive]
èsser en retard.
èstre a l'agonia.
èstre afastat de carnassa de feda.
èstre al fét de (y)
èstre al fét de_(y) [bande_verbale].
èstre amics jusqu'a la borsa.
èstre coratjós coma una lèbre (ironie, antiphrase).
èstre d'abis que_(p).
èstre d'acòrdi.
èstre d'escarlimpàdo.
èstre de bona dispausicion.
èstre de jùn.
èstre de mal trafùjo.
èstre de passada.
èstre dins la jàyno.
èstre embarrassat coma un rat ambe tres noses.
èstre franc com un sanglier blessat.
èstre franc com una lèbra.
èstre golaud coma una màrtro
èstre graciós coma una porta de prison.
èstre magre coma un clau. [bande_verbale/COMPR_intensive]
èstre magre coma un cremalh.
èstre magre coma un paissèl [EXIDIOM COMP] (Romieu/Bianchi-1994].
èstre magre coma un pic.
èstre magre coma una escaleta.
èstre magre coma una merlussa [bande_verbale VOIX_attributive SEMA_grad EXIDIOM].
èstre magre coma una sarda.
èstre mentur coma un abrasaire.
èstre mentur coma un derrabaire.
èstre mentur coma una lenda.
èstre ni can ni lop.
èstre négre coma la chimeneia [bande_verbale/COMPAR].
èstre négre coma la suja.
èstre négre coma un cremal.
èstre paure coma un rat de glèisa.
èstre pauruc coma una lèbre.
èstre pesuc coma de plomb.
èstre plan malaute.
èstre plen coma un bornhon.
èstre plen coma un uòu. [bande_verbale/completude COMPAR_complétude GRAD_completude]
èstre péte.
èstre sujet al mal de la tèrra.
èstre sul despàrt.
èstre sus la pesquièira.
èstre un pauc malaute.
èstre volur coma una agaça.
échouer dans une affaire : n'aver quatre pans de nas (aspect_résultatif bande_verbale EXIDIOM].
économiser ce qu'on mange avec le pain : far pitança.
écornifleur, parasite, qui se fait inviter : qu'un quistaire de dinars!
écu de cinq francs : teulon arrondit. ] +question posée: comment opère ce fameux GENIE des lieux, des SEGALAS/ROUERGUE au VEKAY, comment opère-t-il en GASCOGNE? observez le texte associé à una base TEUL_.
égaliser, faire la même chose qu'un autre : far rampeu.
élaguer un arbre, tailler un arbre : rejovenar un aubre
élargir le cochon : dounà lo bàn al pourcèl/a'n un pòrc.
élargir un prisonnier : dounà lo bàn as un prisouniè/a'n un prisouniè.
élever plus haut : alsar mai
épervier : aucèl de pijons, esparbiè
éprouver du dépit : fumar de la pipa.
éprouver du malaise : abé de desàyre.
étancher sa soif : amodar la set (VILLENEUVE).
être apathique : èstre mòl coma une rava.
être asthmatique : abé d'àrme.
être bien aise : està bien àyse, anà-se'n a sou aysét.
être bizarre, capricieux : aver de rats dins lo cap.
être branlant (arbre) : téner pas que de la pelalha.
être bête comme une oie : èstre bèstie coumo uno gríbo
être chauve : èstre cap-pelàt, èstre cap-ploumàt.
être d'aplomb : èstre d'aplom /'Estre d Apl'un/.
être dans l'obscurité : èstre a l'escursíno.
être de bonne disposition : èstre de lèch.
être de bonne humeur : èstre de biàys [bande_verbale].
être de bonne humeur : èstre de béto [bande_verbale VOIX_attributive V_statif EXIDIOM délocutivité_veta].
être de bonne humeur, avoir la *gnaque : èsse de boùne bòyo.+TRES_MISTRAL
être de niveau : èstre de nibèl.
être de noce : /èstre de nòça.
être difficile à manier : èstre de missant manèch.
être difficile à placer : èstre de missànt biàys [VOIX_attributif bande_verbale].
être du bois dont on fait des flûtes (comportement) : èstre de bon asèc [bande_verbale/asegar EXIDIOM].
être dur à cuire : èstre dùr coumo uno groùlo.
être dur à la desserre : èstre de missànto desserro
être en chaleurs : èstre de gèst.
être en main, être bien placé : èstre de biàys. [bande_verbale VOIX_attributif CONTROL_position/directionalité].
être en équilibre : èstre de coumpés.
être en état : èsser en drés [bande_verbale/èsser en drès PROX_èsser en dreça].
être enroué : abé bíst lou loùp, béyre lou loùp. [bande_verbale EXIDIOM/GMF]
être facile à manier : èstre de bon manèch.
être ferme, tenir bon, tenir la barre, tenir le coin : téne la bàrro, téne lou cun (h) [bande_verbale/téner].
être fier comme un pape-colas, être fier comme Artaban : èstre fier coma un papagai.
être gourmand comme un chat : estar golard coma una mina.
être hardi comme un huissier : èstre ardít e crane coum un bàyle.
être homme de résolution : èstre de capelíno.
être ivre mort : està bandàt a la clàu.
être ivre-mort : està bandàt coum una àsclo [EXIDIOM bande_verbale DISEVAL CONTROL_force FIGURATIVITE].
être le dernier à jouer vaut une levée : veire venir val una plega.
être le dit que : èsse lou dích que/no pas èsser lo dich que (p) (p).
être malade : rabalà las quèrbos [bande_verbale EXIDIOM].
être menteur comme un arracheur de dents : èstre mentur coma una lenda.
être mécontent : èsse mal countént.
être nu comme un chat : semblà un càt deboutàt [expression_idiomatique EXIDIOM bande_verbale].+iconographie/caricature.titres/Goyan
être nécessaire, falloir : està de besoùn [ital. essere di bisogna] [bande_verbale]
être oppressé, avoir la respiration pressée : polsar espes.
être pâle : aver la mina rouge coma un can blanc.
être pâle, être défait, ressembler au mercredi des cendres) : rebertà lou mècres de céndres [bande_verbale EXIDIOM VISU_scène].
être ruiné, être foutu, être aux abois : èsse a las cànos.
être saisi d'effroi : abé un englàch.
être tiré à quatre épingles : èstre tiràt a quatre espíllos.
être tout noir : èstre négre coumo lou cremàl.
être très affilé, tailler : coupà coum un làmbre (ST-SERNIN) [SEMA_grad COMPAR SEMA_grad].
être très enroué : aver vist lo lop, aver cridat al lop.
être très habile, être très rusé : està fí com l'àmbre [EXIDIOM bande_verbale SEMA_grad].
être très jaloux : èstre gèlbe coma una cabra de sa coeta.
être très laid de visage : aver un visatge coma un cul d'abrasaire.
être très maigre : semblà [u]no engròlo
être très occupé : èstre ocupat coma las dalhas per sent- Jan.
être très paresseux : èstre feniànt couma uno goùsso.
être très pesant : èsser pesùc coum un encluge.
être très raide : està réde coum uno bàrro. [SEMA_grad COMPAR_force bande_verbale]
être vif comme une potée de souris : està rebelhàt coum un estrebèl.
être à charge : dounà de coumpéndi.
être à l'affût, être en poste, être de guet : anà a l'espèro.
être à l'agonie : fà las estèlos, fà la tèlo [expression_idiomatique métaphore_tissage].
être à l'écoute de : èstre d'escoutoùs, anà d'escoutoùs.
òli d'oulíbo.
òli de càde.
òli de lin.
òrdi ibernenc laissa lo son mèstre rependenc.
'quela filha es caitiva.
(PHONOSYNTAXE_ordre_pronominal] +RONJAT_index
(PHONOTAXE_ajustement_métrique/syllabique]
(a)quò put a taishon/a pesolha aquí dedins
(aphérèse de Lomagne à Velay ajustement_pprosodique]
(aphérèse/contour_syllabique/métrique].
(calcul_euphonie]
(parémiologie_asonancée]
(u)no fedo bòrlho
*apare ton assiette! : para!
*courser une brebis : corsar una feda.
*escarrer le plat, faire plat net : far sala neta.
*plier dans un papier : plegar dins un papier.
+Fossat-1970 pala/despalar/cantons.
+Note encyclopédique: (il faut savoir que le frai est déposé à l'automne].
+VOX
+VOX [SYNTAXE_RELATIF/CONSECUTIF].
+VOX_ajustement/prosodique
+Via Domitia 16 D.Fabre/J. Lacroix/autan/auta/parémiologie +ALLC/ALLOR
+calcul_euphonie/stratégies_réparation
+discrimination_MESSAGE_bruit
+fichier_son/format_wave/txt/SILdoulos/apinew
+phonosyntaxe générale des parlers occitans.
+phonétique_syntactique/représentation_phonologique/constituance/contour/euphonie].
+son/fichier_wave
>. . .
CONTROL_directionalité].
Cratoegus aria de L./Cratoegus torminalis de Linné.
Dieu me danne!
Dièus me'n preserve!
Janvier amassa las socas / Febrier las crama totas.
Janvier fa lo pecat e Març es acusat.
Jean : lo Jàn.
Marie : la Maria.
Mars pulverós / abril pluviós / mai rosolós / rendon lo pagés orgulhós. [rythmique_parémiologique/rythmique syntaxique]
PROX_bes- préfixalisé/bescòr/rèire-còr].
PROX_brose/brosèsc/brosèsca]
Pater is est quem justoe nuptioe demonstrant (droit romain) : tot ço que nais dins lo pargue es del pargassier.
Per sent-Martin l'auca al topin / convida ton vesin / trauca la pipa / tasta ton vin.
Pieupieu dura un bèl brièu.
SFSG GN].
SMSG
SMSG GN ACTUALISANT_partitif languedocien].
SMSG N_INSTRUM).
SMSG PROX_sonjar/somiar/saunejar].
SMSG SPECIF_sorte mossaròu de can PROX_mossaron/mossairon], sounge fòl
SMSG/SMPLUR PROX_berigola SFSG], pounicàl [SMSG/SMPLUR ponical].
SMSG].
SPECIF_fonction ].
Sent Antoine de Padoue, fasetz-me la graça de trobar lo cotelon.
Sipèrne
Violier jaune : floùr de Nòstro-Dàmo.
[ADL_conseiller/caler/NEG]
[ADL_menacer].
[ADL_ordre IM5 aphérèse].
[ADV_LOC mouvement/proximité_grad]
[AJUSTEMENT_phonotaxe]
[CHANG_état COLLOC_revalar bande_verbale EXIDIOM].
[CONJONCTION_but].
[CONTRAINTE_euphonie/ajustement].
[CONTROL_mouvement]
[EXIDIOM].
[PHONOTAXE/ajustement_prosodique]
[PROPOSITION/variable/opposition_inopérante].
[PROX_amar_amarejar/amaror].
[PROX_mas/mos APPELLATIF (ROUERGUE)].
[PT1_surmarqué/NK/NG/).+conjugueur_P. Sauzet/Ronjat/Alibert
[QUANT INDEF una palada de]
[RESOLUTION_hiatus Pr_démonstratif/prépositionnel [coefficient_hiatus/résolution]
[SFSG N_composé/descriptif bande_nominale SPECIF_sorte PROX_cordada SFSG PROX_cordelhat SMSG].
[SFSG recèpta/receta usage_quotidien].
[SMSG/SMPLUR
[SYNTAXE_NEG SYNTAXE_PrCoP]
[SYNTAXE_consécutive/coordination/syntagmes_liés]
[SYNTAXE_consécutive/que]
[SYNTAXE_opposition/inopérante]
[SYNTAXE_relative PROX_que/dont/de que/de qui]
[VOIX_attributive]
[V_causatif/instrumental/déninatif/ponh/ponhar PROX_ponhejar PROX_ponhèire N_AGT/déverbal PROX_ponhar/ponhada PPF_nominalisé SYMETRIE_ponhejar/ponhejada COLLOC_garbejar a ponhardèla VISU_scène] +attestations de presse.
[V_statif/dénominatif/fuelha/fuelhar aspect_ingressif PROX_fuelh/fuelha coefficient_dépalatalisation/coda/fuelh].
[aphérèse contour_syllabique/métrique].
[bande_adverbale/plegar/a plèc QUANT_indéfini].
[bande_adverbiale ADJ _verbe].
[bande_adverbiale QUANT_indéfini SEMA_opposition/restriction].
[bande_adverbiale/locatif CONTROL_mouvement/direction PROX_rèire/arrièire/arrèire COLLOC_far-se en arrièrs].+TRES_MISTRAL +préfixalisation/reire- en série morphologique construite type reire-acata/reire-acatar [bande_verbale] ; rèire/rèire-bèl/rèire-belet/rèire-papon/rèire-grand/rèire-vièlh/rèire-tanta/rèire-oncle/rèire-filh CATEG_parenté [
[bande_adverbiale].
[bande_nominale].
[bande_verbale EXIDIOM représentation]
[bande_verbale EXIDIOM].
[bande_verbale GRAD_complétude EXIDIOM].
[bande_verbale PROX_vistalhaire N_AGT]
[bande_verbale/anar MOD_a-pè
[bande_verbale/nominalisé/adverbialisé].
[bande_verbale].
[coefficient_anti-hiatus].
[coefficient_palatalité].
[coefficient_rhotacisme].
[désassociation_intertonique].
[interjection].
[proverbe].
[préfixalisation/pè/N_loc/part].
[usage_quotidien
_aver/aver la canha

Retour au formulaire